Jordi Corrons Boix. Té 42 anys i és nascut a Manresa. Treballa a Artés d'enginyer en organització industrial i aquest dilluns al vespre ha estat escollit com el nou president d'Òmnium Bages, en substitució del que fins ara havia ostentat el càrrec, Jaume Puig. Amb unes idees clares, la nova cara visible de l'entitat té clar que l'objectiu al qual no es pot renunciar de cap manera és el de tirar endavant el procés sobiranista: "Hem d'aconseguir que l'opinió dels catalans sigui escoltada i vinculant i intentar incorporar a tanta gent com sigui possible dins d'un sobiranisme cívic que el que vol fer és millorar el país i que està dient que no és important d'on vens sinó cap a on vols arribar".

Quants anys fa que formes part de la junta de l'Òmnium?
Des del 2010 que m'hi vaig incorporar. Just després de les consultes del Manresa Decideix. De fet va ser allà on vaig conèixer a dos membres que formaven part de l'Òmnium. Vaig començar a veure com funcionava l'entitat i vaig trobar que m'agradava molt la manera que tenien de fer les coses. Va ser llavors quan vaig decidir fer el pas d'oferir la meva col·laboració a l'entitat. I fins avui.

Ja havies estat involucrat en altres organitzacions o vas entrar de cop en el món associatiu a partir d'Òmnium?
Jo sempre havia estat una persona activa políticament. Havia estat vinculat a ERC, però anteriorment la meva activitat associativa anava molt lligada al món de l'escoltisme. Jo havia estat al Cardenal Lluch des dels 10 anys i fins els 25. Vaig passar un període de temps que no col·laborava directament en cap entitat d'àmbit social i vaig trobar que quan vaig estar formant part de l'equip de Manresa Decideix era una oportunitat per passar a formar part de la junta d'Òmnium, i a més el moment em va semblar que ho demanava.

El 2010 entres a la junta i el 2015 ja passes a ser-ne el president. Quina evolució, no?
Bé, jo tampoc en diria evolució. La meva elecció va dependre en gran part de la disponibilitat que tenia la gent de la junta. Molta de la gent que ara mateix en forma part podria haver agafat la responsabilitat de fer de president. De fet hi ha 3 o 4 persones que ho podrien haver fet perfectament, però per disponibilitats personals de cadascú va semblar que potser jo era el que ho tenia més fàcil per fer-ho. Tinc les ganes i el compromís de tirar-ho endavant. 

Entres a fer de president en un moment molt delicat pel país. 
Està molt clar que venim d'on venim, que portem dues campanyes a l'esquena complicades de gestionar i d'organitzar i que han implicat a moltíssima gent. I no només com a Òmnium, sinó com a campanya d'Un País Normal. Després, juntament amb l'Assemblea Nacional vam dur a terme l'Ara és l'Hora. I ara sembla que es presenta una campanya semblant a les que hem fet. Encara no se'n sap gran cosa, però diguem-ne que s'estan bellugant fils. Hi ha diversos projectes damunt la taula per tirar endavant, en principi pel que fa al tema dels indecisos. S'està treballant a nivell nacional, nosaltres només en sabem les pinzellades. Però és una cosa que més aviat que tard tindrem damunt la taula i tornarà a tocar posar-hi el coll.

Renovar la junta per rejovenir-la

Hi ha haurà la incorporació de tres persones a la junta, que totes són més joves que els que ara en formem part. Estem parlant de gent que tenen tres o quatre anys menys que jo. El que  és veritat és que mica en mica hi ha la intenció d'anar renovant la junta a nivell d'edat per fer la roda natural, el relleu que fa qualsevol entitat.

Per tant, es podria dir que un dels objectius de la teva legislatura seria el de rejovenir la junta?
Jo diria que és una cosa que mica en mica hem d'anar fent, però no me l'agafo com un objectiu del mandat, perquè penso que els objectius són uns altres. L'objectiu ha de ser quina feina fem, com volem implicar els socis en les activitats que fem, com treballem el tema del país, com incorporem en l'àmbit sobiranista gent que hi és bastant propera però que encara no n'acaben d'estar convençuts del tot...

