Manresa té com a mínim 3.743 habitatges d'ús residencial en mans de grans tenidors, que suposen un 12,5% del parc, segons dades del Ministeri d'Hisenda d'octubre de 2025. O sigui, un de cada vuit habitatges té un propietari que acumula més de cinc pisos (l'estadística del Ministeri no recull a partir de cinc, sinó per a més de cinc). Dos d'aquests grans tenidors, però, n'acaparen 436. Tot plegat sota un mateix CIF, sense comptar empreses filials o del mateix grup. Són un banc dolent i un fons voltor.
Dos monstres de l'especulació immobiliària
Aquestes dues grans empreses són la Sareb i Divarian, dues de les grans protagonistes del repartiment del pastís immobiliari després de la crisi financera de 2008. L'acumulació de tants habitatges en tan poques mans és coherent amb la circulació de l'actiu residual postcrisi bancària. Els habitatges recuperats pels bancs eren traspassats a la Sareb i els fons voltors compraven grans carteres a un preu significativament menor al de mercat. Llavors segregaven els actius en societats i els venien selectivament o, pitjor, esperaven revalorització. D'aquesta manera han acabat acaparant una gran quantitat d'immobles, no només residencials, que mouen segons interès especulatiu influint en tot el mercat.
Entre els dos aclaparaven 436 habitatges d'ús residencial a Manresa, una ciutat marcada per la manca d'habitatge assequible. Quants pisos té cadascuna no és possible saber-ho per la legislació sobre protecció de dades, però com a mínim 101, ja que són les dues úniques figures privades que es troben en la franja de més de 100 propietats a la ciutat del Ministeri d'Hisenda.
Què és la Sareb? (el banc dolent espanyol)
La Sareb -sigles de Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària- és una societat creada pel Govern espanyol el 2012 en plena crisi financera com a banc dolent per assumir els actius immobiliàries tòxics que els bancs no podien vendre després de l'esclat de la bombolla del totxo.
La seva funció original era comprar aquests actius -habitatges, solars, oficines, naus i projectes aturats- als bancs per intentar vendre'ls de manera ordenada en un període de 15 anys i reduir així el cost de la crisi per a l'erari públic. Però ha tingut un resultat molt discutible: conservava centenars de milers d'actius que els mercats no absorbien fàcilment, i el seu inventari encara és molt elevat.
Per la seva composició accionarial, la Sareb és majoritàriament pública -amb més de 50 % en mans de l'Estat a través del FROB- però també integrava grans bancs comercials que li van transferir actius tòxics.
Tot i la seva aparença com a immobiliària pública, la Sareb ha estat criticada perquè acumula habitatges i gairebé mai no els posa al mercat de manera efectiva, i perquè el fet que estigui avalada per l'Estat implica que els possibles pèrdues acaben repercutint-se en el deute públic.
Què és Divarian (el fons voltor immobiliari)?
Divarian és una entitat immobiliària i de gestió d'actius que va néixer el 2018 com a joint venture entre el banc BBVA i el fons d'inversió nord-americà Cerberus per administrar i vendre una gran cartera d'immobles procedents de l'antiga divisió immobiliària del BBVA. Cerverus també és molt majoritària en altres fons voltor que operen a l'Estat: MACC, Haya Real Estate, Inmoglaciar o Global Licata -propietària de l'antic difici de la Cambra-. Cerberus també ha comprat ports d'actius immobiliaris importants de bancs espanyols (per exemple de Banc Sabadell) mitjançant les seves filials o estructures vinculades. Aquestes adquisicions solen integrar-se després en Divarian o en societats relacionades que el fons administra.
En el llenguatge dels mercats, Divarian funciona com un fons voltor, és a dir, una societat d'inversió que compra grans volums d'actius immobiliaris -incloent pisos procedents de desnonaments o execucions hipotecàries- amb l'objectiu de treure'n el màxim rendiment econòmic possible.
Aquest tipus de fons són coneguts per enfocar-se en operacions especulatives de compravenda i lloguer, sense consideració per l'impacte social a barris on acumulen moltes propietats. Les organitzacions que defensen el dret a l'habitatge critiquen que aquests fons contribueixen a l'escassetat d'habitatge assequible i a l'encariment de lloguers.
En alguns casos, els governs han comprat habitatges a fons com Divarian per incorporar-los al parc públic de lloguer i mitigar la pressió del mercat sobre famílies vulnerables, la qual cosa evidencia el contrast entre els interessos especulatius del fons i les necessitats socials de l'habitatge.
Més propietaris amb més de 25 pisos
Fins a 700 habitatges justos més estan en mans de propietaris privats amb més de 25 pisos i fins a 100. En aquest cas hi ha dues persones físiques, que acumulen 55 pisos, i tretze empreses que en sumen 645. Entre aquestes 700 propietats immobiliàries d'ús residencial i els 436 que es troben en mans de la Sareb i Divarian, Manresa té 1.136 habitatges en mans de macropropietaris, una tercera part del que acumulen els grans tenidors.
