El desnonament previst aquest dilluns al matí en un dels habitatges del Bloc 8 del passatge Tudela de Manresa ha quedat suspès sense nova data després que la comitiva judicial abandonés l'edifici poc després de les 9. La decisió ha estat rebuda amb aplaudiments i crits d'eufòria per les més de 300 persones concentrades, que havien respost a la crida de la PAHC Bages per intentar impedir el llançament. L'actuació s'ha produït en un context de fort desplegament policial i després de setmanes de tensió institucional i social al voltant del futur de l'immoble.
Mobilització massiva i matinada de resistència
La jornada ha començat de matinada amb un ampli dispositiu policial desplegat a l'entorn del passatge Tudela. Des d'1/4 de 7 del matí, una vintena de vehicles de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra s'han situat a l'exterior del Bloc 8 davant la previsió que s'executés el desnonament.
La resposta ciutadana, però, ja s'havia fet visible durant la nit. Seguint la convocatòria de la PAHC Bages, un centenar de persones han dormit dins de l'edifici com a mostra de suport a les famílies residents. A primera hora del matí, unes dues-centes més s'han concentrat a l'entrada, on han corejat consignes com "Resistència" i "Aturarem aquest desnonament".
La tensió ha anat creixent amb l'arribada de la comitiva judicial, en un ambient carregat d'expectació. Finalment, poc després de les 9 del matí, la delegació ha abandonat l'immoble sense executar el llançament, provocant una explosió d'alegria entre els concentrats. El desallotjament queda suspès i, de moment, no hi ha data fixada per a un nou intent, en el que ha estat el tercer intent fallit de desnonament.
El testimoni de la família afectada
Entre les persones més emocionades hi havia la Yuli, la dona que havia de ser desallotjada aquest dilluns d'un dels pisos on viu amb la seva parella i el seu fill menor. Visiblement commoguda, ha agraït el suport rebut per la xarxa de solidaritat que s'ha mobilitzat.
"Estic molt agraïda perquè tinc una família que em dona suport", ha afirmat, en referència a les persones que han participat en la resistència. Tot seguit ha fet una crida a mantenir la mobilització perquè l'edifici passi a mans públiques. "Som famílies molt lluitadores, necessitem un lloguer social perquè avui en dia aquest bloc ens pertany".
La resident ha recordat que l'immoble estava abandonat i inacabat quan hi van arribar i que van ser els mateixos veïns qui el van adequar per poder-hi viure. "Hem de seguir lluitant perquè es quedi al barri", ha afegit, reivindicant el sentiment d'arrelament al territori.
Actualment, al Bloc 8 hi resideixen vuit famílies amb vuit menors, una realitat que ha estat al centre del debat públic i institucional durant les darreres setmanes.
El procediment judicial i el rebuig de la vulnerabilitat
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l'origen del cas es troba en la demanda presentada per la propietat per l'ocupació d'un dels habitatges, que va iniciar el procediment judicial de desnonament.
La persona afectada havia sol·licitat la suspensió del llançament argumentant que tenia un menor a càrrec i que es trobava en situació de vulnerabilitat. Tanmateix, el jutge va desestimar aquesta petició basant-se en un informe de Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa en què s'indicava que es tractava d'una persona jove, en edat laboral i amb ingressos mensuals d'uns 1.000 euros.
Posteriorment, el 4 de febrer, el consistori va demanar la suspensió del desnonament, però la petició també va ser rebutjada en considerar-se que no formava part del procediment judicial. L'actuació prevista per aquest dilluns constituïa el tercer intent d'executar el llançament, després d'altres intents fallits.
Aquest context judicial havia estat objecte de polèmica en dies previs, especialment arran de la decisió del jutjat de mantenir la data del desnonament malgrat els recursos institucionals i l'existència d'interessos de compra sobre l'edifici.
La lectura de la PAHC: pressió social i negociació
Des de la PAHC Bages, la suspensió s'ha celebrat com una victòria fruit de la mobilització ciutadana. El portaveu de la plataforma, Joan Garcia, ha assegurat que la decisió s'ha produït gràcies a la pressió exercida.
"S'ha aturat per la lluita i la pressió popular", ha afirmat. Segons ha explicat, la comitiva judicial tenia ordre d'executar el desnonament, però la combinació de negociació i la presència de centenars de persones hauria portat la propietat a fer marxa enrere i acceptar la suspensió indefinida.
Garcia ha remarcat que, al seu parer, el procés no hauria d'haver arribat fins a aquest punt, ja que consideren que hi havia arguments suficients per anul·lar el llançament dies enrere. També ha valorat positivament que l'Ajuntament hagi decidit exercir el dret de tanteig per adquirir l'immoble, fet que podria obrir una via de resolució estructural del conflicte.
La plataforma ha recordat que, després que la propietat posés l'edifici a la venda, hi ha almenys tres actors interessats -Ajuntament, Agència de l'Habitatge de Catalunya i una fundació social- i considera que aquesta situació hauria justificat la paralització prèvia del desnonament.
La posició de l'Ajuntament i el conflicte amb la propietat
El consistori manresà havia fet públic el dia anterior un comunicat en què expressava la seva oposició frontal al desnonament. Segons l'Ajuntament, des del moment en què el jutjat va activar el procés es van iniciar gestions per regularitzar la situació dels residents mitjançant l'accés a un lloguer social.
A més, el govern municipal ha criticat el comportament de la propietat, que inicialment s'hauria compromès a vendre l'edifici per 450.000 euros i posteriorment hauria incrementat el preu fins als 650.000 euros sense paralitzar el llançament.
Aquest episodi s'inscriu en una dinàmica de negociació complexa i tensions entre institucions, propietat i entitats socials, que han situat el Bloc 8 com un dels principals focus del debat local sobre el dret a l'habitatge.
Un conflicte obert i sense resolució definitiva
Malgrat la suspensió del desnonament, la situació del Bloc 8 continua sense una solució definitiva. Tant les famílies residents com les entitats que les donen suport insisteixen que la lluita per garantir la permanència i l'accés a lloguers socials continua.
Des de la PAHC remarquen que la mobilització actual és el resultat d'un treball sostingut durant anys per trobar una sortida per a un edifici que, segons recorden, va ser abandonat i posteriorment habilitat pels mateixos residents. "És una lluita de llarg recorregut", ha afirmat Garcia, subratllant que la suspensió és només un pas més.
Per ara, l'absència d'una nova data de llançament dona un marge de temps per a la negociació, però no resol el conflicte de fons. La possible compra de l'immoble per part d'administracions o entitats socials es presenta com la principal via per desbloquejar la situació, mentre el Bloc 8 continua sent un símbol de les tensions estructurals al voltant de l'habitatge en l'àmbit local.
