El ministeri fiscal ha rebaixat la petició de pena per als tres exresponsables de les mines de Súria i Sallent i, finalment, demana dos anys i mig de presó per a dos dels acusats, i dos anys i un dia per al tercer. La Fiscalia considera acreditada la salinització dels rius, pous i rieres, i creu que, entre els anys 1997 i 2003, els tres exdirectius no van adoptar "de manera eficaç" cap acció per evitar una gestió medi ambiental que ell mateix ha qualificat de "desastrosa". D'altra banda, l'acusació també ha rebaixat la petició de pena fins als tres anys, i els fets delictius de dos a un. La defensa ha demanat l'absolució dels acusats, ja que considera que no han contaminat.

Els tres exdirectius acusats són Rafael Eduardo S., director tècnic de l'empresa Súria K., Antonio S., responsable mediambiental, i José Ramon M., conseller delegat de Súria K i Potasses del Llobregat fins al 1999, quan va cessar el càrrec després de l'adquisició d'aquestes dues societats per part d'Iberpotash. La Fiscalia els acusa de fer fer abocaments il·legals de clorurs, metalls pesants i compostos orgànics volàtils procedents de les mines de Súria i Sallent entre els anys 1997 i 2003.

A més, el fiscal també reclama als tres exresponsables que assumeixin el cost econòmic de la recuperació ambiental de la zona "fins a l'eliminació de l'elevada salinitat i dels compostos orgànics volàtils que presenten les aigües de diversos pous de la zona i que fan que les seves aigües no puguin ser destinades al consum humà o del bestiar".

El cas es remunta a l'any 1997, quan l'empresa concessionària de les mines era l'Estat, però es demana la responsabilitat civil a Iberpotash per haver comprat l'empresa quan s'investigaven els vessaments arran de les denúncies de diverses particulars i unes investigacions portades a terme per la Fiscalia. De fet, aquesta és la primera causa penal contra Iberpotash que, des del 2011, s'ha hagut d'enfrontar a cinc contenciosos administratius que, en tots els casos, ha perdut. 

La Fiscalia considera que no han adoptat cap acció per evitar un resultat "lesiu"
La darrera sessió del judici, que s'ha allargat durant quatre dies, ha estat centrada en les conclusions de la Fiscalia i els tres lletrats de l'acusació i la defensa. El ministeri fiscal considera que durant el judici ha quedat acreditat que els tres exdirectius no van adoptar cap acció per evitar un resultat "lesiu" per a medi ambient durant el període del 1997 fins al 2003.

Pel fiscal Antoni Pelegrín, Iberpotash ha seguit una estratègia "que forma part de la prepotència d'aquesta empresa" i que es basa en "responsabilitzar de qualsevol salinitat de les aigües al mal funcionament del col·lector de salmorres i al fet que les mines es troben en un terreny salí". Segons el ministeri, aquesta tesi "s'ha destrossat totalment" durant el judici i ha lamentat que cap administració "els hagi estirat de les orelles abans". "Per primera vegada a la història s'ha fet una investigació seria sobre aquest tema", ha assegurat.

L'advocat de l'acusació, Climent Fernàndez, ha assegurat que cap dels tres acusats ha fet res per evitar el perjudici cap a medi ambient i ha assegurat no entendre com Iberpotash no ha adoptat mai accions "efectives" per evitar la contaminació de les aigües. Per l'advocat, més enllà de la pena de presó, el més important d'aquest judici seria aconseguir la restauració del medi i ha lamentat que Iberpotash "sempre vagi a remolc" i "no faci res" per evitar la contaminació, tot i "tenir consciència que no fan les coses correctament". Fernàndez creu que l'ideal seria no haver d'arribar a incoar processos judicials.

La defensa argumenta que la salinització ve donada per la naturalesa del terreny
Per part de la defensa, tant l'advocat dels tres acusats com la d'Iberpotash han demanat l'absolució dels tres exdirectius i la retirada de la responsabilitat civil subsidiària a Iberpotash en considerar que la salinització ve donada per la naturalesa dels terrenys, una conca salina. Ambdós advocats han defensat la impermeabilitat de les escombreres que estan cobertes d'argila, un material que actua d'impermeable natural. Cap dels dos lletrats ha volgut fer declaracions als mitjans. 

En la primera sessió del judici, els tres acusats van defensar que la seva primera prioritat era evitar qualsevol tipus d'abocament salí a les aigües, tot i que un d'ells va reconèixer que, en episodis puntuals de pluges torrencials, s'havia produït algun filament de salinitat. 

17 anys esperant el judici
El judici ha hagut d'esperar 17 anys perquè es tanquessin les investigacions de la fiscalia i fos possible fixar una data per a la vista. Això ha provocat que alguns dels testimonis finalment no hagin pogut comparèixer durant el judici perquè han mort durant el procés. El judici ha despertat l'interès de diversos activistes que han seguit atentament tot el procés com és el cas de Jep Ribera, de la plataforma Prou Sal, per a qui "només el fet d'asseure sota un delicte penal una empresa que està contaminant i està deixant un deute al nostre país ho valorem molt positivament".