- Aquest dijous torneu a tocar a Manresa. Tocareu algun tema del nou disc, que sortirà al mercat el proper mes d'abril?
- No ho crec, perquè encara no hem assajat prou les noves cançons. El primer assaig el farem la mateixa tarda del concert, i dubto que estiguem preparats per a presentar els nous temes. De totes maneres, el concert de dijous és molt important per a nosaltres, ja que es tracta de donar suport a les consultes, i el contingut musical no és prioritari.
- Us ve de gust, aquest concert?
- Doncs sí, en tenim moltes ganes. La veritat és que ja ens havien arribat moltes ofertes similars per actuar en concerts de suport a d'altres consultes (Vic, Cardona,...), però nosaltres hem preferit esperar que arribés el torn de Manresa. Ens semblava que el més coherent era esperar que aquí es despertés el tema, en aquesta tercera onada de referèndums. Tenim molt clar que hem de ser-hi, perquè es tracta d'un referèndum, i creiem que qualsevol poble, persona o col·lectiu té dret a decidir el seu futur. A més, valorem molt positivament que es tracti d'una iniciativa popular, que en certa manera és una manera de canalitzar l'emprenyamenta que hi ha al voltant de temes com l'estatut.
- En el fons, aquesta és l'escència de la democràcia, oi?
- Exacte, és així. Aquestes iniciatives populars són la teia del país, i els polítics només juguen a voler governar. El que governa només vol mantenir-se al poder, i l'oposició només vol erosionar. I passen cosses com les que hem vist després de la nevada, que no deixa de ser un toc d'atenció de la natura, que ens diu que hem d'aturar el nostre ritme. Els partits, en canvi, utilitzen aquest tema per a desgastar-se. En lloc d'atacar els que fan les coses malament (Fecsa, per exemple) es dediquen a llançar-se els plats pel cap entre ells. I a sobre, utilitzen aquesta qüestió per defensar la necessitat de la MAT. Ens tracten com imbècils, és el colmo de la indecència política.
- I com en sortim, de tot això?
- Per això creiem que iniciatives populars com la del referèndum són importants, i que hi hem de donar suport. La classe política ja no és creïble, en tenim exemples constantment. En comptes d'anar a l'arrel dels problemes, es fa com si tot pogués continuar igual. Aquest sistema té una data de caducitat evident, si el petroli puja, tot es para, i ningú no aborda el tema de fons, ningú no aposta per una estratègia energètica diferent. Aquí xoquem amb les grans corporacions, que se'ns presenten com les nostres amigues, i que tenen els polítics agafats. És gairebé impossible ser polític i no caure en el parany.
- Creus que vosaltres, com a músics, heu d'incidir en aquesta realitat?
- Sí, evidentment. Hem d'incidir-hi des del que sabem fer i del que controlem. No podem caure en el parany d'alguns opinadors professionals, que es creuen que perquè tenen un micròfon ja poden opinar de tot, però del que coneixem sí que hem d'opinar. Nosaltres mateixos hem caigut, en altres èpoques, en aquesta trampa, i hem recolzat coses que després hem descobert que eren contràries a la nostra manera de pensar. Però la revolució que cal per canviar les coses ha de començar per un mateix. Hem de dir-hi la nostra, hem de fer reflexionar la gent que ens escolta. Tenim l'oportunitat de donar volada a iniciatives socials que d'altra manera no tenen projecció pública, i que amb el nostre altaveu arriben a un públic major. Per això el nostre proper disc es titula Dia 1, perquè cal recomençar. Ja som al primer dia d'una cosa nova, i la nostra responsabilitat individual ens durà fins on vulguem arribar.
- I aquest Dia 1, en què consisteix? com es canvien les coses?
- Doncs amb els canvis locals podem fer molt per canviar el que és global. Amb els temes locals és més fàcil d'arribar i d'educar la gent, i podem fer entendre que les coses poden ser més fàcils. Les xarxes socials locals i l'autoconsum són una via molt vàlida, que poden mostrar a la gent com associar-se i com lluitar per construir un sistema viable. En aquest sentit, la crisi farà reaccionar molta gent, però tot passa per les ganes d'implicar-se que la gent tingui. Jo veig la crisi com a una oportunitat, sobretot si pensem que després d'aquesta crisi, que és molt interessada, en vindran altres de pitjors.
Natxo Tarrés entrevistat per Jordi Masdeu. Àlex Gómez Ribera
- No ho crec, perquè encara no hem assajat prou les noves cançons. El primer assaig el farem la mateixa tarda del concert, i dubto que estiguem preparats per a presentar els nous temes. De totes maneres, el concert de dijous és molt important per a nosaltres, ja que es tracta de donar suport a les consultes, i el contingut musical no és prioritari.
- Us ve de gust, aquest concert?
- Doncs sí, en tenim moltes ganes. La veritat és que ja ens havien arribat moltes ofertes similars per actuar en concerts de suport a d'altres consultes (Vic, Cardona,...), però nosaltres hem preferit esperar que arribés el torn de Manresa. Ens semblava que el més coherent era esperar que aquí es despertés el tema, en aquesta tercera onada de referèndums. Tenim molt clar que hem de ser-hi, perquè es tracta d'un referèndum, i creiem que qualsevol poble, persona o col·lectiu té dret a decidir el seu futur. A més, valorem molt positivament que es tracti d'una iniciativa popular, que en certa manera és una manera de canalitzar l'emprenyamenta que hi ha al voltant de temes com l'estatut.
