Un convent buit al Barri Antic, 4.490 m2 i una ciutat amb una mitjana d'un desnonament al dia. Aquest és el context en què la PAHC Bages reclama que el convent de les Caputxines, abandonat fa poc més d'un mes, passi a mans públiques. La Plataforma ha instat l'Ajuntament de Manresa a iniciar els tràmits d'expropiació si la congregació religiosa no accedeix a fer-ne la cessió gratuïta, com reclama el consistori des que va quedar en desús.
L'edifici, que fins fa un mes acollia les darreres germanes de la congregació i que posava fi a quatre segles de presència religiosa al convent del Barri Antic, ha quedat buit, i és ara objecte d'una "disputa política i social" en ple centre històric de la ciutat.
Un edifici estratègic en temps d'emergència
Segons la PAHC Bages, la situació és clara: "davant l'augment de desnonaments i la manca de places d'acollida, no pot ser que un immoble així quedi buit". El col·lectiu cita dades recents que alerten d'un desnonament diari a la ciutat durant els dos darrers anys, i afirma que l'actual oferta de places d'urgència -amb divuit llits a l'alberg social i deu pisos amb capacitat per a 35 persones- és "clarament insuficient".
El convent de les Caputxines, amb 4.490 m² entre edificis i horts, es considera un recurs potencial valuós per afrontar aquesta crisi. Si bé no reuneix les condicions per ser una alternativa residencial definitiva, sí que podria funcionar, apunten, com a recurs de primera acollida o com a base per a projectes comunitaris vinculats a l'habitatge.
Expropiació com a últim recurs
La Plataforma reclama que l'Ajuntament activi totes les vies legals perquè l'immoble passi a mans públiques. En primer lloc, demanen que es formalitzi la petició de cessió gratuïta a la Federació de les Germanes Clarisses Caputxines -propietària de l'edifici- i, en cas de negativa, que s'iniciï el procediment d'expropiació.
En aquest sentit, la PAHC recorda que el convent es troba en una "zona de mercat tensionat", un dels supòsits que permeten a les administracions exercir el dret de tempteig i retracte en la compravenda d'immobles. "En cap cas l'Ajuntament hauria de pagar un preu de mercat. És patrimoni que ha de servir a la gent, no a l'especulació", adverteixen.
Una peça clau per al Barri Antic?
La ubicació de l'edifici -al carrer Talamanca- és, per a la PAHC, un altre factor clau. A més de la possibilitat d'habilitar-lo per a usos d'habitatge social, la seva reconversió podria reforçar la dinamització comunitària de la zona. Des de la Plataforma es defensa que el convent no pot acabar com tants altres immobles "tancats, abandonats i amb ànim especulatiu".
De fet, no seria la primera vegada que la ciutat recupera un immoble religiós per a ús públic, recorden. La mateixa PAHC i altres col·lectius han reivindicat en el passat l'ús de cases buides propietat de l'Església, a qui acusen de mantenir una gran quantitat d'immobles sense ús en una ciutat amb dèficits habitacionals importants.
L'Ajuntament, entre la negociació i les limitacions legals
Tal com va informar NacióManresa el passat 9 de maig, el consistori ja va fer arribar una sol·licitud formal a la congregació religiosa perquè cedís l'immoble. En aquell moment, fonts municipals apuntaven que el convent podria tenir un ús social -com residència per a joves o per a dones en situació de vulnerabilitat-, però que tot dependria de les condicions de la cessió.
La resposta, si n'hi ha hagut, no s'ha fet pública. La PAHC sospita que l'operació pot acabar bloquejada o ajornada indefinidament, i per això reclama que es passi a l'acció. "És el moment de decidir si es prioritzen les necessitats socials o si es perpetua un model d'inacció", han insistit.
La pressió ciutadana com a element determinant
La Plataforma ha deixat clar que pensa mobilitzar-se per evitar que el convent acabi "abandonat i en mans de l'especulació". Tot i que no ha anunciat accions concretes, assegura que faran "tot el que calgui" per garantir que l'espai quedi al servei de la ciutat. Alhora, recorden l'exemple de Moià, on la mobilització veïnal va aconseguir recentment aturar el tancament d'una línia d'I3. "Quan la ciutadania s'organitza, es poden aconseguir fites importants. No acceptarem que ens prenguin el dret a l'habitatge".
Un símbol que encara parla
La marxa recent de les últimes monges del convent va posar fi a quatre segles de presència ininterrompuda de les Caputxines a Manresa. El convent i la congregació es va construir el 1653 i durant molt de temps va ser una comunitat activa. El traspàs de la penúltima religiosa, la germana Teresa Caballero, fa menys d'un mes, ha estat gairebé l'últim punt de la presència de l'orde a la ciutat.
La PAHC reflexiona: "ara, el debat s'ha traslladat al terreny polític i social. Què en fem, del patrimoni religiós en desús? Com el posem al servei de la ciutadania? I, sobretot, qui hi té dret?", però també avisa: "el futur del convent, en mans de la negociació... o del conflicte".
