L'esposa, els dos fills de 15 i 6 anys i la resta de la família de Khalid Laássiri, el mecànic de 43 anys que va morir al polígon Bufalvent de Manresa la nit del passat 13 d'abril després de viatjar d'amagat en un camió des d'Itàlia, hauran d'esperar dos anys per donar sepultura al seu cos a Meknas, al Marroc, després que finalment no hagin rebut l'autorització pertinent per fer-ne la repatriació.

La tardança en la seva identificació oficial i en els tràmits burocràtics han fet que s'hagi superat el termini legalment adméè per al seu trasllat i serà inhumat aquesta setmana al cementiri de Montjuïc, a Barcelona, tot esperant que al cap de dos anys es puguin exhumar les seves restes i, després, repatriar-les al seu país d'origen on té tota la família.

Després que el 18 d'abril passat una coneguda de la família, la Touria, confirmés extraoficialment que l'home mort després del trajecte en el camió era Khalid Laássiri, la comunitat islàmica del Bages, a través, principalment, de la mesquita Mosab Ibn Homair, es va abocar a col·laborar econòmicament per fer possible el retorn de les despulles al Marroc perquè la família el pogués acomiadar degudament.

Tot i així, la identificació de les restes va ser molt més laboriosa del que es preveia inicialment. El fet que la família no es pogués desplaçar a Catalunya a fer la identificació, ho va deixar tot a mans dels Mossos d'Esquadra, el jutjat número 2 de Manresa, l'Institut Forense de Barcelona i el Consolat del Marroc a Barcelona.

La Touria, que porta 18 anys vivint a Manresa, va traslladar a la policia catalana la identificació que havia fet de les restes al mateix dipòsit o0n hi havia el cadàver del Khalid. A partir d'aquesta identificació inicial, els Mossos havien de demanar el Consolat del Marroc les empremtes digitals del passaport del possible difunt per comparar-les amb les del cadàver de l'Institut Forense de Barcelona. I en cas de ser una identificació positiva, com així va ser, traslladar la investigació al jutjat de Manresa perquè autoritzés la gestió de les restes i les pertinences que tenia en el moment del seu òbit.

Entre la mort de Khalid Laássiri i la identificació efectiva del cos va passar més d'un mes. Quan la comunitat semblava respirar tranquil·la i la família s'esperançava amb el retorn de les despulles de l'espòs i el pare, va arribar la gerra d'aigua freda. El departament de patologia forense del departament de Justícia de la Generalitat no autoritzava la repatriació ja que Laássiri feia més de 6 dies que era mort, que és el màxim de temps permès per fer la repatriació d'un cadàver, a no ser que s'hagués mantingut en el dipòsit en congelació. Però no era el cas. Per congelar un cadàver a l'espera de resultats o tràmits cal que ho sol·liciti la família, però en aquest cas, el cos havia estat sense identificar -i per tant sense família- fins dos dies abans.

Les gestions realitzades pel Consolat del Marroc a Barcelona tampoc no van donar fruits i la comunitat islàmica de Manresa ha tingut dificultats, fins i tot, per poder accedir a les possessions que portava a sobre per enviar-les a la família. Tot i que la Touria tenia uns poders notarials de la família per fer les gestions requerides a l'Estat, encara van haver de demanar una traducció jurada de l'equivalent del Llibre de Família del difunt per establir-ne la relació.

Després de la sepultura, un cos no es pot exhumar per llei fins al cap de dos anys, un cop ha passat la pitjor fase de descomposició. És el temps que hauran d'esperar la seva vídua i els seus dos fills per rebre les despulles del seu marit i pare a Meknas.