- En el fons, aquesta és l'escència de la democràcia, oi?- Exacte, és així. Aquestes iniciatives populars són la teia del país, i els polítics només juguen a voler governar. El que governa només vol mantenir-se al poder, i l'oposició només vol erosionar. I passen cosses com les que hem vist després de la nevada, que no deixa de ser un toc d'atenció de la natura, que ens diu que hem d'aturar el nostre ritme. Els partits, en canvi, utilitzen aquest tema per a desgastar-se. En lloc d'atacar els que fan les coses malament (Fecsa, per exemple) es dediquen a llançar-se els plats pel cap entre ells. I a sobre, utilitzen aquesta qüestió per defensar la necessitat de la MAT. Ens tracten com imbècils, és el colmo de la indecència política.
- I com en sortim, de tot això?
- Per això creiem que iniciatives populars com la del referèndum són importants, i que hi hem de donar suport. La classe política ja no és creïble, en tenim exemples constantment. En comptes d'anar a l'arrel dels problemes, es fa com si tot pogués continuar igual. Aquest sistema té una data de caducitat evident, si el petroli puja, tot es para, i ningú no aborda el tema de fons, ningú no aposta per una estratègia energètica diferent. Aquí xoquem amb les grans corporacions, que se'ns presenten com les nostres amigues, i que tenen els polítics agafats. És gairebé impossible ser polític i no caure en el parany.
- Creus que vosaltres, com a músics, heu d'incidir en aquesta realitat?
- Sí, evidentment. Hem d'incidir-hi des del que sabem fer i del que controlem. No podem caure en el parany d'alguns opinadors professionals, que es creuen que perquè tenen un micròfon ja poden opinar de tot, però del que coneixem sí que hem d'opinar. Nosaltres mateixos hem caigut, en altres èpoques, en aquesta trampa, i hem recolzat coses que després hem descobert que eren contràries a la nostra manera de pensar. Però la revolució que cal per canviar les coses ha de començar per un mateix. Hem de dir-hi la nostra, hem de fer reflexionar la gent que ens escolta. Tenim l'oportunitat de donar volada a iniciatives socials que d'altra manera no tenen projecció pública, i que amb el nostre altaveu arriben a un públic major. Per això el nostre proper disc es titula Dia 1, perquè cal recomençar. Ja som al primer dia d'una cosa nova, i la nostra responsabilitat individual ens durà fins on vulguem arribar.
- I aquest Dia 1, en què consisteix? com es canvien les coses?
- Doncs amb els canvis locals podem fer molt per canviar el que és global. Amb els temes locals és més fàcil d'arribar i d'educar la gent, i podem fer entendre que les coses poden ser més fàcils. Les xarxes socials locals i l'autoconsum són una via molt vàlida, que poden mostrar a la gent com associar-se i com lluitar per construir un sistema viable. En aquest sentit, la crisi farà reaccionar molta gent, però tot passa per les ganes d'implicar-se que la gent tingui. Jo veig la crisi com a una oportunitat, sobretot si pensem que després d'aquesta crisi, que és molt interessada, en vindran altres de pitjors.
- I creus que la gent té ganes de canviar les coses?
- Sí, cada cop més. Amb Internet i les noves tecnologies t'adones de moltes coses, i cada cop som més els que ens adonem que el món és controlat per les grans companyies, que són un estat feixista encobert. Cal un gran canvi, que serà llarg i complicat. Només per fer la transició entre el parc automobilístic europeu a un de més eficient energèticament, caldrien 20 anys i molts recursos per gastar. I el mateix passa amb les emissions de CO2, que s'han convertit en un valor mercantil més. La cimera de Copenhagen ha demostrat que tot plegat és un mercat, i per culpa d'això no es va poder arribar a cap acord. La realitat és que si no fos pels grans grups de pressió, podríem canviar moltes coses. Per exemple, hi ha kits d'hidrogen que poden reduir un 70% les emissions; però es tracta d'un sistema il·legal, que estem tirant endavant des de la base, però que les grans empreses no volen ni veure.
- I la crisi encara empitjora les coses...
- La crisi complica les coses, però alhora és una gran oportunitat. La gent es desperta, i fins i tot els empresaris veuen que cal canviar el model. Jo fa anys que milito en el moviment pel decreixement, i abans ens miraven com a bitxos rars. Ara molta gent s'adona que el que cal és sentit comú, i que hem de lluitar per deixar un món millor per als nostres fills. A Catalunya tenim una història molt potent de lluites populars i d'associacionisme. És per aquí per on cal tirar, per potenciar la conscienciació, el debat i la reflexió. El tema del referèndum n'és un exemple, que va més enllà de les ideologies. No n'hi ha prou amb posseir bens, cal un canvi o s'arribarà al conflicte pels recursos.
- Creus que el referèndum va en aquesta direcció?
- Sí, segur. Les lluites locals són el futur, i contra això no hi poden lluitar. Espero que el sentit comú s'acabi imposant, i que la gent pugui decidir el seu futur. Tot plegat representarà un desgast, però és un bon primer pas. Fins fa quatre dies el ramat feia el que li ordenava el pastor, però ara el ramat comença a pensar per ell mateix. Costarà, perquè la gent s'ha oblidat de cooperar, però cal recomençar.
