Feia temps que ho deien: "Ens hem de donar a conèixer a la ciutat", però no trobaven ni el moment ni la manera. Quan a finals del 2020 van adonar-se que el 27 de febrer del 2023 celebrarien el seu set-centè aniversari (sí, sí, 700 anys de vida!), van tenir una idea: "¿Per què no sol·licitem a l'Ajuntament de Manresa ser els administradors de les Festes de la Llum del 2023 -que justament són al febrer- i aprofitem per festejar l'efemèride amb tots els ets i uts?".

I dit i fet. El 2021 el Gremi de la Construcció de Manresa i Comarques presentava la proposta d'entomar la comandància d'aquesta festa tan idiosincràtica de la capital del Bages, i uns mesos més tard el consistori els responia favorablement.  "Se'ns presentava una oportunitat enorme per reivindicar qui som i què fem", exposa Josep Alias Rovira, president de l'entitat en qüestió.

[h2]Una mica d'història[/h2]
El Gremi de la Construcció de Manresa i Comarques és el tercer gremi més antic de la ciutat i l'únic que encara es conserva. La seva fundació l'hem d'emmarcar en un moment (finals del segle XIII – principis del XIV) de màxima esplendor a la capital del Bages: es tractava de la ciutat més gran i influent de la Catalunya Central, amb una economia en auge i una població cada cop més nombrosa. De fet, va ser durant aquella època quan es van començar a construir les edificacions més icòniques que a dia d'avui  encara es mantenen com a grans elements patrimonials: la Seu, el Pont Nou, l'església del Carme o la Séquia en són alguns exemples.

Per tirar endavant unes obres de tanta envergadura, es necessitaven moltes mans, essencialment de picapedrers i de mestres d'obres. Si fins aleshores havien treballat de manera individual, els projectes arquitectònics que els presentava Manresa els van obligar a associar-se en una confraria. Així doncs, l'any 1321 van demanar els permisos al Bisbe de Vic, i aquest va delegar al paborde de la ciutat que s'encarregués de buscar una ubicació on els manobres poguessin alçar-hi un temple que els emparés. El lloc escollit va ser a l'actual plaça de Sant Ignasi, just al costat on en aquell moment hi havia l'hospital de Santa Llúcia.

En aquell emplaçament fora muralles van alçar-hi, el 1323, la capella de Santa Llúcia. El 27 de febrer d'aquell mateix any, i així ho certifiquen els documents de l'època, s'oficialitzava la creació de la nova confraria, anomenada de Sant Tomàs i Santa Llúcia (posteriorment, Gremi de Constructors). "Hem passat moments de tot, però seguim aquí", celebra el president, que ostenta el càrrec des del 2015 i que fa pocs mesos va renovar per quatre anys més.

[h2]"Ens sentim menyspreats"[/h2]
Tot i ser un dels gremis més longeus de la ciutat, "molt poca gent ens té controlats", comenta Alias, que atribueix aquesta desconeixença a "una incapacitat nostra d'imposar-nos i fer-nos veure", però sobretot, al fet que "des de l'administració mai no se'ns han posat les coses fàcils". "Estem parlant d'un sector imprescindible que no es divulga ni es posa en valor, i això a la llarga ens pot jugar una mala passada". Per què? "Doncs perquè no tenim aprenents; no hi ha un relleu generacional clar", apunta, mentre afegeix que "ara mateix, la gent més jove que treballa en aquest àmbit té 50 anys".

Si a la "connotació negativa" que encara avui pesa sobre el concepte de paleta, s'hi afegeix que "no hi ha cap mena de document que acrediti qui ho és perquè té una formació i una experiència que l'avala, i qui no", aquest "arraconament" cap al sector en qüestió "encara s'aguditza més". "Ens sentim menyspreats i moltes vegades amb el cul enlaire", es queixa Alias.

[h2]Una "mà dreta" insubstituïble[/h2]
"Fa 30 anys, la gent anava en un restaurant i el que menys li preocupava era qui havia cuinat els plats; ara, en canvi, el xef té un paper clau dintre de l'engranatge gastronòmic. Per què? Doncs perquè el sector s'ha sabut reinventar i fer-se valorar. Nosaltres, en canvi, seguim en la penombra, i quan algú veu un edifici que li agrada, immediatament li ve al cap l'arquitecte que l'ha ideat, però no pensa en els manobres que l'han fet possible", reflexiona. "Podríem dir que els que ens dediquem a la construcció som la mà dreta dels xefs; sense nosaltres, els plats no sortirien". 

[h2]"Quan tenim un problema, sempre hi som"[/h2]
Actualment, el Gremi de la Construcció de Manresa i Comarques compta amb 72 associats, un 60% dels quals són petites i mitjanes empreses. "Ens reunim cada mes i posem sobre la taula els problemes amb què ens trobem, que bàsicament rauen amb la infinitat de documentació i permisos que se'ns demanen des dels ajuntaments, diputacions o el govern". "Cada ajuntament té una normativa, i per tant, els papers a presentar són diferents en cada cas; és un contínuum de picar pedra i picar pedra, perquè de facilitats, zero!", exclama.

I potser és precisament per aquesta "hostilitat" que respiren a fora, que tots els agremiats fan molta pinya entre ells: "Estic admirat de com de bé ens entenem: quan tenim un problema, ens ajudem sempre", celebra, tot definint els membres del gremi com "una família amb competència molt sana".

[h2]El Concurs de Joves Paletes de la Llum[/h2]
Amb el ferm propòsit de divulgar "la importància de seguir mantenint vius els oficis de tota la vida (perquè segueixen fent falta de veritat)", el Gremi de la Construcció de Manresa i Comarques ha organitzat, per aquest dissabte 18 de febrer, el Concurs de Joves Paletes de la Llum. Ho ha fet en col·laboració amb l'Institut Castellet de Sant Vicenç, l'únic de la comarca que ofereix un Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Construcció (CFGM), "i amb qui fa molts anys que treballem de la mà: les empreses agremiades han tingut molts alumnes seus de pràctiques", celebra Alias, que a banda de presidir l'entitat també és el fundador d'Obrallar.

En aquest concurs, que tindrà lloc a la plaça Sant Domènec d'onze del matí a dues del migdia, l'alumnat del CFGM de Construcció farà una espècie de performance amb rajoles i totxanes perquè els infants, els joves i les famílies "s'apropin a aquest món". "No hem de perdre de vista que com que estem parlant d'un ofici tan demandat però amb tan pocs treballadors, qui decideixi formar-se com a oficial o operari es guanyarà molt bé la vida", apunta Alias.

[h2]Escultura commemorativa amb una picada d'ullet als picapedrers de la Seu[/h2]
Dintre dels actes emmarcats en les Festes de la Llum, el dilluns 20 de febrer a dos quarts de set de la tarda, s'inaugurarà l'escultura Memorial 700 anys del Gremi de la Construcció de Manresa i Comarques, que s'ubicarà ni més ni menys que a la plaça Sant Ignasi, just al lloc on el febrer de 1323 els confrares de Sant Tomàs i Santa Agnès van alçar-hi la seva capella.

El monument, obra de l'arquitecte i especialista en sostenibilitat Xavier Tragant Mestres de la Torre, "és una estructura metàl·lica composta per set línies de pedra que representen els 700 anys d'història de l'entitat". En cadascuna de les línies, avança Alias, "s'hi han reproduït les signatures que els manobres que van construir la Seu esculpien a les pedres  per deixar-hi el seu segell personal".