L'Ajuntament de Manresa s'ha posicionat frontalment en contra del desnonament dels habitatges del passatge Tudela, 11, conegut com a Bloc 8, i ha lamentat que el jutjat hagi decidit mantenir l'ordre de llançament malgrat les peticions de suspensió presentades per diverses administracions. El consistori assegura que havia iniciat gestions per regularitzar la situació de les famílies vulnerables mitjançant lloguers socials i que, juntament amb la Generalitat i una fundació social, havia exercit el dret de tanteig per adquirir l'edifici. La decisió judicial arriba en un context de tensió social i mobilització ciutadana i dona continuïtat al conflicte obert pel dret a l'habitatge a la ciutat.
Un rebuig institucional al desnonament
L'Ajuntament de Manresa ha expressat la seva oposició "frontal" al desnonament previst en l'habitatge del passatge Tudela número 11, dins d'un edifici de vuit pisos ocupat des de fa anys i propietat del fons Cerberus, amb la gestió immobiliària a càrrec de Solvia. El cas forma part del conflicte conegut com el del Bloc 8, on resideixen diverses famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, algunes amb menors a càrrec.
Segons la nota municipal, des del moment en què el jutjat va dictar l'ordre de desnonament, el consistori va activar les gestions per buscar una solució que permetés regularitzar la situació dels residents a través de l'accés a un lloguer social. L'objectiu era evitar la pèrdua de l'habitatge i garantir una alternativa estable, una línia d'actuació que s'alinea amb les polítiques municipals de prevenció de desnonaments.
Aquest posicionament institucional arriba després que, en dies previs, el jutjat desestimés els recursos presentats per les administracions i decidís mantenir la data del llançament, una decisió que ja havia generat polèmica i crítiques per part de col·lectius socials i plataformes pel dret a l'habitatge.
L'intent de compra de l'edifici
Un dels elements centrals de la intervenció municipal ha estat la voluntat d'adquirir la finca per via pública. Els darrers dies, la propietat va posar a la venda l'immoble i, automàticament, l'Ajuntament de Manresa, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i una fundació social van presentar un escrit per exercir el dret de tanteig i retracte, un mecanisme legal que permet a les administracions comprar habitatges abans que passin a mans privades.
L'objectiu d'aquesta operació era retirar l'edifici del mercat especulatiu i regularitzar la situació de les famílies que hi viuen, garantint contractes de lloguer social i estabilitat residencial. Paral·lelament, tant el consistori com la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat van sol·licitar al jutjat la suspensió del desnonament, argumentant que hi havia diversos organismes interessats a adquirir la finca i que la seva venda podia facilitar una solució estructural al conflicte.
Malgrat aquests moviments, el jutjat va decidir mantenir l'ordre de desnonament, fet que ha frustrat les expectatives de les administracions implicades.
Mobilització ciutadana i pressió social
El cas ha provocat una notable mobilització ciutadana a Manresa, amb la implicació de diverses entitats socials, veïnals i sindicals. Organitzacions com la PAHC Bages, Càritas, l'Associació de Veïns de la Plaça Catalunya, la cooperativa La Raval, sindicats i entitats educatives i de lleure han demanat públicament la suspensió del desnonament i una solució negociada.
Aquesta mobilització s'ha traduït en accions de protesta, concentracions i iniciatives culturals per visibilitzar el conflicte, reforçant la dimensió social i política del cas i situant el Bloc 8 com un símbol del debat sobre l'accés a l'habitatge i la gestió dels immobles en mans de grans tenidors.
Malgrat aquest suport social i els esforços institucionals, el consistori admet que fins ara no s'ha pogut aturar el llançament.
El paper de la propietat i el conflicte pel preu
Un altre element que ha tensat la situació és el desacord amb la propietat sobre les condicions de venda de l'edifici. Segons l'Ajuntament, Cerberus s'havia compromès inicialment a posar la finca a la venda per 450.000 euros i a demanar la suspensió del desnonament. Finalment, però, no només no ha paralitzat el procés judicial, sinó que ha fixat el preu en 650.000 euros.
Aquest canvi ha complicat les negociacions i ha alimentat la percepció de confrontació entre les administracions i el fons voltor, en un context en què les entitats socials han criticat reiteradament el paper dels grans inversors en el mercat residencial.
Gestiones fins a l'últim moment
L'Ajuntament ha assegurat que, fins i tot durant aquest cap de setmana previ al llançament, ha continuat treballant per intentar frenar-lo. Representants municipals s'han personat al jutjat de guàrdia i han mantingut contacte permanent amb diverses conselleries de la Generalitat per buscar una suspensió d'última hora.
Aquestes gestions evidencien la voluntat del consistori de mantenir oberta la via institucional, tot i que, segons la mateixa administració local, la decisió judicial ha limitat la seva capacitat d'actuació immediata.
Un conflicte que continua obert
El desnonament del passatge Tudela s'inscriu en un context més ampli de tensió al voltant del Bloc 8 i de la política d'habitatge a la ciutat. D'una banda, hi ha la posició de les administracions i entitats socials, que defensen la necessitat de garantir solucions habitacionals i explorar la compra pública de l'edifici. De l'altra, la decisió judicial de mantenir el llançament malgrat els recursos presentats ha accentuat el debat sobre els límits de la intervenció institucional en casos de vulnerabilitat.
