
Rebuig unànime del ple de l'Ajuntament de Manresa a la proposta de reforma de Llei Orgànica del Poder Judicial que afectarà a una dotzena de investigacions obertes en la darrera dècada per part de jutges espanyols, en tre les que es troba la investigació duta a terme per l'Audiència Nacional sobre el genocidi ruandès en el que fou assassinada Flors Sirera, veïna de Manresa. Amb aquesta decisió, denunciada per diferents associacions judicials i per organismes de drets humans, es donara empara a crims greus perpetrats per genocides i torturadors i es consuma una severa reculada en la història de la lluita contra la seva impunitat.
L'advocat de la família Flors Sirera, Jaume Asens es va dirigir al ple per denunciar el significat d'aquesta reforma que donarà màniga ampla als violadors dels drets humans que podran seguir amb les seves atrocitats sense témer represàlies. Asens va posar com exemple els judicis de Nürenberg, que van establir el principi que hi ha crims que no prescriuen ni admeten immunitat, amb independència de qui siguin els seus autors i d'on els hagin comés. L'advocat també va recordar el cas de la manresana Flors Sirera, assassinada a Ruanda, i el conflicte dels Grans Llacs, de qui l'entitat manresana Inshuti n'és una ferma treballadora per encausar els culpables del genocidi.
En el torn de paraules, Culell (ERC) i Masdeu (CUP) van dir no estranyar-se per la voluntat del govern espanyol de canviar aquesta llei i van recordar que el fet que "alguns processos sobre assassinats franquistes" s'han hagut de portar a l'Argentina (en referència a l'assassinat del President Companys i alcaldes republicans). En el seu torn de paraula, el regidor del PP va voler deixar clar que el seu grup municipal ha estat sempre "molt conscienciat amb els afers que envolten l'assassinat de Flors Sirera" i que, malgrat que la reforma la proposa un govern del seu propi partit, la troba "incomprensible".
Membres de la família de Flors Sirera van seguir el debat de la proposició des del públic.