Xavier Sucarrats: En qualsevol organització tothom té unes tasques determinades. Centrant-nos al món del bàsquet, alguns jugadors són els encarregats d'anotar, altres de dirigir i altres de ser unes roques defensives que no deixin anar ni un sol rebot. A aquests rols se'ls hi pot posar noms i cognoms a l'Assignia Manresa. El consens seria força general si s'escollissin els noms de Justin Doellman, Javi Rodríguez i Josh Asselin. A la faceta anotadora algú hi afegiria Sergiy Gladyr, atès que l'ucraïnès va ser fitxat com a canoner tot i que aquesta temporada s'ha reciclat en tasques més defensives. Ahir l'ucraïnès va estar lúcid tant en defensa com en atac.

Hi ha altres jugadors que, sense ser grans estrelles, fan una feina titànica molts cops valorada de forma insuficient. Fent un símil amb el futbol, seria un paper semblant al de Mascherano al Barça. A l'Assignia Manresa serien Adam Hanga i Kieron Achara. Dos jugadors procedents de països amb poca tradició basquetbolística que han superat tots els dubtes que van generar els seus fitxatges. Perquè, siguem sincers, quan el club manresà va anunciar els fitxatges d'un hongarès i un escocès tothom va dubtar de la seva qualitat.

Tant Hanga com Achara arriben en un moment dolç a final de temporada. La seva contribució tant a Màlaga com en la victòria davant el Caja Laboral no ha passat desapercebuda i han estat un argument més per tirar endavant uns enfrontaments que permeten somniar amb els play-off. No acostumen a sortir de titulars – Hanga nou cops i Achara dos- però sempre hi són. I no els costa assumir la responsabilitat. No dubten a jugar-se-la quan la pilota més crema. A més, en situacions límit l'acostumen a encertar.

Dos jugadors sense els quals no s'explicaria la bona temporada de l'Assignia Manresa. Els teòrics del bàsquet els situarien dins la segona unitat. Si és així, Visca la Segona Unitat.