03
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
18:04h
"Nosaltres perquè només hi som a l'estiu, però pel que ens diuen els que viuen per aquí, l'estat del camí d'accés a la Torre Lluvià és un problema sempre que plou". Emma Costa és una de les propietàries del Voilà! de Manresa, un establiment musical que quan comença el bon temps trasllada la seva programació concertística al pati de la Torre Lluvià, a l'Anella Verda de la ciutat. Arran de les fortes pluges que es van viure aquest passat dijous, però, ella i la seva parella -l'altre soci del negoci- van haver d'emetre un comunicat al l'Instagram informant que els concerts previstos per divendres, dissabte i diumenge se suspenien degut a l'estat amb què es trobava el camí d'accés al recinte: "No és viable transitar-lo ni tampoc és segur", asseguraven, alhora que emplaçaven l'Ajuntament a trobar una "solució urgent" al problema. "Tenim concerts de dijous a diumenge fins a finals d'agost i no pot ser que n'haguem d'anul·lar cada dos per tres per culpa d'això", lamenta Costa a NacióManresa.
Però, què passa la resta de l'any? A qui afecten les tempestes que cauen a l'hivern, a la primavera i a la tardor? "Doncs a tots els veïns de la zona", lamenta Jaume Torras, resident a Cal Cuques, una masia ubicada a sis-cents metres de la Torre Lluvià. "Des de l'ampliació de l'Eix Transversal, quan plou amb certa intensitat, el camí d'accés a la Torre Lluvià i a les cases del voltant queda completament inundat". Això és degut, argumenta, al fet que ara, l'únic riu que recull l'aigua de la pluja és el Torrent de la Rasa: "Quan van fer les obres de l'Eix, es van eliminar totes aquelles petites escorrenties que permetien filtrar-la i repartir-la en altres petits rierols".
El resultat? "Cada cop que plou fort i sobtat, el torrent es desborda i l'aigua creua el camí de la Torre Lluvià". Però la cosa no s'acaba aquí: "Com que n'hi ha tanta, pot arribar a una altura de més d'un metre i tot", s'exclama Torras, que alerta del "perill" que hi ha que "la forta pressió hídrica tombi i s'emporti per davant algun vehicle".
A banda, continua, hi ha un altre ingredient que aguditza encara més el "mal estat" del camí, que és el dels despreniments de terra "continus" dels camps de la vora; uns despreniments que van començar arran de les obres de restauració de la Torre Lluvià, l'any 2015: "Els encarregats de dur-les a terme van ordenar ensorrar la paret seca de la banda sud-est del vial perquè que hi poguessin passar camions", relata el de Cal Cuques. Aquesta decisió, assenyala, "és incomprensible", perquè "el més lògic hauria estat fer-los anar pel mig del camp de davant de la Torre, en aquell moment en guaret".
Sigui com sigui, el més urgent ara mateix és "que l'Ajuntament de Manresa s'impliqui en trobar una solució urgent i definitiva" al problema de la impracticabilitat del camí en qüestió quan plou: "Fins ara hem estat els mateixos residents que ho hem anat trampejant, sempre amb els nostres mitjans. Però tenint en compte que es tracta d'un vial públic i que és l'únic accés a la Torre Lluvià, creiem que ha de ser l'administració qui n'agafi les regnes juntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua, que hauria d'indicar que es tracta d'una zona amb alt risc d'inundabilitat", conclou Torras.