13
de febrer
de
2024, 16:59
Actualitzat:
17:25h
L'Ajuntament de Manresa ha presentat aquest dimarts el Protocol d'Actuacions en el Parc d'Habitatges de la ciutat, un document que dota l'administració local d'eines per poder actuar de manera més eficient i efectiva a l'hora de mobilitzar els habitatges buits o en situació d'abandó, d'incentivar el deure de conservació i de resoldre els casos d'ocupacions irregulars que alteren la convivència veïnal i que generen riscos per a la seguretat i la salubritat de les persones.
Tal com han explicat l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el regidor d'Habitatge, Jesús Alonso, el protocol prioritza de manera clara la mobilització dels habitatges de grans tenidors, establint mecanismes d'intervenció que permetin resoldre les situacions anòmales, com ara posseir pisos en mal estat, amb ocupacions irregulars conflictives o desocupats de manera permanent i injustificada durant dos anys o més, fets que contribueixen de manera exponencial a la degradació del parc d'habitatges de la ciutat.
Amb el protocol, a més, es pretén dotar l'Ajuntament d'un instrument que permeti identificar i quantificar el número d'habitatges en aquestes situacions. Així mateix, estableix accions enfocades als petits tenidors per assessorar-los i assistir-los quan pateixin casos d'ocupacions irregulars i també perquè disposin d'ajuts quan hagin d'afrontar una rehabilitació. En aquest sentit, s'ha obert una primera partida de 250.000 euros en el pressupost municipal.
El document, que es debatrà i es votarà en el ple municipal d'aquest dijous, es divideix en tres àmbits. Per una banda, el destinat a la mobilització dels habitatges buits o permanentment desocupats, amb la finalitat d'acabar amb aquesta situació anòmala i amb l'incompliment de la seva funció social. En segon lloc, l'adreçat a verificar l'estat de conservació dels habitatges buits o ocupats, especialment d'aquells que s'han adquirit per mitjà d'un procés d'execució hipotecària. Finalment, el dedicat a la intervenció en ocupacions que generen alteració de la convivència veïnal.
Amb la seva aprovació, Manresa es convertirà en el primer municipi català en disposar d'un protocol que permet abordar els tres àmbits en el seu conjunt. El document compta amb l'aval tècnic i jurídic de la Diputació de Barcelona.
Per mobilitzar l'habitatge buit de la ciutat, el protocol estableix la seva detecció mitjançant registres i bases de dades oficials, els consums de subministraments i inspeccions visuals, i prioritza la intervenció sobre els habitatges de persones grans tenidores, o que disposin de tres o més habitatges desocupats en el cas de persones jurídiques, o de cinc habitatges o més en el cas de persones físiques. I, dins d'aquesta categoria, es posaran al davant de la llista els que es troben ocupats de manera irregular alterant la convivència veïnal o els que es troben en zones amb alta concentració de pisos en situacions anòmales. D'aquesta manera, es prioritza l'actuació inspectora de l'Ajuntament amb relació a aquelles situacions que generen major lesió a l'interès públic, ja que s'actua allà on es concentra un major volum d'habitatges desocupats i existeix major capacitat econòmica per part dels seus titulars.
En tots els casos detectats, l'Ajuntament de Manresa proposarà mesures de foment per procedir a l'ocupació de l'habitatge, que hauran de ser acceptades per la propietat en el termini màxim d'un mes. En el cas de persones jurídiques i grans tenidores, la no acceptació de les mesures pot comportar sancions.
El protocol estableix mecanismes per la detecció dels habitatges en mal estat i ofereix un termini d'un mes la propietat per tal que presenti un projecte tècnic. El no compliment d'aquesta obligació pot comportar sancions en els casos de grans tenidors, així com l'execució subsidiària de les obres per part de l'Ajuntament o, en els casos extrems en què es derivi un risc per a les persones, l'expropiació forçosa de la propietat. Així mateix, el protocol contempla la possibilitat de formalitzar convenis de rehabilitació per facilitar el compliment de les ordres de conservació, una mesura enfocada a les persones petites tenidores.
Dins d'aquest mateix àmbit de conservació dels habitatges, el protocol també té en compte la detecció dels infrahabitatges.
En aquests casos, l'Ajuntament, com a administració competent, té la potestat d'instar la propietat a complir amb les seves obligacions. En el cas que no es produeixi, pot iniciar el procediment de desnonament, fer efectiu el desallotjament de l'immoble ocupat, imposar sancions i, en els casos extrems, adquirir temporalment l'ús de l'habitatge per un termini de set anys. A més a més, en els casos de perill imminent, podrà ordenar el desallotjament cautelar immediat i ordenar les mesures de protecció que la propietat haurà de dur a terme.
Pel que fa als petits tenidors, el protocol estableix mecanismes de protecció i d'assessorament legal, concentrant l'atenció a les persones a l'Oficina Municipal d'Habitatge de manera coordinada amb els cossos policials i amb totes les àrees de l'Ajuntament de Manresa.
Tal com han explicat l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el regidor d'Habitatge, Jesús Alonso, el protocol prioritza de manera clara la mobilització dels habitatges de grans tenidors, establint mecanismes d'intervenció que permetin resoldre les situacions anòmales, com ara posseir pisos en mal estat, amb ocupacions irregulars conflictives o desocupats de manera permanent i injustificada durant dos anys o més, fets que contribueixen de manera exponencial a la degradació del parc d'habitatges de la ciutat.
