Lliures, transparents i sense pèls a la llengua és com es defineixen l’Arnau Pericàs (2005, Barcelona), en Martí Salvia (2005, Barcelona) i la Luana Rocha (2005, Barcelona), al seu pòdcast sorgit d’un treball universitari que porta per nom Guarres!. Els tres, estudien Comunicació Audiovisual a la UPF i el projecte va sorgir en el marc de l’assignatura de Creació Radiofònica. Tal com expliquen, “vam rebre una nota inesperada, un 6, però la idea inicial era una mica diferent del que ha acabat sent ara”. Uns personatges treballats que porten per nom Gina Bashina, Consol Adó i Luz Phallus, cada un, del seu pare i de la seva mare; una francesa, una catalana i una andalusa. En aquesta conversa amb Nació, coneixem per primera vegada els autèntics personatges que s’amaguen rere aquests noms ficticis, els 3 estudiants universitaris que es coneixen des de ben petits i que ens comparteixen les inquietuds i el projecte que tenen entre mans.
Com neixen aquests tres personatges, una francesa, una catalana i una andalusa, tan marcats i tan diferenciats entre si?
Arnau (A): Ho vam plantejar de tal forma que en algunes coses s'assemblessin una mica a nosaltres. Vam escollir la sexualitat com a temàtica perquè és un tema que dona per parlar. Ens encanta, ens interessa, ens permetria parlar-ne obertament i en tenim coses a dir. De vegades, soc una mica més com amb la Gina en certs aspectes i a la Luana, que és una persona més oberta, un personatge com la Luz li quadrava més.
Martí (M): Sí, però la idea de la Gina de ser francesa, no sé d'on va sortir realment...
Luana (L): Ja, i una andalusa, per què? (Riuen) Realment, no ho sabem, perquè ens feien gràcia els estereotips. Em feia gràcia fer un accent andalús, per veure com em sortia, més com un repte. A mesura que anava passant el temps i anàvem aprofundint amb el projecte, anàvem perfilant els personatges fent-los més nostres. Ara ha arribat un punt que ja sé que es demanaria la Luz i la Louana, és una mena d'alter ego, hi ha dies que quasi estem més estona fent el personatge que sent nosaltres. És un deliri important.
Us identifica una estètica concreta i el sexe com a bandera i temàtica principal.
A: És com dels 80, amb un punt de vella escola més conservadora, de lletra amb estil Times New Roman. Al dia a dia, som persones que tenim en compte l'estètica, com vestim i, no sé si som atractius o no, però almenys ho intentem. En canvi, quan ens canviem i ens posem així, ens oblidem de tot, és molt alliberador.
M: Sempre que fem alguna cosa pensem en què farien elles, els nostres personatges.
L: És com de senyores intentant ser modernes, però que no ho aconsegueixen. (Riuen) Tota l'estètica visual és pensant en què triarien elles. La Gina té aquesta cosa de voler ser moderna i actual amb els joves, i es nota.
Respecte al sexe, heu escollit el tema pel tabú que encara hi ha?
L: Hi ha tabú, especialment amb les dones grans, on veig que se sent més manifestat això.
- Guarres! durant l'entrevista amb Next
- Otger Esteve
A: Quan veig com es parla de sexe, veig que se segueix tractant des d’un punt de vista molt romantitzat. Tot és molt rosa, de color pastel o d’una manera fina. Nosaltres parlem de sexe de manera explícita, sense tallar-nos un pèl, i això no es veu tant.
M: No crec que hi hagi un tabú o, almenys, si n'hi ha, és molt més reduït que potser fa 30 o 40 anys. Sí que, per exemple, al cinema eròtic quasi no existeix, ha estat molt subtil. Això sí que és alguna cosa diferent o almenys, en el món de les xarxes, potser sí que es veu més. En la cultura de masses, l'erotisme i el sexe ja no es tracta tant, tot és molt més infantilitzat i a nosaltres ens agrada fer una cosa més boja.
I entremig, fotre-hi la Forcadell?
L: També folla la Forcadell, ja que no hi ha censura sexual, tampoc hi ha censura política en aquest sentit.
A: Ni de res! Ara hem gravat 10 nous capítols que sortiran al febrer amb convidats. En aquesta temporada rebrà tothom, d'una banda i de l'altra.
Tu Consol, però, portes un pin amb un mapa de Catalunya amb l'estelada. Ets la catalana que encara es manifesta a favor de la independència?
M: Sí, tinc un familiar que encara va amb el llacet groc i això és com una paròdia d'aquesta gent. Personalment, ho vaig viure més des de fora, mai vaig ser independentista, però sí que estic a favor del dret a votar i a decidir. Que la meva perspectiva sigui més externa, potser per això me'n puc riure més. A banda que és una ferida de la qual no se'n parla.
