Un dels hortolans sulfatant a la seva parcel·la. Foto: Estefania Escolà

Els horts urbans són un fenomen a l'alça a diverses comarques de la Catalunya Central i també a l'Àmbit Metropolità. Municipis com Manresa i Manlleu fa anys que en tenen; a Torelló els ciutadans hi han tingut accés recentment, i tant a Vilanova i la Geltrú com a Berga s'està posant en marxa la iniciativa. Cada cas té les seves peculiaritats. A la capital del Bages, van néixer després que una riuada es va endur horts en situació irregular. A Manlleu, en canvi, es va impulsar des d'un grup ecologista incidint en els valors mediambientals. A la capital del Garraf i al Berguedà, s'està seguint aquesta filosofia.

Un aiguat, caigut l'any 2000, es va endur tots els horts il·legals que hi havia a la llera de la riera de Rajadell, a Manresa. Arran d'aquell succés, es va fer evident la necessitat de regular l'ocupació de parcel·les. Segons la regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Manresa, Alba Alsina, "alguns hortolans hi acumulaven molta porqueria que, sovint, anava a parar a la riera".

Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament va decidir donar resposta a les necessitats de cultiu i, en uns terrenys municipals, va construir 50 horts perquè les persones que havien ocupat parcel·les de manera il·legal poguessin regularitzar la seva situació. D'aquesta manera, es van posar en marxa els primers horts urbans a la capital del Bages.

Es tracta de parcel·les d'uns 150 metres quadrats, de lloguer, amb sistema de rec gota a gota i servei de compostatge. Cada tros disposa de la seva caseta, on els hortolans hi poden guardar les eines i part del seu cultiu. Les concessions es renoven automàticament cada any, fins a un màxim de quatre cops, i la taxa municipal dels horts és de 72,20 euros anuals.

Un dels barris on hi ha horts és el Xup, situat als afores de Manresa. La majoria d'usuaris són veïns, gent gran per a qui anar a l'hort és part del seu dia a dia. "Si puc, hi vinc sempre; aquí tots ens coneixem, ens expliquem trucs i ens piquem per veure qui obté més bon cultiu", indica a l'ACN un d'ells, Pau Loriente.

La majoria creu que les condicions de l'hort municipal són molt millors, respecte les que tenien quan estaven a la llera del riu. "Aquí tenim sol i el terreny és molt més bo per cultivar", explica un dels hortolans. L'hivern manresà no deixa cultivar gaire res més que alls, i per això la majoria dels pagesos urbans esperen amb impaciència el mes de març, per començar amb les patates.

L'èxit dels horts del Xup ha fet que, aquest any, se'n construïssin 24 més a la zona del Poal. En aquest cas, alguns dels usuaris són persones que, fins ara, ocupaven un hort a la llera del riu Cardener. D'altres, en canvi, han optat per tenir un hort de lloguer per d'altres motius, més de sensibilitat mediambiental.

La regidora Alsina assenyala que algunes famílies "volen menjar les seves pròpies verdures", i d'altres han llogat un hort "per ensenyar al seu fill com es cultiven els aliments". Malgrat l'èxit dels horts municipals a Manresa, la regidora creu que és complicat que, a curt termini, se'n puguin construir més per falta de pressupost.

Defensa de la natura
A Manlleu, en canvi, la iniciativa del que allà es coneix com "horts socials" va néixer de la inquietud d'un grup de socis del Grup de Defensa del Ter (GDT). Aquest grup ecologista defensa els productes de proximitat, i volia fomentar el coneixement de la capacitat productiva que té el territori.

Un dels membres del grup, Sergi Solà, explica a l'ACN que, amb el projecte "una mica verd", van demanar al Museu Industrial del Ter (MIT) un espai on establir els horts. Això passava el 2005. Sense tenir-ho massa clar, el museu els va dir que els deixaria un espai si organitzaven abans un curs d'agricultura ecològica en aquest municipi d'Osona.

El curs, d'una hora teòrica i dues de pràctiques cada quinze dies i durant cinc mesos, va tenir molt bona acollida entre la gent jove de Manlleu. Se'n van arribar a fer quatre edicions. Els participants tenien dret a les classes i també a mantenir les hortalisses al llarg del curs.

Amb l'excusa de mantenir les hortalisses plantades, el curs es va acabar allargant fins al setembre, i per tal de no deixar la terra abandonada fins al següent febrer, les persones del GDT implicades seguien mantenint l'hort i n'adequaven la terra.

Solà explica que els Horts Municipals de Can Sanglas, un espai al centre de Manlleu de dues hectàrees inaugurat el 2009, són fruit de la col·laboració entre el Museu Industrial del Ter, per la cessió dels terrenys; l'Ajuntament de Manlleu, per la dotació econòmica i la gestió administrativa; però "sobretot per part dels voluntaris del GDT que amb el seu esforç van anar arranjant i donant forma a aquest projecte".

El Grup de Defensa del Ter va concebre aquesta iniciativa com un intent de vehicular espais per practicar l'horticultura en un entorn urbà i, alhora, aconseguir una incidència social no només en el camp mediambiental sinó també en el de l'alimentació. A més, amb aquest projecte es fomenta la xarxa social, entre els veïns, i articular un nou model de territori.

