En el marc de la campanya de visites a la Manresa que estem fent, l’Ajuntament de Manresa ha organitzat una nova visita ciutadana per a aquest dissabte dia 3 d’octubre. En aquesta ocasió la visita servirà perquè els manresans i manresanes puguin conèixer, de primera mà, l’actuació de millora que s’està portant a terme als Panyos, antiga fàbrica protegida i d’alt valor patrimonial. La visita també té l’objectiu de divulgar el patrimoni industrial de la ciutat. En aquest sentit, la visita també forma part del programa de les Jornades del Patrimoni.

La visita tindrà lloc des de les 10 del matí i fins a les 2 del migdia. Totes aquelles persones que hi assisteixin podran entrar als baixos de l’antiga fàbrica i, a través d’una escala exterior, podran veure l’estat de la teulada, que es troba en procés de rehabilitació. Des de la cornisa de l’edifici, també es podran veure les vistes de l’entorn del Cardener i el Congost. A la planta baixa de l’edifici, es projectarà un audiovisual sobre la història de la fàbrica i els projectes de la llera del Cardener i el seu entorn.

Renovació de la coberta
Les obres de reforma de la teulada de la fàbrica dels Panyos es van iniciar el passat mes d’abril. El projecte preveu la reconstrucció integral de la coberta d’aquesta antiga fàbrica. El pressupost de l’actuació és de 972.893,01 euros, que es finança a través del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). Els treballs  quedaran enllestits a finals d’aquest 2009.

La fàbrica, que ja estava en funcionament el 1828, constitueix un dels primers exemples d’edifici industrial en diferents plantes a Manresa i Catalunya. En aquest sentit, destaca el fet que el passat mes de maig el Govern de la Generalitat va aprovar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument Històric la fàbrica dels Panyos.

L’actuació que s’hi està portant a terme és un punt de partida per millorar l’estat de l’edifici, que es trobava ja en un avançat estat de deteriorament en el moment de la cessió de la fàbrica a l’Ajuntament. El projecte de remodelació de la coberta ha tingut l'aprovació de la comissió de Patrimoni del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Aquesta aprovació és preceptiva per qualsevol actuació en béns declarats d'Interès Nacional.

Fins al moment, els treballs han consistit en el desmuntatge de la coberta, i s’han començat a instal·lar les primeres encavallades. Això, després que es muntessin bastides i accessos d’obra a la coberta i a les diferents plantes de l’edifici.

El desmuntatge ha comportat la retirada de les teules i el desmuntatge de l’estructura de fusta. Les teules que estiguin en bon estat seran reutilitzades en la reconstrucció de la nova teulada. El mal estat de l’estructura de fusta fa que s’hagi de reconstruir per complet. L’actuació inclou la construcció d’un cèrcol perimetral de formigó que té com a missió travar el conjunt de façanes de la fàbrica i repartir adequadament les càrregues de la coberta de l’edifici.

Documentació
Nom:
Fàbrica Miralda. Popularment és coneguda com a fàbrica dels Panyos; es tracta d'un mot d'origen castellà que vol dir teixits de llana fina, que eren els que la fàbrica produïa inicialment.

Localització:
Carrer Francesc Moragas, núms.36-64, a la vora esquerra del riu Cardener.

Història:
La fàbrica va ser construïda per la societat Pau Miralda i Companyia, una de les companyies mercantils més importants a la Manresa del final del segle XVIII que comerciava a la península i a les colònies americanes. Després de la guerra del Francès, la societat va decidir fabricar teixits de llana, establint la primera fàbrica l'any 1817 a Sallent, en l'indret de cal Torres Amat, un antic molí vora el Llobregat. Però la companyia de Pau Miralda volia construir una fàbrica nova a Manresa, i l'any 1820 adquireixen un terreny pel qual demanen autorització a l'Ajuntament per construir el canal. Aquesta fàbrica ha estat coneguda amb els noms de Pau Miralda o Miralda, però el nom popular i més conegut ha estat el de fàbrica dels Panyos.