Això en el mandat del Jaume Puig ja es va començar a treballar. Com valores la feina feta i quin camí seguiràs ara que en seràs el president?
En principi jo ara arribo i la meva intenció de bones a primeres és, si puc, continuar com fins ara. És a dir, m'agrada molt la feina que ha fet el Jaume i la capacitat que ha tingut d'organitzar, de centrar els temes, de tirar-los endavant, de la feina del dia a dia... És molt d'admirar. El meu objectiu número ú és, si més no, aconseguir que tot rutlli com estava rutllant fins ara. Sí que hi ha coses que com a junta ens interessa millorar com ho és la nostra difusió, la nostra implantació a nivell de comarca, perquè al final acabem caient en que tot gira al voltant de Manresa. I ens interessa obrir-ho a la comarca perquè, tal com diu el nom, som Òmnium Bages.

"L'Òmnium té molts socis adormits"

Com descriuries els socis que formen part de l'entitat?
Jo, pel que he pogut veure durant els cinc anys que he estat a Òmnium, l'entitat té un públic molt i molt fidel i que va a molts dels actes que organitzem. El que sí que és cert és que Òmnium Bages (jo parlo del Bages perquè és la zona que conec) té molts socis adormits. Que estan molt d'acord amb la feina que fem, que hi ha hagut moltíssimes incorporacions durant els últims anys (estem a la ratlla dels 2.000 socis, la qual cosa suposa un increment del 100% en els darrers 5 anys), però que no s'impliquen en la feina que duem a terme el dia a dia.

Per què creus que passa?
Costa comprometre's. Tothom té la seva vida, tothom té les seves obligacions i a vegades a la gent li costa fer el pas. Potser és una de les coses que tinc més pendents: la d'intentar, més enllà de les quinze o setze persones que formem la junta, implicar a gent que faci feina al voltant d'aquesta junta: que donin suport a aspectes concrets o responsabilitats concretes de la junta. Per exemple, amb el tema de cohesió, que és una de les branques que hem de treballar fort, s'hauria d'intentar que, a part de la persona de la junta que el porti, hi hagués 4 o 5 persones que estiguessin al seu darrere i que treballessin aquest aspecte. I no només amb el tema de la cohesió, sinó també amb el tema de país, el cultural... Es tractaria, doncs, de fer equips satèl·lits al voltant de la junta de manera que no només siguem els de l'equip els que organitzem les coses, sinó que puguem implicar a algú de més a més. 

Relació amb l'ANC

La relació amb l'Assemblea ha estat de col·laboració al cent per cent, i seguirà sent així. A nivell regional, l'ANC, al ser una entitat tan nova, tan jove, amb tan poc recorregut, mou molta gent que fa una feina espectacular i que tenen un muscle molt bo. I Òmnium potser el que té és que com que fa més temps que treballa tots aquests temes, ja hi està més acostumat. Això no vol dir que l'ANC no tingui una capacitat organitzativa molt bona, perquè la té. Però el que està clar és que ens complementem molt bé. Suposo que també és perquè tothom té molt clar que només tirarem endavant col·laborant i posant en comú aquelles coses que podem tenir en comú, i tirar-les endavant. 

Lluiteu per un mateix objectiu
Exacte. L'objectiu que tenen les dues formacions a nivell nacional és exactament el mateix. Però a vegades costa posar-se d'acord a nivell organitzatiu. Sempre que ha calgut, però, ens hem assegut a la taula i hem tirat endavant tots els reptes i totes les accions que han fet falta. 

"Només podem treballar per la llengua i la cultura si tenim un país nou"

Òmnium sempre ha tingut una connotació cultural i de promoure la cultura catalana. Això es perdrà?
Mai ho hem deixat de fer, però diguem que, si ens basem amb el lema d'Òmnium que és "Llengua. Cultura. País", aquests tres aspectes han anat agafant importància  en els diferents moments històrics. Quan va néixer Òmnium, el tema més important pel qual s'havia de treballar i el que feia més falta era per la llengua, per recuperar el català, per aconseguir que la llengua catalana recuperés l'estatus que li corresponia. Després, històricament es va passar més a l'àmbit cultural, per treballar per la cultura del país, per fer activitats culturals... Ara, des de fa uns anys, és el tema del país en el qual Òmnium ha vist on necessita posar-hi els seus esforços, perquè, i parlo a títol personal, penso que potser ara mateix ja només podem treballar per la llengua i per la cultura si tenim un país nou, un país independent, perquè sinó, potser la defensa de la llengua i de la cultura sense l'aspecte del país s'acaba convertint en una defensa resistencialista.