Tenim el Nadal a tocar. Ens ho recorda la lluminària que engalana els carrers; el martelleig d'anuncis de joguines; els estands dels supermercats plens de neules, torrons i polvorons, o els diverses fires i mercats que arreu del territori s'organitzen per donar la benvinguda a aquest moment de l'any tan màgic però, alhora, tan contradictori. Sobretot quan es viu amb canalla: ¿Com representa que hem de traslladar-los il·lusió si els preus cada cop s'apugen més i els seus es mantenen igual? ¿De quina manera els podem convèncer que els Reis d'Orient, tot i ser màgics, segurament no els podran dur tot el que han demanat? ¿Què els direm quan vegin que a taula tothom s'atiborra de dolços, i a ells només els en deixem tastar una miqueta? ¿Què representa que els hem de comprar si ja tenen de tot i més? ¿On guardarem els nous regals si ja no tenim espai?

Segur que les mares i pares amb infants petits algun cop us heu fet aquestes preguntes. És per això que des de NacióManresa volem compartir uns quants consells de la mestra i psicopedagoga manresana Alba Culell per ajudar a aplanar el terreny abans que arribin les festes; uns consells que busquen, essencialment, ajudar les famílies a fer més sostenible l'època d'excessos per excel·lència i a viure-la amb més consciència social i ambiental.
 

Què tenim i com ho tenim?

Sovint, perdem el compte de la quantitat de joguines que acumulem perquè, o bé no recordem on les hem posat, o bé n'hi ha d'altres de més llamineres que ocupen el seu espai. És per això que Culell suggereix que abans que arribin els dies forts de noves adquisicions lúdiques, fem una endreça a fons de l'espai de joc dels infants. "El primer que hem de fer és treure-ho tot, netejar l'habitació a consciència i analitzar si la distribució dels mobles i l'organització de l'espai de joc són funcionals, acollidors i agradables o si, pel contrari, s'han convertit en una espècie de magatzem que no propicia el joc".

Un cop fet el diagnòstic, apunta, "podem optar per canviar el mobiliari de lloc o, fins i tot, anotar en una llista tot allò que creguem que ens pot ajudar a aconseguir un ambient de joc calmat".
 

Com decidim què llancem o donem?

Depenent de l'edat que tingui l'infant, si les famílies fan endreça i treuen a la llum joguines de quan aquest era més petit o que feia temps que no veia, poden trobar-se que no se'n vol despendre de cap manera. Davant d'això, la mestra manresana proposa fer-los partícips de la selecció però sota una premissa: "El que decideixin quedar-se de quan eren uns bebès ha de poder cabre dintre d'una capseta petita".

Pel que fa al material que es consideri que ja no s'utilitzarà més, hi ha el que està en mal estat o espatllat ("aquí el que cal és llençar-lo directament al contenidor que toca") i el que es troba en bones condicions. Aquest últim, recomana Culell, es pot donar a alguna entitat social o ludoteca: "És interessant convidar la canalla a agrair les hores de joc que ens ha propiciat aquella joguina, i proposar de cedir-la a altres infants perquè en puguin gaudir".
 

Què "necessiten" per Nadal?

Després dels dos passos explicats anteriorment, serà molt més fàcil als pares i mares, però també als infants, tenir una visió més acurada de quin material lúdic es té i de quin podria fer il·lusió rebre per Nadal. I aquí és on entra la carta als Reis (o al Tió, o al Pare Noel, o a qui sigui), una llista que es pot compartir a la resta de familiars per, així, "evitar rebre regals inesperats o no desitjats", subratlla Culell.
 

Com emboliquem?

Si sabéssim la quantitat de metres i metres de paper d'embolicar que es (mal)gasten durant la temporada de Nadal, ens posaríem les mans al cap. I és que la seva vida útil és, la majoria de vegades, efímera: al cap de pocs minuts, aquells paquetets tan cuquis i ben disposats, es converteixen en un garbuix de paper arrugat que acaba a les escombraries. Perquè, no ho oblidem: el que és realment important és el que hi ha al darrere.

Davant d'això, la professional manresana suggereix embolicar els regals "amb paper que ja tinguem a casa, fins i tot el de diari". També insta a provar el Furoshiki, una tècnica d'empaquetar que fa milers d'anys que es practica al Japó i que consisteix a embalar els regals amb teixits i teles reutilitzables.
 

I després de festes, què?

Malgrat que moltes famílies posin en pràctica els consells de Culell, és molt probable que no aconsegueixin evitar algun regal sobrevingut i, fins i tot, algun altre de poc adequat. En aquest cas, el que planteja la mestra i psicopedagoga és no posar a disposició de la canalla tot el material de joc nou de cop: "Guardar-ne una part per més endavant ajuda a donar valor a allò que es té", assegura.

Pel que fa als presents no desitjats, "es tractaria de fer el mateix que amb les joguines que ja no usem: dur-los en alguna ludoteca perquè altres infants puguin fer-los servir". Igual que comentava més amunt, "si el nen o nena té una certa edat, podem animar-lo a ser ell/a mateix/a qui les entregui a altres criatures". Al cap i a la fi, reflexiona, "el Nadal és això, no? Donar, regalar i compartir, independetment de l'edat que es tingui".

[naciomanresa]