Sant Esteve de Marganell

Publicat el 11 d’abril de 2010 a les 21:39
Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez i l'Antonio Mora Vergés fins a Marganell, conegut també oficialment com Santa Cecília de Montserrat, a dins del terme que culmina al puig de Sant Jeroni hi trobem el nou monestir de Sant Benet de Montserrat, i l'antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, i el lloc que avui serà destí de la nostra sortida, l'antiga església parroquial de Sant Esteve.

L'església des de lluny –com tantes i tantes coses– dóna una sensació de fortalesa, que es trenca dolorosament en accedir al seu interior, un cop superada la corda que a manera de protecció en limita l'accés; el lloc orfe de teulada ens presenta les parets nues, conserva amb tot encara una part de l'estructura romànica, amb una nau escapçada vers llevant on destaquen un absis semicircular, llis i sense cap finestra. Diuen les cròniques que tot i l'austeritat que caracteritza el romànic, disposava aquest temple d'altar major, capelles laterals i un petit cor.

Interior de Sant Esteve de Marganell. Feliu Añaños Masllovet

L'any 1.824 es dugueren a terme obres d'ampliació i millora, entre les que destaca l'esvelt campanar de torre. Actualment l'únic senyal d'activitat el trobem justament al petit cementiri, on troben l'etern descans a l'ombra de Montserrat els marganellènosos

Ens explicaven quasi com una rondalla –i així ho recollim– que l'església es va aixecar en aquest lloc per facilitar l'accés dels pagesos de Marganell –que havien d'anar a oir missa a Santa Cecília– i els de l'actual Sant Cristòfol, que anaven aleshores fins a Castellbell. Quan ja s'acabaven les obres els de Castellbell es van desdir del compromís de fer-se càrrec de la meitat de l'import, i en revenja, els de Marganell tapiaren les finestres del campanar que donaven al terme veí perquè ni tant sols poguessin oir el so de les campanes. Les dades de construcció de Sant Cristòfol o del mateix Sant Jaume també en terres de Castellbell i relativament proper a Sant Esteve, semblen contradir aquesta història ja clàssica de la rivalitat entre pobles veïns.


Campanar de Sant Esteve de Marganell. Feliu Añaños Masllovet

Les imatges de ruïna d'aquest església ens ratifiquen l'absoluta desprotecció del nostre patrimoni històric per part de la Generalitat de Catalunya.

El topònim ens confirmarà el control i la presència àrab en el massís de Montserrat, Marganell "petit hostal del prat"; de  l'àrab màrj "prat"; de l'àrab [al-]khàn "[de l']hostal" + sufix diminutiu romànic ellu.