Pablo Pérez, conegut arreu del món com a Blon (Barcelona, 1991) és un dels millors freestylers de tots els temps. L'adjectiu no és cap exageració: el seu currículum en el món de les batalles és immens i les retransmissions de les seves baralles dialèctiques en el món del hip-hop acumulen milions de visites. Campió de diversos campionats de renom estatal i mundial, molts encara no saben de la seva faceta de poeta i escriptor que des de fa anys explota.
 

Ara, comunicador i retirat de la primera línia, explora amb Colorín colorado: Poemas para cambiar el cuento una nova mirada sobre aquells comptes infantils que, durant molts anys, ens van influenciar la nostra percepció però amb la seva revisió romàntica i introspectiva podríem trobar altres representacions. També parlem sobre la llengua catalana, el futur del rap i com una persona de 33 anys ja és una espècie de gurú en aquest món cultural que ell va veure com es creava i consolidava.

Com estàs, com va la presentació del llibre?
Molt bé, content d'estar aquí amb vosaltres. Molt bé, fa molt li·lusió, perquè vam fer l'altre dia a Madrid a la presentació oficial i després Sant Jordi, que m'agrada molt, és un dels meus dies preferits de l'any i poder signar aquí també és molt especial.

Encara que molta gent t'associi al món del freestyle, podem considerar-te ja un poeta consolidat amb quatre llibres?
No sé si consolidat. És complicat i aquesta paraula és com molt gran, però sí que al final la gent em coneix pel freestyle i no es pot canviar. Jo vaig fer poesia abans de començar a fer rimes i ja porto molts anys escrivint i fent poesia. Vaig tenir molta sort que a partir de la meva feina i de les xarxes socials, l'editorial es va fixar en mi i em va publicar el primer. També és un orgull també poder seguir escrivint i que la gent em consumeixi.

El públic va més enllà amb tu que un freestyler de renom? Et valoren el que escrius?
Sí, sé que soc una persona amb seguidors que treu un llibre,però al final veig com la gent va una mica més enllà. La gent que em seguia pel freestyle o les cançons era per la forma que tenia jo d'escriure. He madurat, he crescut, com el meu estil. Després de quatre llibres aquesta espècie d'etiqueta de famós que treu llibre ja no em serveix. Et pot agradar més o menys el que faig, però ja són quatre obres.

Fent un repàs a la teva obra, després de la part íntima i després altres temes, ara decideixes explorar els contes infantils des de la perspectiva adulta.
Des de ben petit m'agradaven molt els contes i la meva mare em lleixia contes com a qualsevol nen dels noranta. En aquells temps ja entenia que aquests tenien molts missatges críptics. Els contes es poden extrapolar a una veu i a uns temes més actuals. Un exemple són les xarxes socials, els desnonaments, l'ansietat... Rellegint els contes vaig creure que hi havia molta teca per poder desenvolupar alguna cosa molt xula. Recordo que Les tres bessones era una de les meves sèries preferides -porto la Bruixa Avorrida tatuada- i aquestes arrels sempre es porten a dins.

Com has madurat amb aquest temps tot el procés d'escriure?
No només he crescut com a persona, sinó també a la vegada que he anat escrivint. Amb el temps ja no ets el mateix i te n'adones que la teva vida tampoc. També en el moment que em tornava a posar a escriure. Segurament en deu anys escriuré molt diferent que ara. Forma part del creixement de tots els artistes. Especialment quan comences a escriure poemes, quan tens menys de 30 anys.

El teu públic és bastant més jove. Escrius sabent quin perfil tenen?
No. El primer i el segon llibre, sí. Sobretot, també perquè els vaig escriure més jove. Ara no, ara ho faig des de la meva forma més introspectiva, amb la meva veu actual, sense pensar tant en el públic que pot consumir-ho. Si arriba gent de 15 anys i li agrada, perfecte, com si ho fa amb gent de 50. No penso en vendre, sinó en expressar-me.

Creus que el missatge del rap o el hip-hop de l'antiga escola s'ha perdut o l'hem evolucionat?
L'hem evolucionat. Hi ha artistes que no, eh. Quan jo vaig començar a escoltar rap, el missatge era un altre. No només el missatge que donaven els artistes, sinó el que volia escoltar la gent. Protesta social, reivindicacions, denúncies. Ara és més el ritme que la lletra. És una evoluciona, no hi ha més. Jo continuo sent una mica de l'escola antiga. La lletra per mi és el més important. El missatge que l'artista dona. Les arrels del rap són aquestes. Les noves generacions tampoc volen pensar gaire, em sembla. No només amb la música, sinó en general. Estem en una època de consumisme molt ràpid, instantani, on no processem la informació. És la nostra època. No m'agrada gens, però és així. Jo continuo mantenint aquesta essència, i també als meus poemes.

