Xavier Sucarrats: Un servidor preguntava a la roda de premsa posterior al partit entre La Bruixa d'Or i el València Bàsquet textualment el següent: "Després d'un nou partit decebedor de Josh Asselin, el veus recuperable per la causa o és un cas perdut?". La pregunta, que va descol·locar per uns instants Comenge, en cap cas tenia l'objectiu de crear un tercer grau. En la seva resposta, el tècnic del conjunt manresà explicava que només algú et decep quan s'espera alguna cosa molt diferent del què ve fent normalment i no ho fa. I que aquest extrem no s'havia produït.
Aplicant els principis de la lògica que formaven part de l'assignatura de filosofia a tercer de BUP, si A=B i B=C la conclusió és clara: A=C. És a dir, si només decep qui no fa una cosa diferent del què ve fent habitualment quan s'espera que ho faci i el partit de Asselin no va deixar un sentiment de decepció, la conclusió és que d'Asselin ja no se n'espera res. Més enllà de les estadístiques, el pivot nord-americà és una ombra del què ha estat. L'actitud del jugador sobre la pista dista molt a la que ha de tenir un jugador professional. La graderia del Nou Congost ja no amaga el descontentament. Asselin és el jugador estranger amb més partits disputats amb el Bàsquet Manresa. La primera etapa va ser de nota i per aquest motiu va poder afrontar reptes superiors. El seu retorn va generar il·lusió al costat de la seva parella de fet esportiva, Javi Rodríguez, i de Justin Doellman. La bona temporada li va valdre una renovació de llarga durada en el temps. La confiança mostrada pel club amb el nou contracte no ha estat corresposta i el rendiment actual pot diluir el brillant full de serveis que Asselin ha ofert en el passat.
Va quedar, però, la segona part de la pregunta per contestar. Aplicant uns principis de la lògica menys acadèmics i fent una lectura entre línies, la conclusió (personal) es decanta cap al cas perdut.