També a Torelló
El GDT i la cooperativa de consum agroecològic La Calèndula també han articulat aquesta iniciativa dels cursos d'horticultura en un altre municipi osonenc, Torelló. El curs ja compta amb diverses edicions però no ha estat fins aquest febrer que l'ajuntament ha lliurat setze horts entre veïns i associacions perquè practiquin l'agricultura ecològica.

La concessió dels horts, que tenen una extensió d'entre 50 i 150 metres, té una durada d'un any però es pot renovar fins a tres. Una de les persones que s'ha acollit a aquesta iniciativa és Dolors Cubí. Aquesta torellonenca ha adquirit una de les parcel·les, situades a la zona de Can Tarrés, i explica que ha passat de tenir "un hortet a casa amb quatre torratxes" a adquirir un espai des d'on els seus fills podran "conèixer i tocar la terra" i "sabran d'on surten els aliments".

Horts amb galliner
L'augment d'horts urbans, d'altra banda, ja ha provocat algunes iniciatives empresarials.

A Prats de Lluçanès (Osona), una petita empresa familiar ha creat un hort amb galliner incorporat. Es tracta d'una peça metàl·lica amb dues parts diferenciades. A la part superior hi ha un espai dedicat a cultivar hortalisses mentre que, a la inferior, s'hi pot tenir un galliner gràcies a una tanca reixada que impedeix la sortida dels animals.

Un dels germans que gestiona l'empresa familiar Gestió Cosgar SL, Jordi Costa, assenyala que l'aparell està pensat perquè la gent de ciutat "provi de fer de pagès i perquè vegin que no és tan simple". A més, Costa afegeix que amb l'hort urbà els usuaris també veuen que, si no hi ha esforç i dedicació, tant amb les hortalisses com amb els animals, "els aliments no venen sols".

Posada en marxa
A altres municipis, fins ara no hi ha hagut horts urbans regulats més enllà dels que els ciutadans, sovint persones grans, creaven pel seu compte. Als llocs on actualment s'està posant en marxa aquesta iniciativa, es posa l'accent en els valors que aporta l'agricultura que no busca tant la productivitat com la cura del medi ambient i els valors que això comporta.

Vilanova i la Geltrú, al Garraf, és una de les localitats on s'està tirant endavant la creació d'horts urbans. S'impulsa des de l'ajuntament, governat pel PSC, ERC i ICV. El parc que han ideat i que ja té ubicació comptarà, en total, amb 41 parcel·les de caire ecològic. El consistori ja ha aprovat el projecte i només manca treure a informació pública el plec de condicions perquè els usuaris puguin demanar-ne el seu ús.

A mitjans de març tenen previst començar les obres per adequar el terreny, de 3.000 metres quadrats, que ha d'acollir els horts. La regidora de Medi Ambient, Iolanda Sánchez, exposa a l'ACN que el projecte és doble: volen incentivar l'agricultura ecològica i els seus valors, però també es pretén ajudar persones amb dificultats econòmiques o d'edat avançada.

Per afavorir la consecució dels objectius, tindran prevalença a l'hora de demanar els horts els col·lectius majors de 60 anys, les persones aturades i les entitats o associacions. Alhora, es vol incidir en el cultiu ecològics evitant l'ús de fertilitzants i introduint elements fomentin "una cultura sostenible de l'aigua".

Els horts no es regaran amb aigua de la xarxa sinó que es reutilitzarà l'aigua del Pantá de Foix. Alhora, es volen recuperar productes autòctons, com ara el "tomacó" vilanoví. De fet, la sensibilització és una prioritat, i per això es posa l'accent en la formació, que segons la regidora ha de ser "clau" en aquest procés.

Els usuaris del parc hortícola rebran una formació en què se'ls "inculcarà el valor que tenen els productes de proximitat" i també la els processos que han de seguir per poder cultivar de manera ecològica. No s'haurà de pagar un lloguer, però sí una quota mínima per cobrir, essencialment, despeses d'aigua.

Vilanova i la Geltrú compta, fins avui dia, amb diverses experiències relacionades amb els horts urbans. Algunes escoles i centres cívics de la ciutat fa temps que treballen amb les taules de cultiu o els horts comunitaris.

Inicis a Berga
A la capital del Berguedà, és on el projecte passa per la seva fase més inicial. El mes de febrer passat, el ple de l'Ajuntament va aprovar una moció de la CUP que proposava crear una comissió per estudiar la implantació d'horts urbans. "Es va decidir de valorar i protegir els que hi havia i, per una altra banda, crear horts urbans nous que siguin municipals", assenyala la regidora de la candidatura Anna Maria Guijarro, a l'ACN.

La setmana que ve, indica Guijarro, es farà una reunió amb la resta de grups municipals i tècnics de l'ajuntament per determinar quines zones de la ciutat podrien destinar-se a horts urbans, així com estipular un principi de reglament. Per fer aquesta proposta, la de Berga s'ha emmirallat en candidatures d'unitat popular d'altres municipis.

Guijarro defensa la creació d'horts urbans assegurant que tenen "múltiples finalitats", com poden ser les educatives, les de donar opcions de lleure fora del cercle consumista o les d'ocupació d'aturats.