El Departament de Salut ha concedit al Dr. Ignasi Puig del Castillo, especialista en Aparell Digestiu de la Fundació Althaia, un ajut del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS 2022-2027) que li permetrà dedicar el 80% de la seva jornada laboral a la recerca durant tres anys. La convocatòria, emmarcada també en el programa CAIROS, ha atorgat 36 ajuts amb una dotació global de prop de cinc milions d'euros i facilita la contractació de personal per assumir part de l'activitat assistencial.
El projecte se centra en la detecció precoç del càncer colorectal a partir de nous biomarcadors presents a la femta, especialment els microARN. La investigació, que es desenvoluparà en tres fases, vol validar un model diagnòstic que permeti estratificar millor el risc dels pacients i millorar la presa de decisions clíniques, amb l'objectiu d'accelerar el diagnòstic dels casos greus i evitar proves innecessàries en persones amb baix risc.
Què és exactament un biomarcador? Quan parlem de biomarcadors en femta o en sang, què estem buscant?
Normalment parlem de biomarcadors no invasius. Això vol dir que, d'una manera senzilla -amb una mostra de sang o de femta- podem obtenir alguna molècula que ens ajudi a diferenciar, diagnosticar o predir una malaltia. En el nostre cas, busquem biomarcadors no invasius de càncer de còlon. És a dir, molècules que ens permetin detectar, sense fer una prova agressiva, una alta probabilitat que una persona tingui aquest càncer.
Aquests biomarcadors serveixen per preveure o per diagnosticar?
Poden servir per a totes dues coses. Hi ha biomarcadors amb finalitat pronòstica -per saber quin tractament pot anar millor- i biomarcadors diagnòstics. El nostre projecte és diagnòstic. Ens centrem en persones que no saben si tenen càncer i volem identificar quines tenen prou probabilitat per indicar-los una colonoscòpia.
Per tant, la prova seria prèvia a la colonoscòpia...
Exacte. La forma definitiva de diagnosticar un càncer de còlon és la colonoscòpia. El problema és decidir a qui li hem de fer. Els símptomes, de vegades, ajuden, però sovint no són prou específics. Hi ha persones amb símptomes que no tenen càncer i persones amb pocs o cap símptoma que sí que en tenen. L'ideal seria tenir una prova fiable que ens digués: "A aquesta persona li hem de fer una colonoscòpia perquè la probabilitat és alta". L'objectiu del biomarcador és precisament aquest: saber a qui li hem de fer una colonoscòpia.
Les tres fases del projecte
La primera fase és una revisió científica. Què hi heu trobat?
En els darrers anys hi ha hagut un boom dels microARN. Són petites molècules implicades en moltes malalties, també en el desenvolupament del càncer. N'hi ha centenars, però no totes estan relacionats amb el càncer de còlon. Vam fer una revisió sistemàtica de tota la literatura científica -occidental i oriental- per identificar quins microARN s'han associat més amb aquest càncer. Finalment en vam seleccionar tres, que són els que acumulen més evidència, tot i que en estudis petits. A més, ens hem associat amb l'Hospital Clínic, que és l'únic centre espanyol amb publicacions en aquest àmbit i té expertesa en biologia molecular.
Ells ho estudien en població asimptomàtica, dins el programa de cribratge. Vosaltres en un altre perfil?
Exacte. En el programa de cribratge, moltes persones amb test positiu no tenen càncer: cal fer unes 20 colonoscòpies per detectar un sol cas. El Clínic ha demostrat que afegir microARN al test habitual millora molt la precisió diagnòstica. Nosaltres ho estudiem en una població diferent: persones amb símptomes digestius a qui es planteja una colonoscòpia. El que volem és millorar l'eficiència del circuit i estratificar millor el risc.
La nostra hipòtesi és que el biomarcador té més valor que els símptomes. No és una qüestió de subjectivitat mèdica, sinó que els símptomes, per si sols, tenen un valor limitat. La biologia molecular ens pot donar una eina més precisa.
On som ara?
En quina fase us trobeu actualment?
Després de la revisió, vam fer un estudi pilot de casos i controls. Ara tenim 60 casos de càncer i 120 controls, amb 180 mostres en total. En una anàlisi preliminar amb 50 mostres ja vam trobar una associació estadísticament molt significativa entre tres microARN i el càncer de còlon. Ara hem d'acabar d'analitzar totes les mostres i confirmar que el model funciona en el nostre entorn.
I la tercera fase?
És la més ambiciosa. Volem crear i valiar un model predictiu aplicable a la pràctica clínica real, no només a Althaia sinó a diversos hospitals catalans. Ja hi ha una desena d'hospitals que han mostrat interès. Necessitarem uns 1.100 pacients: primer uns 300 per construir el model i després uns 700 més per validar-lo.
El model combinarà cinc variables: edat, sexe, valor d'hemoglobina fecal, presència dels microARN i antecedents de colonoscòpia prèvia. Els models actuals, sense microARN, són subòptims. Esperem que afegint-hi aquestes molècules guanyem precisió diagnòstica.
El circuit actual
Avui, si una persona té símptomes d'alarma, quin és el circuit?
Entra directament al circuit de diagnòstic ràpid i en menys de dues setmanes se li fa una colonoscòpia. No es fa cap prova prèvia de femta. El problema és que molts pacients amb símptomes d'alarma no tenen càncer. Pot ser un restrenyiment recent o sang per morenes. Però no tenim una eina millor per discriminar. Amb els biomarcadors volem optimitzar el circuit: reduir colonoscòpies innecessàries i prioritzar millor els casos amb més risc.
Prevenció
Mentre aquesta eina no estigui disponible, què podem fer per reduir el risc de càncer colorectal?
La població amb més risc són els homes de més de 50 anys. Però hi ha factors d'estil de vida clarament associats al càncer de còlon: el tabac, l'obesitat, el sedentarisme i dietes riques en carn vermella i pobres en fibra. La recomanació és bastant clara: no fumar, fer exercici, evitar el sobrepès i seguir una dieta mediterrània rica en fruita i verdura. És el que ha demostrat més evidència per reduir el risc de càncer colorectal.
En prenem nota...