A: Bé, jo me'n riuria igual, eh? (Riuen) És l'independentisme, però podria ser qualsevol altra cosa. En el meu cas, en el seu dia era independentista, sempre reivindico el català, el pòdcast és en català -excepte la Luz, que l'està aprenent-, i estic molt a favor de la cultura catalana, del catalanisme i estava a favor de l'independentisme, però ara penso que hi ha problemes més importants. Això de dipositar tanta esperança amb una causa que realment ara mateix no existeix…
L: Hi ha certa nostàlgia d'aquells moments en què tot era més reivindicatiu i on tothom estava unit per una mateixa causa política. Sento que ara estem en un moment en què tot està molt difuminat. Trobo una mica a faltar el fet d’estar reunits vetllant per un mateix dret, la sensació de comunitat envers una ideologia que m'agrada.
No us talleu en res, oi?
Tots: No, absolutament no.
A: Si ens hem de tallar en alguna cosa és pel personatge, perquè la Gina no diria “x” cosa, però pels seus motius, no pels nostres. Quan de vegades ens insulten per les xarxes, realment estan insultant els personatges. Hi ha com aquesta barrera de pensar que no ens coneixen realment i això és una protecció.
L: És estranya la sensació d'anar d'incògnit sent una mateixa.
També és bo que us deixeu conèixer qui s’amaga rere aquestes figures parodiades…
L: Sí, això encara no ho havíem fet fins ara, que és el primer cop que realment trenquem amb això.
A: Fa poc ens va entrevistar l’Ustrell a El Matí de Catalunya Ràdio i el fet d'anar com a personatges ens donava molta tranquil·litat, almenys a mi.
L: Sí, és una mena d'incògnit que et fa no tenir vergonya de res, perquè estàs molt protegit per un personatge que pot fer qualsevol ximpleria i ho justifiques pel personatge. Recordo que aquell dia tenia molt mal de panxa i feia molts pets. Anava cap a Catalunya Ràdio cagant-me a sobre i, un cop allà, m'era igual fer un pet pudent amb en Ricard Ustrell i va passar, ho vaig explicar i va ser potent. (Riuen) La Luana no ho hauria fet mai, s’hauria mort de vergonya. El personatge et dona moltes llibertats i quasi tot ho pots justificar.
En un moment en què ha proliferat tant el pòdcast, què diferencia el vostre de la resta?
M: Sempre diem que hem arribat al pòdcast molt tard i ens sembla bé, per què els personatges són les típiques que també hi arribarien molt tard precisament.
A: Ara els pòdcasts tothom els fa de la mateixa manera; obrir el micro i explicar les meves històries. Nosaltres vam dir que no, que presentaríem una proposta teatral més expansiva, amb una posada en escena de les 3 com si fossin titelles molt divertits. Ara ens agradaria molt poder representar-lo en sales amb públic.
L: Sí, és una mica ràdio-teatre també.
- Guarres! durant l'entrevista amb Next
- Otger Esteve
Us ha apadrinat Ada Colau! Com va ser això?
L: La trobo molt a faltar com a alcaldessa de Barcelona, no puc més amb el Collboni, n'estic farta! No farem espòilers.
A: Aquesta nova temporada veurem què passa. Hi ha moltes persones que ens han apadrinat, per exemple, Ricard Ustrell o Judit Martín, que ens va escriure i és un gran referent.
M: L'Ada també, perquè després hi ha molta gent que ens diu que som misògins per fer el que fem, però que vingui algú que per nosaltres és un referent del feminisme i que li agradi, és fantàstic.
Us diuen misògins?
A: Tenim alguns comentaris d'odi, sí, però en tenim molts més de positius. Hi ha gent de 60 anys que ens escriu i ens diu coses molt boniques. Una dona de 70 anys ens va escriure dient que la seva filla li havia ensenyat el pòdcast i que ella li posava a la seva mare, que tenia 80 anys o més. Ens va enviar un vídeo de la seva mare dient: “Aquestes estan tarades, això ho fan de veritat?” (Riuen).
M: O també el cas d’un home que ens va dir que estava aprenent català escoltant el pòdcast. Si ho féssim per obligació crec que no ho faríem, ens ho passem bé fent-lo i així volem seguir.
L: Si no reps cap mena de hate, alguna cosa no estàs fent bé perquè no estàs provocant prou. Si li agrada a tothom, significa que el projecte no té prou força. Si el hate és d'X, és que són la colla de la Sílvia Orriols. Són els nostres haters i ja ens va bé.
A: Si això ho veuen quatre gats, endavant, seran quatre gats, però ho farem perquè ens ho passem bé. I, sincerament, jo també aprendria català amb això en comptes d’escoltar altres coses.
