73.478 és el nombre d'estrangers que es van nacionalitzar a Catalunya l'any 2013, una xifra que triplica la de l'any anterior, el 2012, en el qual van rebre el permís de nacionalitat 25.891 persones, segons l'Idescat. La causa de tot això s'atribueix a un pla intensiu de tramitació d'expedients de nacionalitat, impulsat pel govern del PP l'any 2012, que servia per sortir d'un atzucac que havia dut al govern a tenir pendents de tramitació 465.000 expedients de nacionalitat, equivalent a un endarreriment d'uns dos anys i mig. Aquest pla intensiu, a més, delegava als registradors de la propietat la responsabilitat de tramitar els expedients que fins llavors tramitava directament el ministeri, per agilitzar el procés. Però s'ha agilitzat, realment? 

Segons Mohamed Talla, militant d'Iniciativa per Catalunya (ICV) Manresa, "les denegacions de sol·licituds de nacionalitat després d'aquest pla s'han quintuplicat en relació als anys anteriors". En paraules de Talla "les preguntes que fan als immigrants per aconseguir la nacionalitat no són legals, no hi ha cap criteri comú ni cap document escrit on s'estipuli el tipus de preguntes que es poden fer". I és que, tal com ja posava de manifest el pla intensiu, són els mateixos registradors civils de cada zona els que decideixen quines preguntes fer. "Et poden demanar des de quins són els ingredients que porta el gaspatxo fins a citar l'article 15 de la Constitució o dir quantes copes d'Europa té el Barça", declara Talla, que taxa els registres civils de "discriminatoris i arbitraris perquè està comprovat que ni les persones que han nascut aquí i que han viscut sempre aquí no sabrien respondre les preguntes que es formulen". 

Amb el lema "La nacionalitat no és un concurs, és un dret" ICV va presentar al Congrés dels Diputats una bateria de preguntes demanant explicacions al Govern pels qüestionaris als quals se sotmeten els immigrants per aconseguir la nacionalitat. "La plena ciutadania de la gent és una prioritat per a nosaltres, ja que si no tens nacionalitat no pots opinar, per exemple, sobre qui pot governar. En aquest país si no tens dret a vot no ets ningú", posa de manifest el militant manresà. 

Què passa amb Sidi Ifni?
Sidi Ifni actualment és una ciutat del Marroc, però fins que no es va fer efectiu el tractat de Fes el juny de 1969 el territori era una colònia d'Espanya. Per tant, doncs, totes les persones que van néixer abans d'aquest any, constaven com a espanyols. És el cas de Hossain Ali Ahamed, un home que fa més de 10 anys que viu a Catalunya, concretament a Manresa, i que encara ara està lluitant per aconseguir la nacionalitat espanyola. "No demana la nacionalitat perquè no la tingui" manifesta Talla "sinó que és un ciutadà espanyol, amb una partida de naixement espanyola". Segons explica el militant d'iniciativa "a Marroc no li interessa que els que han estat fills d'espanyols amb la partida de naixement espanyola, la recuperin", tot afegint que "l'arxiu on hi havia tots els documents i les dades dels ciutadans saharians espanyols va ser cremat per Marroc". 

La problemàtica, però, es concreta més, i és que segons Talla, Manresa és una de les ciutats on més es denega el permís de nacionalitat als provinents de Sidi Ifni. Des del febrer fins al moment, els d'ICV Manresa han detectat 22 denegacions, la meitat de les quals són de gent de la regió en qüestió. "Ens estem trobant amb molts casos d'altres països que han tingut les mateixes circumstàncies judicials que no els hi passa ni molt menys el que els hi passa als de Sidi Ifni", diu Talla.

Hossain Ali Ahamed va arribar a Barcelona l'any 2002 "per tenir una vida millor i perquè no m'agradaven les condicions en les quals vivia a Sidi Ifni", declara, alhora que manifesta que un altre motiu de pes que el va fer traslladar a l'Estat Espanyol era el de "poder recuperar la meva identitat". A l'altra banda de l'estret hi deixava la seva dona i les seves tres filles, que aleshores tenien 11, 24 i 26 anys. A Barcelona l'esperava el seu germà, que havia emigrat del seu país d'origen a principis dels anys 60. "Vaig estar-me un mes amb ell, aproximadament, fins que em van donar el permís de residència i vaig trobar feina d'electricista", explica Ali, que just després d'aconseguir el permís de residència va començar els tràmits per obtenir la nacionalitat. L'any 2005 va comprar un pis a Manresa perquè "a Barcelona tot era molt car i tot estava per sobre de les meves possibilitats", diu. Tot i així, ell seguia baixant a Barcelona per treballar. Aquell mateix any, la seva dona i les tres filles es van traslladar a viure amb ell. Amb 63 anys que té, actualment no té feina i ja no cobra de l'atur perquè se li va acabar, "tinc sol·licitada la jubilació", comenta.

El que més el preocupa, però, és que després de 13 anys encara no ha aconseguit la nacionalitat. L'any 2009 li van denegar i va fer un recurs "al qual encara no m'han donat resposta". "La justícia espanyola és una vergonya. Jo només demano una resposta! Però, si us plau, que no em deixin 6 anys amb la indecisió. 6 anys són una vida!", es lamenta Ali, que afirma aferrissadament que prefereix "lluitar per la meva nacionalitat abans que anar-me'n a un altre país".

El jutge... un problema?
"Quan vaig demanar el permís de nacionalitat em van dir que si no canviava el jutge, me'l denegarien", explica Hossain, que recorda que sis companys seus van obtenir la nacionalitat a Manresa i un d'ells "no tenia ni permís de residència". "La simple explicació de tot això", diu l'afectat, "és que el jutge que hi havia aleshores era més progressista", tot afegint que "molts amics meus han anat fins a Andalusia perquè allà és molt més senzill aconseguir la nacionalitat".

En un article publicat pel catedràtic en Dret Internacional Ramon Viñas Farré, l'especialista posa de manifest que segons les normes generals del Dret de la nacionalitat, "als naturals del territori colonial els manca una nacionalitat diferent dels de l'Estat colonitzador, ja que no posseeixen una organització estatal pròpia". Segons el catedràtic, en quant a l'adquisició de la nacionalitat espanyola per residència, els que van néixer en els antics territoris del Sàhara durant el període de dominació espanyola poden beneficiar-se del termini abreviat d'un any de residència.

D'altra banda, i com és el cas també d'Ali després de veure la quimera que suposava que li concedissin la nacionalitat, també hi ha la possibilitat de reclamar la tramitació d'un expedient de declaració en valor de simple presumpció, amb la finalitat que es declari la nacionalitat espanyola del sol·licitant en base a la possessió i utilització continuada de la nacionalitat espanyola durant 10 anys. Tal com explica Viñas en la seva dissertació, la Direcció General dels Registres i del Notariat, a través de la sentència del TS del 28 d'octubre de 1998, reconeix la consolidació de la nacionalitat espanyola si s'acrediten les condicions exigides en la mateixa sentència, que són la inscripció al Registre Civil i la prova de la possessió i utilització de la nacionalitat espanyola durant deu anys, servint el fet d'haver ostentat documentació oficial espanyola vigent durant aquest període de temps.
 
"I és que la Constitució no ho pot dir més clar", expressa Talla: "cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat. Només demanem que això s'apliqui". El militant d'ICV Manresa expressa que des del seu partit portaran el tema del Sàhara a l'Audiència Nacional "perquè ens aclareixin d'una vegada per totes el per què d'aquesta discriminació i d'aquestes decisions tan arbitràries".