El servei de logopèdia de la Clínica Universitària ha atès més de 400 pacients el 2010. Foto: FUB

401 persones de les comarques del Bages i el Solsonès han estat valorades, tractades i donades d'alta l'any 2010 al Servei Públic de Logopèdia que gestiona la Clínica Universitària de la Fundació Universitària del Bages (FUB) al Centre Hospitalari de Manresa i al Centre Sanitari del Solsonès. A més d'aquests 401 pacients, el Servei ha atès 118 persones més, que han estat valorades en una primera visita i que no han requerit de cap tipus de tractament logopèdic. Com a resultat de l'atenció i seguiment d'aquestes 401 persones, s'han fet 16.068 sessions, la segona xifra més alta des que l'any 2007 es va posar en funcionament aquest servei, que la Clínica Universitària ofereix en conveni amb CatSalut.

Segons la directora de la Clínica Universitària de Manresa, Teresa Solé, quatre anys després d'iniciar el servei s'ha produït un estancament en el nombre de pacients després de tres anys de creixements exponencials. "Quan vàrem començar no hi havia res, es partia de zero", ha explicat, i per tant, afegeix "és normal que la xifra es vagi estabilitzant".

L'any 2007 es van tractar 229 pacients, el 2008 la xifra va créixer als 288 i el 2009 se'n van atendre 424, això sense comptar les persones que van ser derivades al servei, però no hi van seguir cap tractament.

Més nens que nenes
Els processos i alteracions més habituals que es tracten en aquest servei són les anomalies dentofacials, per les quals són atesos el 48% dels usuaris, la majoria nens. En segon lloc hi ha les disfonies, alteracions de la veu que dificulten la comunicació a causa d'inflamacions a la laringe o de lesions nervioses de les cordes vocals. Les disfonies, que afecten tant adults com infants, representen un 35,7% del total de casos atesos. Seguidament, amb un 9,7% de pacients, hi ha les afectacions per disàrtria, un trastorn del llenguatge que consisteix en una dificultat en l'articulació de la parla. També s'hi tracten un 3,5% de casos d'afàsia (la pèrdua total o parcial de l'ús o de la comprensió de paraules a causa d'una lesió o una malaltia cerebral) i un 2,5% de trastorns de fluència, la tartamudesa.

Del total de pacients que ha atès aquest servei durant l'any 2010, un 38,1% són nens fins als deu anys. "L'atenció logopèdica", explica Teresa Solé, "és important que es faci el més aviat possible per corregir els processos i alteracions i evitar així que empitjorin". Es dóna el cas que aquest tipus d'alteracions afecten més nens que nenes. En canvi, quan es tracta de persones adultes, es treballa més amb dones que amb homes. A la vellesa, la tendència es torna a capgirar i són els homes els qui més requereixen d'atenció logopèdica.

Un 85% d'altes per millora
Una de les dades més destacades de la memòria del Servei Públic de Logopèdia durant l'any 2010 és el nombre d'altes que es fan havent resolt totalment el problema del pacient. Representen el 69,3%. Si a aquestes altes s'hi sumen un 16% d'altres que s'han fet per millora funcional, es pot parlar d'un 85,3% d'altes per millora. Només hi ha un 6,2% de casos d'alta que es fan sense que s'hagi resolt el problema.

Un servei sense llista d'espera
La majoria de pacients d'aquest servei, un 57%, hi arriben derivats dels Centres d'Atenció Primària del Bages i del Solsonès. La resta, un 43%, són derivacions de la xarxa hospitalària. El més habitual és que siguin especialistes com els otorrinos, els metges rehabilitadors, els neuròlegs i els pediatres els qui recomanin que hi hagi una atenció logopèdica dels pacients.

Entre que aquests professionals deriven els pacients al servei fins que se'ls programa la primera visita passen una mitjana de 12 dies. A partir d'aquesta primera valoració, en un termini màxim de cinc dies, s'inicia el tractament. Per tant, es tracta d'un servei que en aquests moments no té llistes d'espera.

Millora de la coordinació
Aquest any 2010, el Servei Públic de Logopèdia ha estrenat un protocol de derivació de pacients que ha permès afinar més els professionals a l'hora d'enviar pacients al servei. Aquest pot ser també un dels motius pels quals el nombre de pacients no ha experimentat un creixement exponencial respecte d'anys anteriors. De fet, de les 645 derivacions que hi va haver l'any 2009 per a primeres visites, s'ha passat a 519 l'any 2009. De les 645 del 2009, 221 van ser descartades per fer tractament logopèdic, mentre que de les 519 derivades el 2010 se n'han descartat només 118.

Aquest protocol s'ha facilitat a tots els professionals que deriven casos al servei, com poden ser el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, el Centre de Recursos Educatius per Deficients Auditius, els Equips d'Assessorament Pedagògic de les escoles, otorrinos i metges pediatres.