El català és una llengua minoritzada a les xarxes socials. Fa mesos que ho expliquem a Next. Ara bé, en les darreres setmanes, ha aparegut un fenomen rara avis a la plataforma TikTok. Qui és la Montserrat Pujol i per què s’ha convertit en una defensora del català de referència aquests últims dies? És un compte que s'ha viralitzat per animar i instar els creadors de contingut castellanoparlants a fer els vídeos en català. Siguin o no, aquests, de Catalunya o de territoris catalanoparlants.

En el seu propi context, la dona (ningú sap de ciència certa si és un compte real) s'ha convertit en una espècie de mem, en què la Montserrat, de forma persistent, demana vídeos en català, i els creadors la contesten amb un vídeo parlant -o intentant-ho- en la nostra llengua. 

Com dèiem, molts d'ells no són ni catalans, cosa que li suma un punt de gràcia a l'assumpte i demostra que, en certs casos, per insistència, la llengua pot arrelar-se. Per una banda, la Montserrat ha aconseguit colar-se en més d’un perfil de creadors amb milers de seguidors, donant així un espai al català que de normal no arriba a tenir-lo.

Tot i això, molts es qüestionen si l'efecte Montserrat Pujol és suficient per defensar i mantenir la llengua. Per què, de què serveix aconseguir un vídeo en català, sumant-se a aquesta broma col·lectiva a xarxes, si després l'ús del català es quedarà com una anècdota i no com una constància? És prou argument salvaguardar el català si molts castellanoparlants folkloritzen l'idioma i només caricaturen una persona, fictícia o no, com és la Montserrat i la redueixen a una espècie de broma?