Des del passat estiu, una dotzena de persones s'han convertit en el centre dels comentaris a les xarxes i de les notícies als mitjans per les seves actituds incíviques a l'entorn de la plaça Sant Domènec de Manresa. Aquest fet ha comportat una mobilització política i policial destacada i, de retruc, també judicial i en altres àmbits. Entre tots acumulen decenes de detencions i centenars d'intervencions policials, la immensa majoria per faltes o per delictes de curta volada, però que a l'ample de la població li genera intranquil·litat i fins i tot temor. La diagosi dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa és prou concisa: hi ha un problema general d'alcoholisme i altres addiccions que ho desencadena tot plegat.
Però com s'ha d'abordar aquesta problemàtica quan l'afectat no mostra cap interès en la seva recuperació? És viable l'ingrés sanitari forçós? Quines circumstàncies s'han de donar per assolir l'èxit en la recuperació? Són moltes preguntes que, lluny del cunyadisme dels nostres temps, requereixen respostes especialitzades. El govern de la ciutat ha intentat a través de Fiscalia, aconseguir l'ingrés psiquiàtric forçós d'una de les persones de la plaça, la que presenta més problemes de conducta i de fets delictius, i que darrerament ha estat relacionada amb l'incendi de diversos contenidors. Una vegada rere l'altra, però, el jutge s'ha negat a tancar-la en un centre assistencial. En paral·lel a aquests fracassos, l'Ajuntament ha constituït una mesa amb agents de diferents sectors per buscar-hi una sortida. Però com?
Una de les potes principals d'aquesta mesa, sinó la que més, és la sanitària / psiquiàtrica. Àurea Autet Puig és la directora de Salut Mental de la Fundació Althaia, i Rosa Tejedor Vinent és la cap clínic del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències d'Althaia.
L'ingrés sanitari (psiquiàtric) forçós és efectiu en persones politoxicòmanes?
Primer de tot, és molt important recordar que darrere una addicció hi ha un trastorn mental. Està àmpliament consensuat a nivell científic que les addiccions són trastorns mentals i crec que és molt important recordar-ho perquè moltes vegades a aquestes persones se les ha criminalitzat, no se les ha entès i se les ha jutjat de manera remarcable. Aquestes persones tenen afectades per aquest trastorn les seves capacitats volitives, la conducta, etc., de manera que totes les esferes de la vida d'aquella persona estaran condicionades per aquest trastorn.
Un cop dit això, i referent a la pregunta de si l'ingrés sanitari forçós a nivell psiquiàtric és efectiu en persones amb diverses addiccions, hi ha un ampli consens a nivell mundial sobre el fet que la persona ha de ser conscient del que li està passant, de que té un trastorn i a partir d'aquí ha d'estar disposada a treballar-ho. És a dir, hi ha d'haver ganes de voler fer aquest canvi, i de ser conscient que ha de treballar-ho. Si aquest element no hi és, amb un ingrés a nivell sanitari de psiquiatria forçós tindrem aquesta persona en un lloc en un moment determinat, però si no ha decidit que vol deixar-ho, quan torni a sortir tornarem a estar en la mateixa situació. Aquests ingressos s'han deixat de fer perquè no tenen sentit, no funcionen. Perquè el que passa és que simplement la persona està un temps allunyada de la substància, no la pot consumir perquè no està a prop. Però si no hi ha aquesta consciència de trastorn i aquestes ganes de treballar sobre el que passa, no ens en sortirem quan torni a estar a l'entorn habitual, a l'entorn natural, que és on han d'estar les persones.
"A les persones amb addiccions se les ha criminalitzat, no se les ha entès i se les ha jutjat de manera remarcable"
Rosa Tejedor
Si una persona amb addiccions no té voluntat de fer el pas i deixar-les, quin és el tractament sanitari més efectiu?
Si una persona té la voluntat de fer el pas i el que vol és deixar-ho, l'important és que acudeixi al seu metge de capçalera o al Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències. L'important és sempre poder-ho parlar, si és possible amb familiars, que algú l'acompanyi, que hi hagi aquesta consciència. I és a partir d'aquí on es comença a treballar tot: què ha passat, què està passant, quin és el grau d'impacte de l'addicció, què podem fer per controlar-ho, quins poden ser els desencadenants, etc. L'important sempre és que quan hi hagi aquesta consciència la persona demani ajuda al metge de capçalera o que es dirigeixi al Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències. És important també que això ho pugui parlar amb la família, amb amics, etc., que el seu entorn es faci conscient de la situació.