Amb el protocol, a més, es pretén dotar l'Ajuntament d'un instrument que permeti identificar i quantificar el número d'habitatges en aquestes situacions. Així mateix, estableix accions enfocades als petits tenidors per assessorar-los i assistir-los quan pateixin casos d'ocupacions irregulars i també perquè disposin d'ajuts quan hagin d'afrontar una rehabilitació. En aquest sentit, s'ha obert una primera partida de 250.000 euros en el pressupost municipal.
El document, que es debatrà i es votarà en el ple municipal d'aquest dijous, es divideix en tres àmbits. Per una banda, el destinat a la mobilització dels habitatges buits o permanentment desocupats, amb la finalitat d'acabar amb aquesta situació anòmala i amb l'incompliment de la seva funció social. En segon lloc, l'adreçat a verificar l'estat de conservació dels habitatges buits o ocupats, especialment d'aquells que s'han adquirit per mitjà d'un procés d'execució hipotecària. Finalment, el dedicat a la intervenció en ocupacions que generen alteració de la convivència veïnal.
Amb la seva aprovació, Manresa es convertirà en el primer municipi català en disposar d'un protocol que permet abordar els tres àmbits en el seu conjunt. El document compta amb l'aval tècnic i jurídic de la Diputació de Barcelona.
Mobilitzar habitatge buit
Segons estableix la llei, és un habitatge buit el "que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència i el fet que la propietat de l'habitatge sigui objecte d'un litigi judicial pendent de resolució. L'ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge".Per mobilitzar l'habitatge buit de la ciutat, el protocol estableix la seva detecció mitjançant registres i bases de dades oficials, els consums de subministraments i inspeccions visuals, i prioritza la intervenció sobre els habitatges de persones grans tenidores, o que disposin de tres o més habitatges desocupats en el cas de persones jurídiques, o de cinc habitatges o més en el cas de persones físiques. I, dins d'aquesta categoria, es posaran al davant de la llista els que es troben ocupats de manera irregular alterant la convivència veïnal o els que es troben en zones amb alta concentració de pisos en situacions anòmales. D'aquesta manera, es prioritza l'actuació inspectora de l'Ajuntament amb relació a aquelles situacions que generen major lesió a l'interès públic, ja que s'actua allà on es concentra un major volum d'habitatges desocupats i existeix major capacitat econòmica per part dels seus titulars.
En tots els casos detectats, l'Ajuntament de Manresa proposarà mesures de foment per procedir a l'ocupació de l'habitatge, que hauran de ser acceptades per la propietat en el termini màxim d'un mes. En el cas de persones jurídiques i grans tenidores, la no acceptació de les mesures pot comportar sancions.
Conservar els habitatges en bon estat
Tant la legislació estatal com l'autonòmica estableixen el deure legal de conservar els immobles destinats a residència de persones en unes condicions mínimes d'habitabilitat. L'obligació legal de conservació és especialment exigida en els casos dels habitatges desocupats, provinents de processos d'execució hipotecària. Quan no es dona compliment a aquest deure, l'administració està obligada a intervenir ordenant l'execució d'allò que calgui per tal que l'habitatge o l'immoble en qüestió se situï dins dels paràmetres d'habitabilitat establerts normativament.El protocol estableix mecanismes per la detecció dels habitatges en mal estat i ofereix un termini d'un mes la propietat per tal que presenti un projecte tècnic. El no compliment d'aquesta obligació pot comportar sancions en els casos de grans tenidors, així com l'execució subsidiària de les obres per part de l'Ajuntament o, en els casos extrems en què es derivi un risc per a les persones, l'expropiació forçosa de la propietat. Així mateix, el protocol contempla la possibilitat de formalitzar convenis de rehabilitació per facilitar el compliment de les ordres de conservació, una mesura enfocada a les persones petites tenidores.
Dins d'aquest mateix àmbit de conservació dels habitatges, el protocol també té en compte la detecció dels infrahabitatges.
Resoldre les ocupacions irregulars conflictives
El protocol distingeix de manera clara les situacions d'ocupacions irregulars conflictives tenint en compte si la propietat és una gran o petita tenidora. En els casos de grans tenidors, es considera un incompliment agreujat de la funció social si no s'inicien les accions de desallotjament requerides per l'administració competent, quan l'habitatge es trobi ocupat sense títol habilitant i quan aquesta situació hagi provocat una alteració de la convivència o de l'ordre públic, o posi en perill la seguretat o la integritat de l'immoble.En aquests casos, l'Ajuntament, com a administració competent, té la potestat d'instar la propietat a complir amb les seves obligacions. En el cas que no es produeixi, pot iniciar el procediment de desnonament, fer efectiu el desallotjament de l'immoble ocupat, imposar sancions i, en els casos extrems, adquirir temporalment l'ús de l'habitatge per un termini de set anys. A més a més, en els casos de perill imminent, podrà ordenar el desallotjament cautelar immediat i ordenar les mesures de protecció que la propietat haurà de dur a terme.
Pel que fa als petits tenidors, el protocol estableix mecanismes de protecció i d'assessorament legal, concentrant l'atenció a les persones a l'Oficina Municipal d'Habitatge de manera coordinada amb els cossos policials i amb totes les àrees de l'Ajuntament de Manresa.