L'Audiència Provincial de Barcelona jutjarà el proper 27 de maig, amb jurat popular, l'extresorer de l'Ajuntament de Castellgalí per presumptes delictes relacionats amb la gestió irregular de fons municipals. El procediment penal analitzarà uns fets que es remunten al període comprès entre els anys 2011 i 2015, quan l'acusat exercia com a responsable de la tresoreria del consistori. El cas arriba als tribunals després d'anys d'investigacions i d'un precedent en l'àmbit comptable, en què el Tribunal de Comptes ja va condemnar l'exresponsable a retornar més de 400.000 euros.
La Fiscalia demana una condemna de 6 anys de presó, una multa de 4.500 euros i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic durant 4 anys. A nivell de responsabilitat civil, l'acusat haurà d'indemnitzar l'Ajuntament de Castellgalí amb 405.317,62 euros més interessos i costes processals, responent subsidiàriament BBVA, que és qui va gestionar els comptes directament i a través de Catalunya Caixa, que posteriorment va ser absorbida pel banc.
El judici haurà de determinar ara si els fets, que en l'àmbit administratiu es consideren provats, constitueixen també delicte penal. La Fiscalia sosté que l'extresorer hauria aprofitat la seva posició per desviar diners públics cap a comptes particulars, presumptament de manera continuada i planificada, i que hauria manipulat la comptabilitat municipal per ocultar aquestes operacions.
Una auditoria va destapar un desviament superior als 400.000 euros
L'origen del cas es remunta a l'any 2015, quan l'Ajuntament de Castellgalí va encarregar una auditoria externa per aclarir possibles irregularitats detectades en la gestió econòmica municipal. L'informe va concloure que l'import desviat ascendia a 404.724 euros, una xifra superior a la que s'havia estimat inicialment.
Segons aquella auditoria, les transferències s'haurien realitzat de forma reiterada entre els anys 2011 i 2015 mitjançant el sistema de banca electrònica, amb petites quantitats que, acumulades, van generar un forat considerable en les finances municipals. Els diners haurien estat transferits a comptes personals de l'extresorer i també a comptes vinculats a la seva exesposa.
Un dels aspectes que també va posar de manifest l'auditoria és que aquestes operacions s'haurien dut a terme únicament amb la identificació de l'extresorer, tot i que, segons els protocols habituals, caldria la validació de diverses persones per autoritzar moviments d'aquest tipus. Tot i així, posteriorment, es va comprovar que l'extresorer havia obtingut les claus electròniques de l'alcalde i el secretari municipal de forma irregular.
La detecció de les irregularitats i el cessament
Les sospites es van desencadenar durant l'estiu de 2015, quan el secretari interventor de l'Ajuntament va detectar una transferència que li va semblar irregular. En revisar-la, va comprovar que no es tractava d'un fet aïllat, sinó d'una pràctica que s'hauria repetit de manera continuada durant anys.
Arran d'aquesta descoberta, el govern municipal va decidir cessar l'extresorer el juliol de 2015 i obrir-li un expedient disciplinari. Paral·lelament, es van iniciar els tràmits per posar els fets en coneixement de la justícia.
En aquell moment, el consistori també es va reunir amb la Fiscalia per exposar la situació i preparar la presentació de la denúncia. Segons la informació feta pública aleshores, el mateix extresorer es va presentar davant del fiscal de guàrdia durant el mes d'agost per assumir els fets i expressar la voluntat de retornar els diners desviats.
Condemna del Tribunal de Comptes
El cas va seguir inicialment la via administrativa i comptable. El Tribunal de Comptes va obrir un procediment per responsabilitat comptable arran de la denúncia presentada pel mateix Ajuntament de Castellgalí. La sentència va considerar provat que l'extresorer, aprofitant les seves funcions, havia actuat "de forma dolosa" per sostreure diners públics i transferir-los a comptes particulars. També concloïa que hauria falsejat la comptabilitat municipal per evitar detectar desquadraments i ocultar les sortides injustificades de fons.
Com a conseqüència, el tribunal el va condemnar com a responsable directe únic a reintegrar a l'Ajuntament la quantitat de 405.317,62 euros, a més dels interessos generats i les costes del procediment. Aquesta resolució va confirmar l'existència d'un perjudici econòmic important per a les arques municipals.
El salt a la via penal
Malgrat la resolució del Tribunal de Comptes, la causa no quedava tancada. La via penal, que és la que ara arriba a judici, ha de determinar si els fets constitueixen delictes com ara malversació de fons públics, falsedat documental o altres figures penals associades. Per aquest cas, la Fiscalia demana una condemna de 6 anys de presó, una multa de 4.500 euros i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic durant 4 anys. A nivell de responsabilitat civil, l'acusat haurà d'indemnitzar l'Ajuntament de Castellgalí amb 405.317,62 euros, responent subsidiàriament BBVA, que és qui va gestionar els comptes directament i a través de Catalunya Caixa, que posteriorment va ser absorbida pel banc.
El judici, que se celebrarà amb jurat popular, representa un pas clau en el procés, ja que serà aquest òrgan qui haurà de valorar les proves i decidir sobre la culpabilitat o innocència de l'acusat. La Fiscalia sosté que les irregularitats no van ser puntuals, sinó que respondrien a una actuació sostinguda en el temps.
Un cas que va sacsejar el municipi
Els fets van tenir un fort impacte a Castellgalí, un municipi de dimensions reduïdes on la confiança en les institucions locals es va veure afectada per l'escàndol. L'extresorer acumulava una llarga trajectòria com a funcionari municipal, amb més de tres dècades de servei, i havia estat nomenat tresorer l'any 2011.
La revelació de les presumptes irregularitats va generar preocupació tant per la magnitud econòmica del cas com per les possibles mancances en els sistemes de control intern. El consistori va haver d'afrontar la situació amb mesures per reforçar la transparència i evitar que es poguessin repetir fets similars en el futur.
