El grup Inspiració 2022 s'ha adherit al Manifest a favor de la priorització d'inversions públiques en coherència amb la urgència climàtica i en desacord a malbaratar recursos en infraestructures innecessàries i generadores de més emissions de gasos d'efecte hivernacle promogut per Meandre en el qual es demana descartar el desdoblament de la carretera C-55 i apostar per un model de futur desenvolupament del territori més harmònic amb la natura adient als temps futurs.
Des del 2018, aquest grup format per persones de diferents àmbits ha treballat en tres eixos de pensament: la natura, l'humà i el transcendent. La voluntat del grup és la de reflexionar sobre la imbricació d'aquests tres àmbits i el per què no s'han de desvincular els uns dels altres a fi de no perjudicar-nos humanament ni perjudicar el món en el que vivim.
Havent escoltat diferents actors sobre el futur model de mobilitat i de desenvolupament humà del territori, aquest grup dóna suport al manifest de Meandre, entenent que el futur no passa per la potenciació de l'ús del cotxe particular cap a una gran ciutat saturada de vehicles, infraestructures, nivells de contaminació alarmants per la salut pública i on els índexs de densitat de població són els més elevats d'Europa. El grup entén que partir de la premissa que la saturació del trànsit i l'accidentalitat només es pot solucionar construint més autovies perquè hi càpiguen més cotxes cap a una ciutat on no n'hi caben més, condueix a un model basat en un `"afany humà d'esgotament de la natura" que l'ha portat al seu col·lapse i a consegüents problemes de salut humana a diferents nivells.
El grup considera que cal posar els recursos de mobilitat en un transport públic que segueix desbordat de demanda i infrafinançat, en lloc de destinar aquests fons a la construcció de noves infraestructures que "podrien malmetre greument" l'espai natural de Montserrat i el riu Llobregat paral·leles a una autopista infrautilitzada després de la ferida ambiental que va provocar la seva construcció.
Inspiració 2022 creu que la millora de la salut integral no passa per un desenvolupament "que ha dut al col·lapse" durant el segle passat, sinó per un ser i estar harmònic i realista amb les possibilitats d'una interacció entre natura i humanitat que hauria de ser sagrada.