Manresa compta amb 3.743 habitatges en mans de grans tenidors, una xifra que representa el 12,5% del total d'immobles de la ciutat. El percentatge situa la capital del Bages com la segona gran ciutat catalana amb més concentració d'habitatge en poques mans, només superada per Girona (16,2%). A la comarca, únicament Callús (23,8%) -municipi molt més petit- presenta un índex superior. Les dades, facilitades pel Ministeri d'Hisenda i fetes públiques per RAC1, indiquen també que un 60,4% del parc immobiliari manresà és en mans privades.
Manresa, entre les ciutats amb més concentració
Les xifres evidencien que la concentració d'habitatges en mans de propietaris amb més de cinc immobles té un pes rellevant a Manresa. Amb un 12,5% del parc controlat per grans tenidors, la ciutat se situa per sobre de capitals com Barcelona (11,7%), Tarragona (9,3%) o Lleida (11%), i només queda per darrere de Girona, que encapçala el rànquing amb un 16,2%. La resta de ciutats de més de 50.000 habitants, també estan per sota de la capital del Bages.
A escala comarcal, Callús -municipi molt més petit- supera àmpliament Manresa amb un 23,8% d'habitatges en mans de grans propietaris, mentre que la resta de municipis del Bages presenten percentatges inferiors. Segons les mateixes dades, a Manresa el 60,4% del total d'immobles està en mans privades, una categoria que inclou tant persones físiques com jurídiques.
Un fenomen a l'alça a Catalunya
La situació de Manresa s'emmarca en una tendència general a Catalunya. En només dues dècades, el pes dels grans tenidors -propietaris amb més de cinc habitatges- s'ha més que duplicat. Si el 2006 representaven el 4% del total, aquest 2025 ja arriben al 9,7%, amb 364.226 habitatges sota aquest règim de propietat. Això significa que pràcticament un de cada deu pisos a Catalunya és d'un gran tenidor.
L'increment acumulat en aquests vint anys és del 150%, una evolució que apunta a un canvi estructural del mercat immobiliari. Paral·lelament, el model basat en petits propietaris ha anat perdent pes. Fa vint anys, gairebé dos de cada tres habitatges eren propietat de persones amb un sol immoble; actualment aquest percentatge ha caigut fins al 55%.
Aquest desplaçament progressiu reflecteix una concentració creixent del parc residencial en mans d'un nombre reduït de propietaris amb capacitat d'inversió.
El paper de les empreses
Les dades també mostren que, dins el conjunt de grans tenidors, les empreses hi tenen un paper destacat. Gairebé la meitat dels habitatges en mans de grans propietaris a Catalunya (47,8%) corresponen a persones jurídiques, mentre que el 42,2% pertanyen a persones físiques amb múltiples immobles.
A mesura que augmenta el volum d'habitatges acumulats, el pes de les empreses és encara més gran, especialment en els trams de propietaris amb més de 100 pisos. Aquesta realitat reforça la idea d'un mercat cada vegada més professionalitzat i amb una lògica inversora més marcada.
Catalunya és, de fet, la comunitat autònoma amb més habitatges en mans de grans tenidors de tot l'Estat. Tot i que només representen aproximadament un 1% del total de propietaris, controlen al voltant del 10% del parc residencial.
L'impacte de la crisi del 2008
Diversos analistes situen l'origen d'aquesta transformació en la crisi financera del 2008. Molts habitatges que havien quedat en mans d'entitats bancàries arran d'execucions hipotecàries van ser posteriorment adquirits per fons d'inversió i grans operadors immobiliaris.
Aquest procés ha consolidat un model amb més presència d'empreses i societats patrimonials, amb capacitat d'influència sobre l'oferta i els preus. El fenomen, per tant, no es considera conjuntural, sinó estructural.
En aquest context, Manresa reflecteix una dinàmica similar a la d'altres capitals mitjanes catalanes, però encara més pronunciat, amb una presència significativa de grans propietaris en relació amb la dimensió del seu parc residencial.
Comparativa amb altres capitals
A Barcelona, la concentració és especialment elevada en termes absoluts, amb 73.918 habitatges en mans de grans tenidors. En aquest cas, el 45% d'aquests pisos estan controlats per empreses.
Girona encapçala el rànquing percentual entre les capitals de demarcació amb un 16,2%, mentre que Tarragona registra un 9,3% i Lleida un 11%. En el cas de Girona, un 44% dels habitatges en mans de grans tenidors pertanyen a persones físiques, mentre que a Tarragona el pes de les empreses arriba al 53,4% i a Lleida al 56,9%.
La posició de Manresa, amb un 12,5%, la situa en la segona posició de concentració entre les grans ciutats catalanes, fet que reforça el debat sobre l'accés a l'habitatge i l'equilibri del mercat.
Creixement limitat del parc residencial
Aquest augment de la concentració es produeix en un context de creixement moderat del parc d'habitatges a Catalunya. Des del 2006, el nombre d'habitatges nous s'ha incrementat un 26,9%, una xifra inferior a la mitjana estatal, que se situa en el 44%.
Altres comunitats autònomes han registrat increments superiors, com Andalusia (49,2%), Madrid (42,1%) o el País Valencià (37,9%). Aquesta evolució més continguda a Catalunya contribueix a tensionar el mercat, ja que l'oferta creix a un ritme menor mentre la concentració en mans de grans propietaris augmenta.
Debat obert sobre el model
Les dades obren un debat sobre el model de propietat i les seves conseqüències en l'accés a l'habitatge. Tot i que la majoria del parc continua en mans de petits propietaris, la presència creixent de grans tenidors modifica l'estructura del mercat i influeix en la dinàmica de preus i en la disponibilitat de pisos.
A Manresa, el fet que més d'un de cada deu habitatges estigui en mans de grans propietaris situa la ciutat en una posició destacada dins el panorama català. Les xifres conviden a analitzar com evoluciona aquesta tendència i quin impacte pot tenir en els pròxims anys en el mercat local de l'habitatge.
En qualsevol cas, el creixement sostingut dels grans tenidors a Catalunya i la seva incidència a municipis com Manresa confirmen un canvi estructural que redefineix l'equilibri entre propietat individual i concentració empresarial en el sector immobiliari.
