Joan Martínez Roma al seu despatx durant l'entrevista a l'ACN. Foto: Estefania Escolà

El cap dels Mossos d'Esquadra a la regió central, Joan Martínez Roma, assegura que "aquest any tenim una petita remuntada de delictes; sense ser alarmant, però sí que ens preocupa i estem treballant per poder-ho limitar". En una entrevista a l'ACN, Martínez Roma ha indicat que, en aquestes comarques, no hi ha pràcticament homicidis o delictes de grans estralls però sí que han d'estar a sobre dels que suposen un perjudici pel "patrimoni en general", com ara els robatoris de coure i altres metalls. D'altra banda, el cap dels Mossos ha afirmat que la situació a Berga ha millorat després del cas Isanta tot assenyalant que s'ha superat un "autisme mutu" entre la policia i els ciutadans.

Joan Martínez Roma (El Prat de Llobregat, 1953) forma part de la primera promoció que hi va haver de Mossos d'Esquadra, l'any 1983. Abans, tal com ell mateix destaca, n'hi havia un centenar, pertanyents a la Diputació de Barcelona, cosa que els fa ser un cos amb història però, a la vegada, una policia amb una implantació recent.

El fet de ser un dels primers Mossos d'Esquadra que hi va haver "només em fa més vell, no em fa millor", exclama Martínez Roma amb ironia durant l'entrevista que ha concedit a l'Agència Catalana de Notícies. Una conversa en què el cap de la regió central aborda diverses qüestions, com ara la situació delictiva que es registra, avui dia, en aquestes comarques.

Tot i tenir una població abundant que supera el mig milió de persones, i comarques amb un alt índex d'atur com l'Anoia i el Bages, a la regió central "l'índex de delictes per mil habitants és dels més baixos de Catalunya", assegura Martínez Roma. No obstant això, el comissari indica que "al principi d'aquest any tenim una petita remuntada de delictes, sense ser alarmant però sí que ens preocupa i estem treballant per poder-ho limitar".

Després d'un 2010 en què hi va arribar a haver una disminució de delictes en general, segons Martínez Roma, el 2011 ha canviat de tendència. "Els delictes que més ens preocupen són els delictes contra el patrimoni en general", assenyala el comissari, tot afegint que "la majoria d'ells, podríem dir que són de baixa intensitat".

El fet de no registrar pràcticament homicidis i grans estralls fa que els delictes contra el patrimoni preocupin i, entre aquests, tenen un apartat especial els robatoris de coure i altres metalls. "Els últims robatoris que hem tingut els hem pogut tallar, sense poder fer detencions, perquè hem detectat que havien tallat el fil però no l'havien recollit encara", explica Martínez Roma.

Una de les comarques on s'han fet més robatoris darrerament, arribant a afectar algunes poblacions, és l'Anoia, i especialment els camps eòlics. "Aquestes zones ens preocupen, encara que no hem tingut grans afectacions, però sí que ens preocupen perquè danys en un molí de vent, d'aquestes característiques, poden suposar un dany bastant important", afegeix el comissari. És per això que s'estan reprenent diversos dispositius especials, per fer-hi front.

Canvis a la regió central
D'altra banda, el que també està passant durant aquest 2011 és que hi estan havent canvis dins l'organigrama dels Mossos d'Esquadra a la regió central. Segons el comissari, "no és tant una reestructuració com una resituació de comandaments dins l'organigrama del cos".

Martínez Roma ha explicat que "pràcticament tots han estat relleus i substitucions de manera voluntària", per acostar-se més a casa o per millorar la seva situació. Entre els canvis, destaca la marxa del sotscap de la regió, Carles Anfrunts. Martínez Roma ha assegurat que "cal agrair la tasca que ha fet durant vuit anys perquè ha estat molt bona".

Pel que fa a les retallades que està aplicant el Govern de la Generalitat, el cap de la regió central indica que "el sentiment general dins el cos no és d'afectació especial; és de preocupació perquè tot el que afecti la societat en general, a nosaltres ens repercuteix en forma de delicte o de problemes d'ordre públic".

I és que els ciutadans, segons Martínez Roma, juguen un paper essencial que ha de tenir en compte la policia. En aquest sentit, el comissari creu que és bo que hi hagi "un debat intern" sobre com funciona el cos, "i extern en alguns aspectes perquè, al final, la societat també ens ha de dir què és el que vol".

El cap de la regió central feia aquestes reflexions preguntat, també, sobre com afecten al cos els debats que hi ha hagut durant els darrers anys. "A comandaments i mossos en general, no els correspon comentar qüestions més enllà de les tècniques, operatives o estratègiques relacionades amb la lluita contra el delicte", ha assenyalat Martínez Roma per defugir el debat polític.

Les reflexions del comissari no han anat encaminades a jutjar la gestió per part de determinats governs sinó a assenyalar el que, des del seu punt de vista, és bo pel cos. En aquesta línia, ha indicat que "no és bo que hi hagi elements de debat que afectin l'estructura interna", tot afegint que "això no és bo per cap professió; no és bo pels metges, no és bo pels mestres, no és bo per ningú".

Millora a Berga
Tornant sobre el terreny, el comissari s'ha referit a la situació policial a Berga i a la comarca del Berguedà. Després d'uns anys de dificultats en la implantació, la mort de Josep Maria Isanta enmig de les festes de La Patum va acabar d'estirar la corda pel que fa a la relació que mantenien els Mossos d'Esquadra amb la societat berguedana.

"La realitat és que sí que hi havia un cert autisme mutu", ha admès Joan Martínez Roma, tot afegint que es tractava d'"un autisme per part dels mossos que estaven allà, malgrat que molts són d'allà i ho patien també com a berguedans; i un cert autisme de la societat berguedana respecte la policia". Aquest autisme berguedà, segons el comissari, es podria explicar "per història, per tarannà, per moltes raons".

El clima enrarit, tal com explica el comissari, "convergeix en un moment determinat, en el fet desgraciat de la mort d'Isanta; a més, en una situació en què elements de la societat berguedana havien creat una situació de malestar i d'inseguretat important dins la població de Berga", en referència al clan familiar al voltant del qual s'agrupaven els responsables del crim.

"El problema no es va produir per un fet i la solució no va venir per un sol camí", ha afirmat Martínez Roma. Des del seu punt de vista, "el que sí que és cert és que s'ha anat redreçant". Actualment, afegeix, "la relació que tenen els Mossos d'Esquadra amb tot el que és la comarca del Berguedà ha millorat moltíssim".

Per aconseguir-ho, segons assegura el comissari, ha estat important el paper de les institucions berguedanes, com ara ajuntaments o el consell comarcal. "En general, la població també ha començat a fluctuar cap a rebre'ns millor", afirma Martínez Roma, tot afegint que "és veritat que nosaltres també intentem ser més receptius amb ells".