La fiscal admet que no sap si Corominas volia matar el lladre

El llarg informe final se centra en les contradiccions de l'acusat i el fet que portava armilla antibales i pistola i els lladres no anaven armats

Publicat el 24 de maig de 2011 a les 14:10

Lluís Corominas a la sortida dels jutjats un dels primers dies del judici. Foto: Arxiu, Pau Cortina

La fiscal del cas Tous ha recordat aquest dimarts al matí al jurat, en el seu llarg informe final, que l'acusat, Lluís Corominas, ha mentit en diverses ocasions al llarg del procés, però també ha admès que no pot assegurar que la seva intenció fos matar el lladre que finalment va morir. El ministeri públic va canviar aquest dilluns les seves conclusions, en passar de considerar que Corominas va disparar a matar a considerar que només tenia intenció d'evitar la fugida dels sospitosos. L'acusació pública ha recordat al jurat popular que Corominas portava una pistola preparada per disparar, anava amb armilla antibales i que els lladres, en canvi, no portaven armes.

Durant més de tres hores, la fiscal ha anat desgranant nombrosos i variats arguments per condemnar Corominas. La conclusió final, segons ella, és que si el jurat absol l'acusat, "obrirà una porta perillosa per la pau social", ja que a l'estat no hi ha pena de mort i la defensa de la propietat privada no pot justificar un homicidi.

La fiscal Teresa Duerto ha recordat que Corominas va mentir en dir que no era cap de seguretat, quan ell es presentava així, o quan va negar que portés armilla antibales, o quan inicialment deia que el cotxe dels sospitosos pensava que era d'una parella d'enamorats o que l'havien intentat atropellar. "Quan algú diu la veritat, la diu des del principi", ha assegurat.

Corominas, ha recordat la representant del ministeri públic, no sabia que s'enfrontava a una banda de lladres, això s'ha sabut després amb la investigació, sinó a dos homes. A més, ha demanat presumpció d'innocència pels dos, perquè el judici pel suposat robatori no s'ha celebrat encara.

El ministeri fiscal admet que no pot determinar la intenció de Corominas per si volia o no matar el lladre, però sí que coneixia el risc que suposava per la seva vida. A més, també ha considerat mentida el fet que intercanviessin paraules, perquè gairebé no hi va haver temps i les finestretes del cotxe sospitós estaven baixades.

Sobre l'estat mental de Corominas en el moment dels fets, ha explicat que els informes psicològics van descartar el pànic, ja que això l'hauria paralitzat o fet fugir, i que la por insuperable ha d'estar motivada per algun fet concret, cosa que en aquell instant no existia. Igualment, el gendre dels Tous estava entrenat en l'ús d'armes, cosa que fa que no es pugui al·legar, segons ella, que va disparar sense cap mena d'intenció.

Corominas és una persona normal, tot i que preocupat o obcecat per la seguretat de la seva família. De fet, segons la fiscal, el vigilant de seguretat va ser més cautelós que el mateix Corominas, ja que aquell el va instar a quedar-se davant la porta de la casa i en canvi el gendre dels Tous va optar per anar a buscar el cotxe sospitós.

A més, aquest estat mental relativament controlat també quedaria provat, segons la fiscal, pel fet que després de la mort i l'arribada dels Mossos, Corominas va seguir controlant la situació, donant explicacions i orientant els agents policials.

Sobre les atenuants que reclama la defensa, la fiscalia les ha intentat desmuntar una a una. La reparació del dany, amb el pagament de 150.000 euros d'indemnització, no considera que sigui prou, ja que per la família Tous no suposa massa esforç. Com a argument per aquesta afirmació, ha recordat que es van aportar tres dies després dels fets.

Tampoc considera que avisés una ambulància, sinó que simplement va parlar amb un mosso d'Esquadra i li va dir que hi havia un ferit que necessitava assistència mèdica, però no va trucar directament a emergències sanitàries. Sobre la confessió i la col·laboració amb la justícia, la fiscal ha recordat que Corominas ha mentit diverses vegades i que va amagar importants proves d'audio, aportades per la seva defensa el primer dia de judici. També ha al·legat que no hi ha hagut dilacions indegudes en el procés.