"El Regimiento de Infanteria Sant Quintín", "Batallón de Zapadores Minadores número 8", diverses companyies del "Primer Regimiento de Infanteria Burgos 31", "la División 82", el "Regimiento Zaragoza 30", el "Batallón de Monteria Sicília número 8", diverses unitats de Falangistes voluntaris, la "Unidad Antigas 84", el "Grupo de Cazadores de Melilla", el "Regimiento de Artilleria ligera", la "Escala Central de Tiro Sección Costa-Cadiz" o la "Sección Mòvil de Evacuación veterinaria", són els noms dels efectius militars franquistes que es van establir a Sant Joan de Vilatorrada a partir de l'u de desembre de 1938 fins ben entrat l'any 1939, és a dir, fins que va acabar la Guerra Civil. Així ho acrediten uns documents inèdits trobats per Gemma Comallonga i per l'arxiver de l'Ajuntament, Francesc Xavier Sànchez,  i que han fet llum a un dels episodis més negres i oblidats de la història de Sant Joan: l'establiment regular d'un exèrcit franquista que segons les primeres estimacions tindria gairebé 2.000 efectius.

De fet, ha estat a partir de l'aparició ara fa poques setmanes d'aquests documents, als quals ha tingut accés Manresainfo.cat , que només uns pocs supervivents han gosat explicar què va passar i què va suposar per un poble que no arribava a 200 habitants. "Ningú no parlava d'aquests fets, ni d'aquesta megabase militar instal·lada davant de Cal Gallifa", apunta Jordi Pesarodona, el regidor de Cultura de la població i un dels impulsors de la comissió per la recuperació de la memòria històrica del poble.

Centenars de papers
Els documents trobats, són actes de l'estat major amb el recompte mensual concís i detalladíssim  d'efectius de cada companyia, batalló, regiment o secció així com dels seus comandaments des del desembre de 1938 fins el març de 1939 i que han dormit el son dels justos en una casa del poble i a l'arxiu de l'Ajuntament. Poc a poc, però se'ls hi va trobant sentit amb uns quants testimonis que han trencat el silenci i que expliquen "l'immens campament" que hi ha via enmig del poble, que llavors era més pedania de Sant Martí que poble.

Segons Pesarodona, els primers testimonis que han volgut aportar detalls sobre aquest exèrcit franquista expliquen que l'estat major es va instal·lar a casa l'alcalde afusellat, Agustí Soler. Així mateix, tots els que guarden algun record d'aquell campament coincideixen en la seva grandària. "Imagina't en un lloc on hi vivien no més de dos centenars de persones un exèrcit de milers de soldats", detalla Pesarodona que no s'està de recordar la coincidència de l'estada d'aquest exèrcit amb les morts que reposen a la fosa comuna de Les Torres.

Crida per demanar testimoniatge
Ara l'Ajuntament i Memòria.cat de Sant Joan demanen la col·laboració de tot aquell qui pugui aportar dades, noms o records d'aquell exèrcit franquista que fins ara havia estat condemnat a l'ostracisme de la memòria selectiva. Així dues carpetes oblidades però magníficament conservades han recordat que fa 75 anys Sant Joan era una importantíssima base de l'exèrcit feixista durant l'ocupació. Les tenebres de la memòria l'havien enterrat.