L'antropòloga surienca Conxa Gómez va oferir la tercera xerrada del cicle. Foto: AjSúLa tercera xerrada del cicle ‘Potassa a Súria, 100 anys' va estar dedicada a l'impacte de la política laboral i social del grup belga Solvay durant la seva llarga etapa de gestió de la mina de Súria a través de l'empresa Minas de Potasa de Suria SA (MPS) entre els anys 1920-82. El tema va ser desenvolupat per l'antropòloga surienca Conxa Gómez davant més d'una cinquantena de persones.
La xerrada recollia les principals conclusions de la tesi doctoral de l'antropòloga surienca, dedicada a aquest mateix tema. Segons Conxa Gómez, la política laboral i social de MPS va afavorir un sistema de relacions humanes i una simbologia que va marcar la mentalitat col·lectiva dels suriencs i surienques de vàries generacions.
Conxa Gómez va explicar que el grup Solvay va implantar a Súria un model de "paternalisme liberal" que oferia notables diferències en relació amb el tradicional sistema empresarial paternalista de les colònies tèxtils. Aquest nou model pretenia aconseguir la lleialtat i el control dels treballadors de la mina a través del suport a les relacions familiars i a l'educació dels fills, amb l'objectiu de consolidar "una pedrera hereditària" i prevenir la conflictivitat laboral.
Segons l'antropòloga surienca, els principals instruments de MPS per desenvolupar aquest model van ser el control de la propietat de l'habitatge per part de l'empresa i el foment d'iniciatives socials i d'oci adreçades a la família, entre les quals destacaven els horts com a activitat complementària del treball a la mina i amb un gran valor simbòlic d'arrelament a la terra.
Segons Conxa Gómez, la política laboral i social de MPS va potenciar una imatge del treball miner i masculí "com a eix central de transformació", tot i que moltes dones treballaven a les fàbriques tèxtils de Súria i el seu entorn.
Conxa Gómez també va indicar que els habitatges construïts per iniciativa de MPS als barris de Santa Maria i de Salipota per acollir els treballadors i les seves famílies presentaven "característiques d'aïllament" en relació amb la resta de la vila, fet que no va afavorir la integració dels nouvinguts en les dues grans onades immigratòries dels anys vint i seixanta del segle XX a Súria.
Una de les conseqüències d'aquest aïllament relatiu va ser el "fort component endogàmic" de les relacions socials i de parella entre els suriencs d'origen, per una banda, i els immigrants com a grups socials que representaven "dos límits simbòlics" d'identitat col·lectiva.
Segons l'antropòloga surienca, aquesta separació social va començar a desaparèixer a partir dels anys setanta, coincidint amb una època de transformacions econòmiques, socials i polítiques que significarien el final del paternalisme liberal implantat per Solvay i un canvi de mentalitat en les noves generacions cap a un model de vila més cohesionat i integrador.
La xerrada va començar amb unes paraules introductòries de la regidora d'Educació i Cultura, Ana Pérez. Prèviament es va fer una visita guiada a l'exposició commemorativa del centenari del descobriment de la potassa a Súria, a cura de l'historiador surienc i comissari de la mostra, Jordi Algué. L'exposició es podrà visitar fins al diumenge vinent, 17 de març, a Cal Balaguer del Porxo.
