Xavier Sucarrats: L'ACB feia públic el divendres a mitjanit que ni Autocid Burgos ni Lucentum Alacant complien amb els requisits econòmics per disputar la lliga Endesa 2013/14. Mentre l'esperança dels castellans passa per trobar un acord similar al que van signar fa un any CB Canarias i el conjunt alacantí, aquests darrers ni tant sols van viatjar a Barcelona per formalitzar la seva inscripció. De retruc, i per segon any consecutiu, els dos darrers classificats a la lliga Endesa no certificaran el seu descens esportiu. En aquests moments, l'ACB sembla una competició tancada. Un cop ha quedat clar que les condicions per ascendir a la màxima competició del basquetbol estatal no es modificaran, serà molt complicat que els primers classificats de la lliga LEB en els propers anys puguin gaudir del què han guanyat a la pista. Aparentment, la lliga Endesa és un competició oberta als ascensos i descensos. De facto, sembla vetada a l'entrada de nous membres i situacions com l'actual es podrien tornar a repetir. Si és així, potser caldria que des del carrer Iradier de Barcelona avisessin. Perquè tothom estigui previngut. Però hauria de ser motiu de reflexió per l'ACB decidir si vol seguir amb aquest model terriblement injust o opta per la meritocràcia. Que el beneficiat sigui el Bàsquet Manresa no vol dir necessàriament que això ja estigui bé.
La permanència administrativa és un element de molta pressió per una Bruixa d'Or que no pot repetir una actuació com la del curs actual. Tornar a caure en zona de descens no és vàlid. Per no parlar de les crítiques o burles que això podria provocar en la gent que no estima el club. L'afició manresana ha entès la situació que ha viscut el club enguany. Al món de l'esport es pot perdre. Forma part del joc. La mala sort, que sense ser l'únic ni principal motiu del descens ha jugat en contra, pot aparèixer, esdevenint difícil sumar tants infortunis en tant poc temps. Però la paciència que la gent ha tingut un any es pot transformar en altre tipus de sentiments o manifestacions si el rendiment de l'equip no és bo la propera temporada. El Bàsquet Manresa disposarà de més ingressos en l'aspecte econòmic. Un patrocinador solvent, més abonats, més taquillatge, uns drets televisius que sense ser cap meravella sempre sumen i, possiblement, més anunciants dels que hi hauria a la LEB malgrat el context de crisi. Tot això serà suficient per mantenir l'equip competint a la lliga Endesa ateses les restriccions econòmiques que travessa l'entitat? Un pressupost que es tornarà a reduir obliga a encertar plenament des del primer moment. Els errors es paguen cars. Com a exemple, l'última temporada. Es pot fer una plantilla millor que l'actual amb menys pressupost? O hauria estat millor, esportivament, passar un any a la LEB per reestructurar amb calma el futur? Els jugadors es fitxen amb diners. A més diners, millors jugadors es poden adquirir. Òbviament, tampoc es tracta d'una ciència exacte. Però, els diners són necessaris. La part econòmica i esportiva aniran de bracet?
El destí, ni que sigui per una via legal però moralment injusta, dóna una nova oportunitat. Aprofitar-la és una obligació. El Bàsquet Manresa ha de gestionar-la bé perquè no es converteixi en un regal enverinat.