I si no en mostra?
Quan la persona no mostra interès o motivació en rebre acompanyament per tal d'abordar la problemàtica de l'addicció, es busquen diferents estratègies per treballar la vinculació i tractar que incrementi la consciència de problema. Aquesta vinculació amb el professional referent podrà facilitar més endavant la demanda d'ajuda quan la persona estigui més predisposada al canvi. A més, la persona acompanyant pot realitzar una visita d'orientació al professional referent, el qual li oferirà eines i indicacions, així com estratègies per tractar d'incrementar la consciència de la problemàtica a la persona consumidora i donar-li suport emocional.
En què consisteix un tractament en drogodependències?
Un tractament de drogodependències és un procés que persegueix la millora de les condicions en la situació del consumidor i un canvi en el seu estil de vida. Aquest procés, de duració variable, comença pel pas previ i indispensable del reconeixement del problema, del convenciment de la necessitat de realitzar un canvi en l'estil de vida i l'acceptació d'ajuda externa per millorar la seva situació.
Una vegada iniciat el tractament, existeixen diferents metodologies, modalitats assistencials, objectius... Tots ells desenvolupats a través d'estratègies terapèutiques, educatives i socials. En funció de les necessitats individuals de cada pacient, el tractament por ser ambulatori, hospitalari o residencial.
"Un tractament en drogodependències comença pel pas previ i indispensable del reconeixement del problema"
Rosa Tejedor
Quan és necessari realitzar un tractament de drogodependències?
Quan el consum d'alcohol o altres drogues afecta una o vàries de les àrees vitals com les relacions familiars i interpersonals, laborals o d'estudi, quan hi ha un canvi de prioritats (es deixen de fer coses que abans t'agradaven), quan la persona es va aïllant del seu entorn, quan diu que deixarà de consumir i després no ho compleix... es fa imprescindible sol·licitar un tractament. Tot i així, no és necessari esperar a situacions de gravetat per recórrer a un centre assistencial on, tant consumidors com familiars, trobaran informació i orientació per analitzar, valorar i abordar la problemàtica de consum.
La desintoxicació suposa la recuperació complerta?
No, amb la desintoxicació només s'aconsegueix que la persona quedi “neta” físicament, és a dir, que la persona no necessiti la substància per funcionar normalment. Però només amb aquest tipus d'intervenció, no se suprimeix la dependència psicològica, per la qual cosa les probabilitats de recaure són força elevades. La desintoxicació és únicament una etapa després de la qual s'ha de continuar el procés terapèutic amb l'etapa de la deshabituació fins arribar al final amb la rehabilitació i la reinserció social.
"Per tenir èxit s'han d'abordar dos aspectes: l'abstinència de drogues i conductes addictives i els canvis d'actituds i conductes de la persona"
Rosa Tejedor
Es donen casos d'èxit en persones que tenen aquestes circumstàncies?
Sí que es donen casos d'èxit en persones amb diferents addiccions, amb persones que han tingut problemes extremadament remarcables a la seva vida. De l'addicció hi ha molta gent que se'n surt, i recupera una nova vida que serà diferent a la que tenia. Per tenir èxit, durant el tractament s'han d'abordar dos aspectes: l'abstinència de drogues i conductes addictives i els canvis d'actituds i conductes de la persona. Òbviament durant tota la vida ha de tenir consciència que hi ha aquesta addicció, que hi ha aquest problema i que ha de continuar-ho treballant i ser-ne conscient però sí, i tant, que hi ha molts èxits. I és molt important remarcar això perquè sinó sembla que no hi ha esperança, que no hi ha res a fer però no és així. De vegades després de múltiples recaigudes, de moltes dificultats en la seva vida, hi ha gent que se n'ha acabat sortint.
Com afecta en una persona amb addiccions el fet de no tenir xarxa o habitatge digne o treball? I en la seva recuperació?
Un cop la persona ha millorat, poder disposar d'un habitatge i d'un entorn social que l'aculli, que la respecti, que entengui el que li ha passat i que l'acompanyi és molt important. Quan això no es dona és més difícil, però tot i així s'intenta. Des del Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències, que en el cas de Manresa està en el Centre de Salut Mental d'Althaia, és un treball que abordem, siguin quines siguin les circumstàncies.