La construcció d'aquest edifici va suposar l’eclosió de la revolució industrial a Manresa amb una gran fàbrica on s'utilitzava energia hidràulica, maquinària moderna importada de Bèlgica de la firma metal·lúrgica dels germans Cockerill. La direcció anava a càrrec de tècnics francesos i la mà d'obra estava formada per obrers assalariats: l'any 1832 hi treballaven 500 obrers i uns 250 vers l'any 1842. Els teixits de llana –panyos– que es produïen van tenir èxit, però no va poder competir amb el districte llaner del Vallès Occidental i cap a l'any 1845 es va orientar cap al cotó. L'any 1866 la fàbrica va ser comprada pel fabricant Manuel Portabella i Cantarell, que la va convertir en una factoria de filats i teixits de cotó. Hi va fer millores que la convertiren en l'establiment industrial més gran i modern de Manresa, en el qual l'any 1868 hi treballaven 48 homes, 132 dones i 13 nens, mentre que l'any 1880 hi treballaven un total de 300 obrers. Al 1884 Manuel Portabella es va associar amb l’empresa barcelonina Camil Fabra i Companyia. Els nous amos hi van fer diverses millores: s'hi va instal·lar una màquina de vapor, noves màquines de filar i, encara uns anys després, es va fer una ampliació amb la construcció d'una gran nau al costat est de la quadra vella. L'any 1901 hi treballaven més de 300 obrers, que fabricaven producte de prou qualitat per despertar l’interès d’empreses britàniques. Així, el 1903 els amos de la fabrica s’associen amb uns empresaris escocesos i creen l’empresa Fabra i Coats, nova propietària dels Panyos. La producció continuava tenint molta sortida al mercat i l’empresa vivia un moment esplendorós, que es va veure estroncat el 12 d'octubre de 1907: la fàbrica va quedar inundada fins a la primera planta a causa d'una crescuda sobtada del Cardener i es van produir moltes destrosses a les instal·lacions; arran d'aquest fet, el rei Alfons XIII va visitar la fàbrica i altres establiments de Manresa. Després de la 1a Guerra Mundial, la fàbrica va entrar en crisi i l'any 1926 es va tancar per primer cop. Durant la Guerra Civil es va convertir en una caserna d'intendència militar.

L'any 1937 la fàbrica va ser comprada per una companyia de Terrassa, Hilados de Estambre del Alto Llobregat SA, que tenia una fàbrica a Cercs que es va cremar i va traslladar la producció a Manresa. Després de la guerra, es va reprendre la producció de llana als Panyos, però ara només la filatura, mentre que el teixit es feia a Terrassa. El darrer director fou Joan Alavedra i hi havia uns 150 treballadors, que recorden el bon ambient que es respirava a la fàbrica. L'any 1976 la fàbrica dels Panyos va tancar les seves portes definitivament, després de 150 anys d’activitat que suposaren un capítol important de la història de la indústria de Manresa.

Titularitat actual:
Des de l'any 1998, l'antiga fàbrica i la xemeneia és de titularitat municipal, però no el canal. El desenvolupament del Pla especial dels Panyos va permetre obtenir la titularitat pública d’aquests dos elements de patrimoni industrial.

Tipologia d'edifici:
Es tracta d'una fàbrica de riu formada per una planta mig soterrada i tres pisos d’alçada. Les mides són de 108,30 m de llarg per 12,81 m d'ample. La coberta està formada per encavallades de fusta que aguanten una teulada de quatre aigües. Cal destacar que en la construcció no es va utilitzar el ferro. Els materials de construcció són la pedra i els maons per als murs i els pilars centrals. Les bigues de fusta de melis són els elements que suporten el pes dels pisos.

Estructura:
La planta és rectangular. Els elements de suport de l'estructura vertical són els murs laterals i els pilars centrals, de pedra al primer i segon pis i de maó al tercer. Els diversos pisos estan formats per bigues de fusta paral·leles entre les quals hi ha revoltons. La planta del semisoterrani està sostinguda per uns arcs de mig punt transversals que descansen sobre pilars centrals.

Façana i elements decoratius:
La forma rectangular de l'edifici fa que tingui dues grans façanes, una que dóna al riu i una altra que mira a l'est, cap a la ciutat. Estan solcades per una gran quantitat de finestrals alineats verticalment i horitzontal, amb els tancaments de fusta. L'edifici només té els elements decoratius que li confereixen l'estructura i els materials de construcció. Les finestres donen un fort dinamisme o ritme a la façana. L’únic element que té un caràcter clarament decoratiu és la sanefa geomètrica que hi ha sota la cornisa.

Valor patrimonial:
La fàbrica dels Panyos és un edifici excepcional perquè és l’edifici industrial modern amb tipologia de pisos i amb força hidràulica més antic que es conserva a l'Estat espanyol. Fou edificada per la Companyia de Pau Miralda, una empresa que s’havia enriquit amb la producció de seda durant el segle XVlll i que es va reconvertir després de la Guerra del Francès en llanera. Simbolitza el pas de l’artesania de la seda a la nova indústria moderna i la introducció de la Revolució Industrial a Manresa. Per tant, és la primera fàbrica de Catalunya (i d'Espanya) edificada expressament per a ús industrial amb una gran ambició. És l’exemple paradigmàtic de la introducció de l’arquitectura industrial de fàbrica de pisos de la primera etapa de la industrialització, amb un model importat d'Anglaterra, que manté l’estructura original de pedra i bigues de fusta.