L'acusació particular exercida per la família del presumpte lladre abatut per Corominas el desembre del 2006 va decidir recórrer la sentència absolutòria davant el TSJC perquè, segons l'advocat Josep Riba, el veredicte absolutori pecava d'una clara "motivació errònia", a l'estar fonamentat en una interpretació "subjectiva" d'algunes de les proves que es van presentar al llarg de les tres setmanes de judici.

Un dels principals arguments que va utilitzar el jurat per exculpar Corominas, al considerar que va actuar en legítima defensa mogut per un temor insuperable, va ser la prova pericial en què els forenses van admetre l'existència de l'anomenat "efecte túnel", una síndrome que pot distorsionar la percepció de la realitat en una persona sotmesa a una situació d'alerta o estrès extrem. No obstant, segons el lletrat, els forenses es van referir a aquesta alteració en genèric, no aplicat al cas concret de Corominas, en el qual van descartar amb rotunditat que fos víctima d'una crisi de pànic quan va disparar contra els dos presumptes lladres.

Una altra de les premisses que, per a Josep Riba, era clarament incoherent és aquella en què el jurat va negar que Corominas tirotegés els presumptes lladres assumint el risc d'acabar amb la vida dels assaltants, quan, segons el seu judici, aquest perill és "evident" en el cas d'una persona que porta una pistola i l'utilitza.

A més, Riba ha explicat que es van apel·lar les contradiccions en què pugui haver incorregut el jurat en la motivació del seu veredicte, que el tribunal popular té l'obligació de redactar per justificar les seves decisions. Concretament, les acusacions veuen incongruent el fet que el jurat basés certes premisses del seu veredicte en la pròpia declaració de l'acusat al judici, quan el mateix tribunal popular va reconèixer per unanimitat que el gendre dels Tous va canviar la seva versió dels fets al llarg del temps.

Per la seva banda, la defensa de Corominas ha confirmat que presentaran un recurs contra la decisió del TSJC davant del Tribunal Suprem.