El Tribunal Suprem ha posat punt final al cas de l'agressió d'ultradreta ocorreguda a Balsareny el febrer del 2018 confirmant la condemna a un any i mig de presó per a tres persones per un delicte d'odi. Els magistrats han desestimat els recursos presentats pels condemnats i han ratificat íntegrament la sentència dictada per l'Audiència de Barcelona i posteriorment avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en considerar provat que l'atac va estar motivat per l'odi cap a Catalunya, els catalans i les seves conviccions polítiques.
Una agressió després d'una manifestació d'ultradreta
Els fets es remunten al 17 de febrer del 2018, en un context de forta tensió política a Catalunya, pocs mesos després del referèndum de l'1 d'Octubre. Aquell dia, el col·lectiu Por España me atrevo va convocar una manifestació a Balsareny per reclamar la llibertat de Raúl Macià, un militant d'ultradreta empresonat per delictes comuns de robatori amb violència i contra la salut pública, però que els convocants presentaven com un "pres polític".
La marxa, en què alguns participants van fer salutacions feixistes, i van cantar el Cara al sol, va transcórrer sense incidents destacables ni resposta per part del veïnat del municipi. Tanmateix, un cop finalitzada, una part dels manifestants es va desplaçar fins a un bar del poble que tenia la porta tancada, on es trobaven diversos veïns.
Insults, agressions i lesions físiques
Segons els fets provats a la sentència, tres dels acusats -simpatitzants d'ideologia d'ultradreta- van entrar al local i van increpar, insultar i agredir tres persones per la seva condició de catalanes i per les seves conviccions polítiques. Durant l'atac van proferir expressions com "independentistes de merda" o "català de merda", que els tribunals han considerat indicatives d'una agressió motivada clarament per l'odi ideològic i identitari.
A conseqüència de l'agressió, les víctimes van patir lesions físiques i un fort impacte emocional. Una d'elles va haver de rebre assistència mèdica i ser traslladada a un centre hospitalari. Els jutges han remarcat que no es tractava d'una baralla fortuïta, sinó d'un atac dirigit contra persones concretes pel que representaven.
El recorregut judicial fins al Suprem
El judici pels fets es va celebrar a l'Audiència de Barcelona el gener del 2022, gairebé quatre anys després de l'agressió. Tant la fiscalia com les acusacions particulars sol·licitaven penes de fins a sis anys de presó per a cadascun dels acusats, atenent la gravetat dels fets i el context d'odi en què es van produir.
Finalment, l'Audiència va imposar una condemna d'un any i mig de presó, que posteriorment va ser confirmada pel TSJC. Els condemnats van presentar recursos de cassació davant del Tribunal Suprem, que ara han estat desestimats. La Sala Penal considera acreditat que l'agressió va estar motivada per l'odi cap a Catalunya i els catalans, així com per les conviccions polítiques de les víctimes, i dona per bona la qualificació jurídica dels fets com a delicte d'odi.
Les penes imposades als condemnats
Els tres acusats han estat condemnats per tres delictes contra els drets fonamentals, un delicte contra la integritat moral i un delicte lleu de lesions. A banda de la pena de presó, la sentència estableix multes de 3.420 euros per a cadascun d'ells, ordres d'allunyament respecte de les víctimes i el pagament conjunt de 3.775 euros en concepte d'indemnització pels danys morals causats.
Un dels elements més destacats de la resolució és la pena d'inhabilitació especial durant quatre anys i mig per exercir professions o oficis educatius, tant en l'àmbit docent com en l'esportiu i del lleure. El tribunal considera que aquesta mesura és necessària per evitar que persones condemnades per delictes d'odi puguin desenvolupar activitats amb menors o en entorns formatius.
Un cas emblemàtic de condemna per delicte d'odi
El Tribunal Suprem subratlla que els fets de Balsareny constitueixen un atac directe als drets fonamentals de les víctimes i que mereixen una resposta penal clara. En la seva resolució, els magistrats remarquen que l'odi ideològic i identitari no pot quedar emparat sota la llibertat d'expressió, especialment quan es tradueix en violència física i psicològica.
Sis anys després d'aquella nit de febrer del 2018, la confirmació de la condemna posa fi a un llarg procés judicial i suposa un reconeixement explícit del patiment de les víctimes. Alhora, el cas s'ha convertit en un referent en la lluita contra les agressions d'extrema dreta a Catalunya, evidenciant que els delictes d'odi tenen conseqüències penals, encara que la resposta judicial arribi amb retard.
