El desnonament de cinc famílies aquest dilluns als carrers d'en Botí i Pedregar, dues d'elles amb infants, ha tornat a situar el focus en la crisi d'habitatge a Manresa. Més enllà del llançament, el debat s'ha centrat en la deslocalització d'alumnes a pensions de fora de la ciutat i en la resposta conjunta del món educatiu, que reclama protocols i implicació directa del Departament d'Educació per garantir el dret a l'escolarització en condicions dignes.
Desnonament amb ampli desplegament policial
Quatre furgonetes de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra van tallar dilluns a primera hora els carrers d'en Botí i Pedregar per executar el desallotjament d'un edifici propietat del fons voltor Divarian.
A l'immoble hi vivien cinc famílies. Dues d'elles tenen cinc menors escolaritzats a Manresa: un a la llar d'infants L'Espurna, dos a l'Escola Sant Ignasi i dos més a l'Oms i de Prat.
El focus: infants enviats fora de Manresa
Després del desnonament, l'Ajuntament va oferir allotjament d'emergència en hostals i pensions de Berga i Súria. Aquesta reubicació fora del municipi ha encès les alarmes del sector educatiu. Segons han exposat aquest dimecres, la deslocalització dificulta greument l'assistència regular a classe i genera situacions d'absentisme.
Marc Peraire, de Docents per l'Habitatge, ha denunciat que les imatges viscudes dilluns "ja no són una anècdota" i que cada setmana hi ha alumnes en risc de perdre la llar. Ha assegurat que enviar famílies fora de Manresa suposa, en la pràctica, expulsar també els infants del seu entorn educatiu. Tot i que s'ofereix transport gratuït, ha admès que "a la pràctica" la situació "es tradueix en absentisme".
Segons Peraire, la manca de recursos habitacionals a la ciutat explica aquestes derivacions a altres municipis. "Hi ha molt poques places d'emergència a Manresa", ha afirmat.
Impacte emocional i acadèmic
La compareixença ha reunit Docents per l'Habitatge, l'Escola Popular, l'AFA de L'Espurna, Càritas i la direcció de l'Escola Sant Ignasi, en representació també dels centres públics de la ciutat. La unitat del sector ha estat una de les imatges centrals de la roda de premsa.
Pau Gassó, de l'Escola Popular, ha assegurat que aquestes darreres setmanes, la pressió dels jutjats i de la policia "ens està afectant molt més del que és habitual". Gassó ha recordat que molts dels infants i adolescents que van a l'Escola Popular ja arriben des de la PAHC Bages perquè viuen en habitatges poc adaptats per a l'estudi i es troben en situació de vulnerabilitat. "Tenim infants desnonats, tenim infants en pensions, tenim joves no reben l'alimentació adequada perquè els instituts no tenen menjadors...", ha exposat, i a reclamat als Serveis Territorials d'Educació que "facin un pas endavant".
Gemma Tomàs, de l'AFA de L'Espurna, ha alertat que la pèrdua de la llar genera "un impacte emocional negatiu" que es multiplica quan la família és enviada fora del barri o de la ciutat. Ha advertit que aquesta situació no només afecta l'infant desnonat, sinó també el conjunt de la classe, i ha reclamat al Departament d'Educació que "faci un pas endavant".
En la mateixa línia, Núria Garriga, directora de l'Escola Sant Ignasi, ha afirmat que la vulneració del dret a l'habitatge és també una vulneració del dret a l'educació. "Un infant només pot aprendre si està en condicions per fer-ho", ha dit, tot descrivint l'angoixa i la inseguretat que viuen moltes famílies. Els centres, ha explicat, actuen "a córrer-cuita" per acompanyar els alumnes, però sovint els processos s'allarguen setmanes.
Crida a protocols i implicació institucional
Docents per l'Habitatge ha exigit la creació d'un protocol específic que obligui els centres a coordinar-se amb Serveis Socials i Habitatge davant d'una amenaça de desnonament, així com la "personació activa" del Departament d'Educació en casos amb menors implicats. També han reclamat un monitoratge real de la situació habitacional de l'alumnat.
Des de Càritas, Fina Farrés ha subratllat les dificultats afegides de viure en una pensió, com la impossibilitat de cuinar o rentar la roba amb normalitat, i ha defensat que "cap família ha de ser desallotjada si no té una vivenda digna per poder-hi anar".
La roda de premsa ha evidenciat una preocupació compartida: la normalització dels desnonaments amb infants escolaritzats i el seu impacte directe en el dret a l'educació. El món educatiu manresà ha decidit respondre-hi de manera coordinada, situant al centre la protecció dels alumnes i reclamant mesures urgents per evitar que perdre la casa signifiqui també perdre l'arrelament escolar i comunitari.
L'Ajuntament limita el seu marge d'actuació a l'emergència habitacional
Per la seva banda, l'Ajuntament de Manresa afirma que les seves competències es limiten a la gestió de l'emergència habitacional, amb l'objectiu d'evitar que les famílies es quedin sense allotjament. Les solucions estructurals i de caràcter definitiu, però, corresponen a la Generalitat. En aquest sentit, assenyalen que, quan no hi ha recursos disponibles a la ciutat, es veuen obligats a cercar alternatives d'allotjament en altres municipis.