Has notat alguna mena de rebuig o paternalisme al fet d'entrar al món literari?
Segurament. Al final un mateix ha de demostrar la capacitat que tens per escriure, no? Pot agradar al públic o no. És tan obvi com entrar a Filmaffinity i veure que hi haurà persones que vomitaran sobre les millors pel·lícules de la història. No tinc ni idea sobre què opinen de mi els que saben de poesia, però he tingut moltes valoracions positives. Després de molt de temps, he pogut demostrar que soc bo en això. Que com a mínim hi ha una intenció. Sent un escriptor jove, ja és molt.

Com valores el camí que heu fet els abanderats del freestyle i el hip-hop fins ara?
Des de l'inici va ser espectacular. Vaig començar aquí, a Barcelona, a fer batalles al Teatre Grec, també a Sant Andreu, al Fòrum, a centres cívics... quan el freestyle no era res. De ser persones estranyes a ser estrelles nacionals. A nivell mundial. Va ser bonic, impressionant. Van ser  els primers que vam una barrera i vam començar a viure d'això. Una feina i una professió que no existia. És molt fort. A sobre fa 12 o 13 anys que va començar tota aquesta aventura i em sembla que fa un mes. Tot ha passat molt de pressa. He estat davant de 30.000 persones, he viatjat, he batallat per tota Espanya, Mèxic, l'Argentina... Però encara no he pogut seure i valorar tot el què ha passat. És una barbaritat.

I si fem aquest exercici de maduració, com mires tota aquesta dècada? Especialment de l'escena actual.
Per això m'he retirat [riu]. Ho vaig deixar l'any passat, segueixo encara lligat, perquè sempre seré freestyler... Soc un Thierry Henry del rap. Ara soc comunicador, em va molt bé a YouTube, a Twitch, i dono suport a la gent jove que vol entrar en aquest món. És difícil fer el pas, de retirar-te, però hi ha gent jove amb molta gana. I el públic també és diferent. Jo vaig veure el naixement com a indústria i tinc 33 anys. És normal que ho vegi tot diferent.

Com valores els que diuen que l'escena ja està en decadència?
Té sentit. És normal, els números [d'audiència] ja no són el mateix. El freestyle és art i mai morirà. La indústria tindrà pujades i baixades, però mai s'acabarà.

Tu que ets d'aquí, creus que la llengua catalana té un espai en el món del freestyle? Té futur?
Sí, sense cap mena de dubte. La llengua catalana és molt rica en aquest sentit. Crec que la llengua, en boca d'artistes, es mantindrà en aquest gènere. El llenguatge de la gent jove també passa pel rap, el freestyle o per la música urbana. Tenim artistes gegants aquí a Catalunya: des de Lil Dami a Baya Baye. A mi m'agraden molt, com el Dami, que el conec del món de les batalles des de fa anys. Hi ha grups joves que són molt bons.
de fa molts anys, ell també feia batalles

T'atreviries a fer contingut en català?
Sí, podria perquè m'agrada molt la llengua. La meva parella per exemple parla sempre en català amb la seva família. El fet és que jo soc castellanoparlant i no el practico gaire, però vull començar a fer-ho més. Sempre escric en castellà, però és clar, per què no?

Tu que ets d'aquí, i ho deus haver vist, com analitzes la pèrdua de l'arrelament la llengua a Catalunya?
És el que parlàvem abans, cal arrelament. Per exemple el Catalunya Freestyle, considero que és importantíssim especialment per a les noves generacions. Que continuïn parlant català i mantenint la llengua activa. Hi ha prous creadors i creadores per fer-ho. Grans noms que també podrien contribuir-hi, com el Gerard Romero, l'Spursito o jo mateix, que normalment fem coses en castellà. Si ho féssim en català seria també molt interessant. Sempre he estat un defensor de la llengua catalana, encara que tingui molt públic a la resta d'Espanya o de Llatinoamèrica, també el tinc a Catalunya. És molt important que veus autoritzades en català segueixin donant-li peu al català en aquests espais audiovisuals.