L'ovella ripollesa és una espècie que apart d'aquesta denominació en té d'altres, com per exemple: ovella vigatana o de Solsona, entre d'altres. Un conjunt de noms que es refereixen a la que es pot considerar una espècie d'ovella autòctona de Catalunya.
 
En l'actualitat el consum d'aquest tipus d'ovella és minoritari, ja que durant molts anys ha estat poc apreciada, se n'ha variat la raça amb el creuament amb altres espècies o, també, s'ha arraconat en benefici d'altres varietats per diverses raons. Josep Serra, pastor d'un ramat d'ovella ripollesa a Manresa, explica que la productivitat més baixa d'aquesta espècie va fer que s'anés arraconant. Aquesta varietat animal produeix menys quilos que d'altres tipus d'ovella i el seu engreix necessita més temps. D'altra banda, anys enrere es valorava molt el benefici econòmic de la llana. Un fet que també va afectar aquest animal, ja que el volum de llana que produeix l'ovella ripollesa es inferior al d'altres espècies d'ovella. Per aquest motiu es va anar creuant amb mascles d'altres espècies més productives de carn i amb més pelatge de llana fins a degenerar-ne l'espècie.
 
Les característiques diferencials de l'ovella ripollesa són: la seva mida, entre mitjana i gran, i el seu cap, bastant gros i arrodonit. Uns trets als quals se n'hi poden afegir d'altres més identificatius, com la pigmentació del cap i les cames i també les banyes que tenen alguns exemplars, especialment els mascles. Unes diferències que també s'acaben notant en la carn, que és més gustosa i tendra que d'altres varietats.
 
Al Bages, Josep Serra no només ha mantingut l'ovella ripollesa, també ha volgut millorar l'espècie aparellant les ovelles amb mascles purs d'ovella, gairebé salvatges, que ha anat a buscar a la zona dels Pirineus. Una actitud i determinació personals que busquen no només mantenir la puresa de l'espècie, sinó incrementar també l'atractiu dels exemplars. Un ramat d'ovelles que encara pasturen en llibertat per diversos paratges rurals al voltant de Manresa. Una activitat cada vegada més difícil a causa de les noves carreteres i urbanitzacions que han anat tallant molt camins ramaders al llarg dels darrers anys.
 
La dificultat de pastura també coincideix amb el poc coneixement dels valors de la carn d'ovella ripollesa. Per Josep Serra, el consum d'aquesta varietat autòctona es veu marcada pel preu i per un client que sovint no li dóna importància al fet que la carn no sigui d'aquí. La carn d'ovella ripollesa es distribueix a diversos establiments d'alimentació i restauració on es valoren les seves qualitats. Tot i així, les gran botigues d'alimentació tenen una àmplia oferta de carns no autòctones de gran producció a un preu més barat i, encara que aquesta carn sigui menys tendra, el possible consum d'ovella ripollesa hi surt perdent a causa del preu més alt.