Eren quarts d'onze del matí i la cruïlla formada per la plaça Catalunya, el Pont de Pedra i la Rambla era plena a vessar. No hi ha cap altre esdeveniment l'any que tingui un poder de convocatòria tan gran. Parades de llibres i roses a cada costat, donen pas als milers de gironins i gironines que, com cada any, passegen pel centre de la ciutat.

N'hi ha de tots colors, des de parelles joves que celebren el seu primer Sant Jordi, fins a grups d'adolescents que venen roses pel viatge de final de curs, sense oblidar els despistats que compren el llibre o la rosa deu minuts abans de trobar-se amb la persona estimada.

"És ben bé que ens agrada patir: no poder caminar, fer mitja hora de cua per comprar un llibre o una rosa, saludar a mitja ciutat,.." comenten fent broma dos dels molts gironins que avui s'han trobat per casualitat pel Pont de Pedra.

Les parades de les llibreries -la majoria a la Rambla- són plenes de compradors per les quatre cantonades i amb autors signant exemplars camuflats entre llibres. En una de les parades, la de la Llibreria 22, hi ha l'escriptor Martí Gironell, que torna a signar exemplars d'El Pont dels Jueus, deu anys després de la seva publicació.

Fins ara, Gironell ha viscut la majoria de diades a Barcelona, primer treballant a Tv3 i després amb la llarga marató de signatures que li preparava l'editorial. Però aquest any és diferent. No publica la nova novel·la fins al novembre i avui li espera una diada relaxada i familiar per la capital gironina.

A diferència dels altres anys, ha pogut començar el dia amb la seva dona i els seus fills, i ha pogut assistir a l'esmorzar literari que cada any organitza la Generalitat a Girona. "Sempre havia hagut de rebutjar la invitació, però aquest any per fi, hi he pogut anar, i m'he trobat amb companys escriptors, llibreters i editors".
 
A més, per primera vegada en deu anys, ha pogut tornar a la parada de la Llibreria 22, "la meva segona casa", després del 23 d'abril del 2007 quan amb prou feines s'hi va estar deu minuts. "Venia de treballar a Barcelona i quan vaig arribar a la parada per signar, en Guillem Terribas -l'ànima de la 22- em va dir que ho tenia tot venut, que no quedava ni un exemplar d'El Pont dels Jueus ni a la seva llibreria ni en cap altra de Girona" diu amb uns ulls que encara se'n fan creus.

De fet, aquella tarda va tornar ràpid cap a Barcelona, "no tenia llibres per signar i a Tv3 em van demanar que hi anés per fer una entrevista, era un dels autors més venuts!" recorda il·lusionat. I li ve al cap una frase que li va dir un editor aquella tarda i que no pensava que fos certa: "No et preocupis per haver-los venut tots, això vol dir que serà un longseller". I així ha estat.

Deu anys després i més de 100.000 exemplars venuts, encara s'organitzen trobades amb lectors o rutes pels escenaris de Besalú. "Si una bruixa m'hagués dit que tindria tant èxit li hagués dit que era boja, encara no em crec tot el què he viscut en els darrers deu anys" confessa emocionat.

De fet, avui ha aparegut algun lector amb aquella primera edició sota el braç. És el cas d'en Xavi Herrero i la Joana Frigoler que també el coneixen per temes laborals. "Ja feia temps que li volia portar perquè me'l signés, i d'avui no passava" explica Herrero que confessa que seguexi Gironell "des del principi" i que s'ha llegit la majoria de les seves novel·les. "És un escriptor amb un llenguatge proper, fàcil de llegir, que et submergeix en les seves històries".

També s'hi acosta Josep Maria Bonvehí que, com a bon avi que és, li vol regalar a la seva néta Estel un dels llibres infantils de Gironell, Once upon a time, que ha escrit a quatre mans amb el seu cosí Narcís Gironell. "Li he portat perquè me'l signi, que ara la veuré per dinar i segur que li farà molta il·lusió".

I és que el periodista, que també col·labora a NacióDigital, s'està obrint pas entre els lectors més petits. A més del conte escrit amb el seu cosí, també ha publicat El nen dibuixat en honor al seu fill Quim. "Ell sempre em demanava que volia entrar a dins d'un conte, però jo li deia que no podia entrar si no era un nen dibuixat" així que un dia es va inventar una història "perquè ell pogués entrar a dins dels contes".

Dit i fet. El nen dibuixat es cola als contes més clàssics de la literatura i al llarg de la seva aventura coneix la Caputxeta vermella, un dels tres porquets, els tres reis o el Patufet. "És increïble quan vas a les escoles perquè tots els nens se'l saben, i tenen molt clar a quin conte voldrien entrar i per què" destaca Gironell, que just s'ha trobat amb un d'aquests lectors, en Iago Bugarin, que té un exemplar signat pel pare però també pel fill, en Quim. "Ell n'és el protagonista i em fa molta gràcia que també els signi" ressalta un orgullós pare que ensenya les fotografies de com ho fa.
 

Hi ha tant de bullici al voltant de les parades, que de vegades costa diferenciar els dependents dels autors. Un dels curiosos que volten per la 22, l'Esteve Casanovas li assenyala el Pont dels jueus a la seva parella. "Mira! Aquest me'l vaig llegir fa anys....com en tinguin un altre d'aquest autor, m'el compro!". En Martí ho sent i s'ofereix a signar-li el llibre, però el lector es pensa que és una broma.

"De veritat que sóc jo!" "Ostres, no t'havia reconegut! Has publicat més llibres després d'aquest?" "Sí, cinc novel·les més!" li respon l'escriptor entre somriures. "On els puc trobar?" i li recomana que vagi a la botiga de la 22 que allà segur que els tindran. I al cap d'una estona, tornen amb dos exemplars de la bibliografia de Gironell.

Són La venjança del bandoler i La ciutat dels somriures. Dos llibres que a l'escriptor li fa molta il·lusió veure, especialment el segon. "Va ser el primer que vaig escriure i va ser després d'un viatge a l'Índia". Va tornar carregat d'històries que li havia explicat la gent de Bombai i va pensar que eren massa bones com per quedar-se a l'oblit. "I el millor és que tots els beneficis són per la ONG CCDT de Bombai" ressalta Gironell, molt cofoi amb l'elecció de Casanovas.

És el primer Sant Jordi que Casanovas celebra amb la seva actual parella, la mexicana Alejandra Vega, que mai abans havia viscut una diada. "Es increïble, me n'havien parlat, però no m'ho podia imaginar" comenta tota incrèdula. "I el millor regal ha arribat per casualitat, al trobar-nos amb Gironell!".

Després de llargues dedicatòries, "m'agrada escriure alguna cosa especial per cada lector", i de parlar amb la resta d'autors que també estaven a la 22 -com Pitu Roca, Xevi Sala, Anna Carreras o Miquel Martín-, arriba l'hora de marxar. La seva dona, els seus dos fills i els sogres l'esperen per acabar de celebrar un Sant Jordi que té un regust diferent. Amb menys bogeria i voràgine, però amb més proximitat i familiaritat.