Manresa plora la mort de Maurici Rosell, conegut per tothom com a Maurici de les Olives, un home que va fer del comerç de proximitat, la música i l'estima per la ciutat una manera de viure. Ha mort aquest diumenge als 88 anys. El funeral tindrà lloc aquest dilluns, a la una del migdia, al Tanatori Mémora.
Un home inseparable del carrer Sobrerroca
Hi ha persones que acaben formant part del paisatge d'una ciutat. Maurici Rosell era una d'elles. Conegut popularment com a Maurici de les Olives, durant dècades va ser una de les cares més familiars del carrer Sobrerroca i del Centre Històric de Manresa, on el negoci familiar dedicat a la venda d'olives, pesca salada i embotits va esdevenir molt més que una botiga: era un punt de trobada i una referència per a diverses generacions de manresans.
Fill i net de comerciants, va continuar una tradició familiar arrelada primer a la plaça Major i després al carrer Sobrerroca. Amb el pas dels anys, el sobrenom de les Olives va acabar identificant tota la família i, especialment, el Maurici, fins al punt que gairebé tothom el coneixia així.
Una vida dedicada també a la música
Però si el comerç era una de les seves grans passions, la música era l'altra. Format al Conservatori de Manresa sota el mestratge de Joan Altimira, va convertir el violí en el seu company inseparable durant tota la vida.
Va posar música a infinitat de moments de la vida manresana. Va tocar als desapareguts cafès Mundial i La Gàbia, en balls, comunions, casaments, misses, residències, concerts i actes institucionals. Durant el servei militar, fins i tot, va dirigir la banda, i al llarg dels anys també va demostrar la seva habilitat amb la trompeta.
Amant dels instruments de corda, va arribar a reunir una notable col·lecció de violins, una afició que va compartir amb el seu fill Ricard, també violinista.
Un símbol d'esperança durant la pandèmia
Molts manresans el recordaran especialment pels mesos més durs del confinament. Cada vespre sortia al balcó de casa seva, al carrer Sobrerroca, i feia sonar el violí interpretant peces com El cant dels ocells. Enmig del silenci dels carrers buits, aquelles melodies es van convertir en un gest d'escalf i esperança per als seus veïns i en una de les imatges més emotives d'aquells dies.
Fins als darrers anys va continuar participant en activitats culturals i de recuperació de la memòria del Centre Històric, sempre disposat a compartir records, vivències i l'amor per la ciutat.
El reconeixement d'una ciutat
La seva estreta vinculació amb Manresa va ser reconeguda amb el Premi Oleguer Bisbal al Manresà més Manresà, una distinció que sintetitzava el que molts pensaven d'ell: era una persona profundament arrelada a la ciutat i molt estimada per tothom qui el coneixia.
Amb la mort de Maurici Rosell desapareix una d'aquelles figures que donaven personalitat als carrers del nucli antic. Un home senzill, proper i generós que va deixar empremta tant darrere el taulell de la botiga com amb el violí entre les mans.
L'últim adeu
El funeral per acomiadar Maurici Rosell se celebrarà aquest dilluns a la una del migdia al Tanatori Mémora de Manresa, on familiars, amics i nombrosos manresans li retran l'últim homenatge.
