Una tesi doctoral elaborada per la fisioterapeuta i docent de la Facultat de Ciències de la Salut d'UManresa, Mireia Campoy Vila alerta que les condicions laborals i socials de les cuidadores geriàtriques tenen conseqüències directes en la seva salut física i mental, amb alts índexs de dolor crònic i esgotament emocional.

Una recerca impulsada des de Manresa

La fisioterapeuta i docent de la Facultat de Ciències de la Salut d'UManresa, Mireia Campoy, ha elaborat una tesi doctoral que analitza en profunditat la relació entre les condicions laborals i la salut de les cuidadores geriàtriques. Els resultats mostren una realitat preocupant: més del 70% de les professionals ha patit diversos trastorns musculoesquelètics, el 44% presenta dolor lumbar persistent i el 76% té una salut mental per sota de la mitjana de la població.

Segons apunta l'autora, aquestes desigualtats no es poden atribuir a factors individuals. "Les desigualtats que hem detectat no són fruit de factors individuals. Responen a limitacions estructurals del model actual de cures, que comprometen tant la salut de les cuidadores com la qualitat de l'atenció a les persones grans", afirma.

La tesi assenyala que millorar els recursos disponibles, homogeneïtzar les condicions laborals i garantir temps suficient per completar les tasques podrien contribuir a reduir aquestes desigualtats estructurals que afecten un sector essencial.

Diferències segons la titularitat del centre

Una de les principals conclusions de l'estudi és que les condicions laborals varien substancialment en funció de la titularitat del centre on treballen les cuidadores, i que aquestes diferències tenen un impacte directe en la seva salut.

En el cas de les professionals de residències privades i concertades, les jornades són més llargues, la distribució de tasques és més irregular i el ritme de treball és més intens i sostingut. També disposen de menys temps per completar les feines assignades i han de gestionar un volum més alt de demandes emocionals.

Aquestes circumstàncies es tradueixen en més problemes de salut física i mental. El 59% de les cuidadores té una salut física per sota de la mitjana de la població, xifra que s'eleva fins al 76% quan es tracta de salut mental. En aquest àmbit, la puntuació mitjana se situa al voltant dels 41 punts, lluny del valor de referència de 50.

Pel que fa als trastorns musculoesquelètics, un 70% de les professionals que van respondre el qüestionari asseguren haver experimentat més de quatre trastorns diferents durant l'últim any. Els problemes més habituals són el dolor cervical (83%) i el dolor lumbar (88%). A més, un 80% manifesta sentir esgotament emocional i considera que treballa a un ritme elevat.

El treball qualitatiu desenvolupat en el marc de la tesi confirma que les cuidadores atribueixen el dolor lumbar no només a factors físics i posturals, sinó també a condicions organitzatives -massa tasques i manca de temps- i a aspectes psicosocials i personals.

Una mostra de 508 professionals d'arreu d'Espanya

Per elaborar la tesi, Campoy va dur a terme quatre estudis quantitatius a partir d'una enquesta sobre condicions laborals i salut que van respondre 508 cuidadores professionals geriàtriques d'arreu de l'Estat. La mostra estava formada majoritàriament per dones (95%), amb una trajectòria professional de més de 10 anys en la cura de persones grans.

Les dades indiquen que el 38% treballa en torns rotatius i que el 28% supera les 40 hores setmanals. Paral·lelament, es va realitzar un estudi qualitatiu amb metodologia participativa Concept Mapping, que va donar veu directa a 93 treballadores per identificar i prioritzar les causes percebudes del dolor lumbar.

Els resultats quantitatius constaten que el dolor lumbar persistent i la mala salut mental s'associen a factors socials i laborals com l'edat, un context socioeconòmic familiar i territorial desfavorable, l'absència d'altres feines remunerades i la manca de temps per completar les tasques. En el cas del dolor lumbar, també hi influeixen la poca experiència, les demandes físiques elevades i el conflicte entre feina i família.

Pel que fa a la salut mental, els indicadors empitjoren en contextos amb exigència de treballar molt ràpid, gestió freqüent de problemes aliens i un alt nivell d'esgotament emocional derivat de la feina.

Un sector essencial i feminitzat

La recerca posa de manifest la precarietat estructural d'un sector profundament feminitzat i clau per al sosteniment del sistema de cures. Les cuidadores geriàtriques desenvolupen la seva activitat en condicions d'alta exigència física i emocional, amb poca autonomia i un reconeixement insuficient.

Les dades mostren que les desigualtats en salut que experimenten no són fruit de decisions individuals, sinó del funcionament global del sistema d'atenció a la dependència. En aquest sentit, la tesi assenyala la necessitat d'impulsar intervencions integrals que vagin més enllà de mesures individuals o assistencials.

Entre les propostes, es destaca la importància de garantir un sistema públic i universal de cures, allunyat de la lògica de la privatització i el lucre, que asseguri drets laborals, estabilitat, promoció professional i equitat territorial. També es planteja reforçar la formació, millorar les condicions contractuals i dotar els centres dels recursos necessaris.

Segons la recerca, aquestes mesures contribuirien no només a millorar la salut de les professionals, sinó també a garantir una atenció digna, segura i de qualitat a les persones grans, ja que les problemàtiques que afecten les cuidadores tenen un impacte directe en la qualitat del servei que reben els usuaris.