Ara, gairebé sis anys i mig després, la Clara no només la coneix sinó que li ha vist la cara més cruenta i desagradable en diverses ocasions. "Van passar quatre mesos fins que no vaig decidir operar-me. Al final, però, i després d'episodis de fort dolor i d'un temor recurrent a què no se'm rebentés el quist a dins (el ginecòleg va prevenir-me molt), vaig passar per quiròfan", relata. A hores d'ara, apunta, la cirurgia és "l'única manera de fer un diagnòstic precís d'endometriosi".
L'operació va confirmar el que ja sospitava. "No és una malaltia fàcil d'entendre, i encara menys d'explicar", assegura. Però si una cosa té clara aquesta educadora social és que els tabús s'han de trencar i que la salut sexual i reproductiva de les dones ha de tenir un lloc primordial tant dintre de les aules com en qualsevol consulta mèdica. "La meva malaltia és específica de dones, i he estat testimoni de com la ciència l'ha relativitzat, invisibilitzat i menystingut", lamenta.
[noticia]112883[/noticia]
És per això que coincidint amb el Dia Mundial de l'Endometriosi, ha volgut donar a conèixer la seva història, "que és la de tantes altres, perquè no hem d'oblidar que aquesta malaltia afecta una de cada 10 dones o persones nascudes amb úter de tot el món, i tot i així està infradiagnosticada", assegura.
Però, què és, exactament, l'endometriosi? "Es tracta d'una patologia en la qual l'endometri -el teixit que recobreix l'interior de l'úter-, en comptes de créixer dintre de l'úter ho fa per la cavitat abdominal i, en alguns casos, fins i tot s'escampa pels ovaris, les trompes de Fal·lopi i la resta de la regió pelviana", explica la Clara. La simptomatologia principal és la de forts dolors durant la menstruació o dolor pèlvic crònic que, en alguns casos, pot arribar a ser invalidant. "Hi ha moltes dones que han hagut d'anar d'urgències, tirar-se al terra de les rajoles per notar el fred i deixar de sentir el dolor, agafar baixes o inflar-se de medicaments", exposa.
Segons explica, "es triga una mitjana de 8 anys a ser diagnosticada, i molt sovint és arran de presentar dificultats en el procés de voler ser mare i no pas pels forts dolors de regla". Perquè sí, "sembla que s'ha naturalitzat que la menstruació és dolorosa, i això fa que no es tracti com un fet patològic, quan el que està clar és que la regla no ha de fer mal". En aquest sentit, la Clara lamenta el "biaix de gènere" que hi ha en tots els temes vinculats a la salut, però celebra que "per fi", aquest any s'hagi celebrat una Marató destinada a la salut sexual i reproductiva: "La manca d'inversió en investigació i que aquesta sigui una malaltia específica de dona podrien no ser casualitats", assenyala.
O quedar-te embarassada o prendre un anticonceptiu de per vida
Amb el diagnòstic en mà, el tractament que li van suggerir a la Clara va ser prendre's un anticonceptiu de per vida o quedar-se embarassada, "i no pas perquè aquests siguin antídots irremeiables, sinó perquè és l'únic que em podien dir". Perquè "l'endometriosi no té cura, i no només això, sinó que se'n desconeixen les causes". En aquest sentit, "amb els tractaments l'únic que pots aconseguir és que els focus d'endometriosi no augmentin, però mai que desapareguin".[noticia]108254[/noticia]
Tot i saber que la seva és una patologia irreversible, la navarclina no ha parat d'indagar i provar teràpies: "Vaig fer canvis en l'alimentació, sessions d'acupuntura, osteopatia... I també tractaments farmacològics diversos, combinant progesterona, estrògens, pastilles amb cicle artificial, pastilles sense cicle...". I si bé és cert que el dolor físic que sent és "suportable" i no l'invalida en el seu dia a dia, "la malaltia m'ha passat factura a nivell psicològic", sobretot perquè "una de les seves conseqüències és la infertilitat -entre el 30% i el 50% de les dones que la pateixen són estèrils-, però també perquè em fa molta por que se'm tornin a generar quists i que les adherències m'afectin algun òrgan vital". Aquest escenari, lamenta, "m'ha fet anticipar tot de qüestions relacionades amb el meu futur que no són gens agradables".
"Ni resignar-nos, ni conformar-nos, ni patir"
Malgrat tots els malgrats, la Clara també sap veure-hi la cara bona, a tanta incertesa: "Durant tot aquest procés, he conegut dones que formen part de grups de suport d'afectades per l'endometriosi, cosa que m'ha permès testimoniar la relació de sororitat existent tan necessària per afrontar una problemàtica que patim amb molt dolor, tant físic com mental", recalca.A banda, subratlla, aquesta experiència vital "m'ha fet adonar de la importància de l'autocura" i "m'ha reafirmat, encara més, que tot i que la societat no ens ho posa fàcil, les dones no hem vingut en aquest món a resignar-nos, a conformar-nos ni a patir, sinó que hi som per viure una vida que valgui la pena ser viscuda".
