El jurat del premi Maria Casajuana 2010 ha decidit atorgar la distinció a Pepita Subirana i Badia. El premi s'entregarà el proper dilluns 8 de març al vespre, durant un sopar a l'Espai Gastronòmic del Teatre Kursaal de Manresa (21:00h).

Resum biogràfic de Pepita Subirana
Pepita Subirana i Badia neix a Manresa l'1 d'abril de 1940, amb una germana bessona, la Pilar. Feia un any just que s'havia acabat la guerra. D'educació molt religiosa per part dels pares, Josep Subirana i Llehí (pagès, arribat a Manresa aproximadament el 1905), i Pietat Badia i Feixas, cardonina, casats després de la guerra civil.

Va tenir una escolarització molt senzilla (estudis primaris) i de seguida col·laborà en les tasques familiars (atendre el seu avi Joan) i entrà al món del treball (bolsos Sardans, plisados Payàs…) fins el moment de casar-se amb Josep Fontdevila i Monter, el 18 d'agost de 1960. Va tenir tres fills: Ramon (1961), Manel (1965) i Oriol (1978).

De caràcter inquiet, es vinculà a moviments parroquials a partir de l'experiència als cursets de l'Ultreia que promovia mossèn Junyent. Fins el punt de participar amb una experiència de cristians de base que mossèn Lluís Solernou desenvoluparia a Rajadell els anys 68-73 (la Llar Gandhi).

Provà de compaginar la maternitat amb el treball. Amb carnet de conduir, tingué representacions comercials de jerseis de punt, sabons, cosmètics, i gasses. La veritat és que la seva visió comercial sempre fou deficitària.

Després de l'experiència de Rajadell, emprengué estudis com a auxiliar d'infermeria i esdevé en el vessant pràctic una alumna avantatjada. Fa les practiques al Centre Hospitalari i amb les noves habilitats evoluciona de l'assistencialisme (anava els dissabtes al matí a fer de voluntària a Sant Joan de Déu amb el Dr. Selga) a propostes associatives molt més 'madures'. Fou també inspiradora del grup Teral Manresa, un grup d'exalcohòlics que es creà a Manresa l'any 1974, a partir d'experiències properes, i conduïda pel psiquiatre Felip Olivares. Paral·lelament es vincula al moviment veïnal, en l'origen de l'associació de veïns Sagrada Família.

Aquest nou camí, però, s'estronca a partir de l'experiència del seus pares que, amb set dies de diferencia, emmalalteixen (novembre del 1975) i passen a la llar familiar. Josep Subirana s'estarà cinc anys a casa i Pietat Badia més de deu. D'aquella experiència (lligada amb els pares a casa) en traurà l'energia per un darrer projecte, el més important de tots: la Residència d'Avis Sagrada Família. Una proposta singular impulsada a recer de l'AAVV del barri que inicialment despertava recels (al marit, a la pròpia associació i encara a l'ajuntament que veia el projecte insostenible). Va obtenir el primer suport gràcies al Sr. Selga, que el presentà al Director General de Serveis Socials, Jaume Nualart, que es va creure el projecte i facilità el primer milió de pessetes. Aquest, i un altre guanyat venent una moto en butlletes de 100 pessetes a totes les llars del barri, van permetre iniciar en ferm l'aventura. La historia és llarga, i ja han passat més 25 anys d'ençà que es presentà públicament al butlletí “El totxo” de desembre de 1985. En fa el paper de coordinadora però és capaç de posar injeccions, cosir o acompanyar a morir avis a l'hora que convingui. Les seves visites a Sant Joan de Déu generen part de la seva literatura conformant una opinió força singular sobre l'atenció assistencial als avis i àvies d'aquest país.

L'estiu de 2008, amb 68 anys, es va jubilar en termes laborals de la residencia, però continua pensant en nous projectes de futur per a l'equipament d'avis al barri.

El jurat
Dolors Baró i Huguet
Premiada del 2009

Roser Pagan
Secretària de L'Olivera Associació d'ajuda a Dones Afectades pel Càncer de Mama

Lucia Caram O.P.
Monja dominica del Convent de Santa Clara

Santi Vidal
President de Creu Roja Manresa

Jaume Torras Rodergas
Jubilat i President de la Residència Montblanc

Mireia Subirana
Secretària de la Dona d'ERC Manresa

Alba Baltiérrez
Mestra i militant d'ERC

Sara Olmos
Portaveu de les JERC Manresa

Joan Vinyes
Regidor de l'Ajuntament de Manresa

Pere Culell
Administració i President d'ERC Manresa

Manifest del Jurat 2010
La Secció Local d'ERC de Manresa i les JERC van instaurar l'any 2002 el Premi Maria Casajuana. Aquest guardó va néixer per reconèixer cada any la trajectòria d'una dona que hagi treballat per millorar la nostra societat, en un dia tan assenyalat com ho és el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. El premi va prendre el nom de Maria Casajuana, una manresana de família treballadora i republicana que, des de l'època d'abans de la República i durant tota la seva vida, va lluitar per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball.

Amb l'edició d'aquest any, que en fa 9, el Jurat vol manifestar que és en el treball del dia a dia que s'aconseguirà la igualtat real. Les dones guardonades durant aquestes nou edicions exemplifiquen magníficament el reconeixement social d'una tasca massa sovint silenciada i que cal destacar i donar-li rellevància. A més, aquesta igualtat real de la que parlem, que cal enfortir, no només s'ha d'aconseguir entre homes i dones, sinó que són molts els col·lectius minoritzats i discriminats d'aquesta societat que també la necessiten.

Enguany el Jurat se sent molt privilegiat de poder premiar una persona que sabem que feia temps que era en totes les travesses d'aquest i d'altres premis. Per tant, sentim un doble orgull de poder ser nosaltres qui, de forma unànime, hem acordat concedir el Premi Maria Casajuana 2010 a Pepita Subirana i Badia. La Pepita ens sembla que exemplifica perfectament totes les virtuts que el ideari del premi pretén aglutinar.

Ha estat una activista social, estretament vinculada al moviment veïnal del barri de la Sagrada Família i a totes aquelles iniciatives ciutadanes que d'una manera o altra han necessitat el seu capteniment.

De caràcter natural, franca, progressista, d'esquerres, cristiana, que ha treballat sempre pel seu país localment, però pensant globalment, ha aconseguit institucionalitzar al seu barri i a Manresa una tasca d'atenció continuada a la gent gran amb alegria, optimisme i coratge.

Una tasca que, d'altra banda, ella ha fet des de la residència però que moltes altres dones han hagut d'assumir des de sempre en l'àmbit privat i familiar.

Amb aquest reconeixement creiem que es compleix la finalitat pel qual va ser creat aquest premi. Un premi que vol homenatjar la constància, la valentia, el compromís i el treball.