Més d'un milió de catalans van seguir l'any passat la gran final d'Eurovisió per donar suport a Chanel, la cantant d'Olesa de Montserrat que va representar Televisió Espanyola amb el seu SloMo i va aconseguir la tercera posició. L'esdeveniment congrega any rere any multitud de persones davant les televisions i revoluciona el país, fins al punt que Sant Quirze del Vallès és el municipi de l'Estat amb més seguidors per metre quadrat.

El periodista de RAC1, i expert en el festival, Jordi Ramos (1978) analitza el fenomen al seu nou llibre Eurovisió. Tots els secrets de l'esdeveniment musical més seguit del món (Ed. Columna). Qui són els catalans que hi han participat? Com ho han viscut? Quin paper ha jugat el català en la història d'Eurovisió? Hi hauria possibilitats que s'escollís com llengua representant de TVE? Conversem amb ell l'endemà de la primera semifinal mentre passeja fins a l'estadi de Liverpool on assagen els participants.

- D'on surt aquesta passió per Eurovisió?

- La meva passió per Eurovisió neix a l'institut. A la meva família sempre ens ha agradat el festival, el miràvem junts al sofà de casa, però a l'institut es va donar la circumstància que el meu company de pupitre, el Marc, em va descobrir la passió per Eurovisió. Ell era superfan, tenia gravades algunes edicions i les mirava de tant en tant, se sabia les puntuacions que havien rebut els països, cantava totes les cançons que havia presentat RTVE. Això era més o menys el 1994, un moment en què el moviment eurofan no era ni de bon tros com és avui, i la proximitat i amistat amb ell em va encomanar la passió per Eurovisió. I amb els anys ha anat a més: l'espectacle actual és rellevant mundialment.

- I la idea d'escriure aquesta enciclopèdia sobre el festival?

- Gràcies a la meva passió pel festival he tingut l'oportunitat de poder ser la persona encarregada de cobrir-ho a la ràdio i amb el material que existia em vaig adonar que, de la mateixa manera que era l'únic de preguntar en català a les rodes de premsa, no existia cap publicació d'Eurovisió en català i pels catalans. Catalunya també té molts eurofans i contribuïm molt al festival d'Eurovisió. Vaig proposar-ho a l'editorial, els va agradar la idea, i em vaig disposar a fer una guia per als catalans i també un repàs dels catalans que ho han viscut parlant amb tots els que fos possible perquè fos més testimonial, i no un recull de dades com el que es pot trobar a la Wikipedia.

- La passió t'impulsa a escriure aquesta enciclopèdia eurovisiva en català. Un idioma que, tot i que molts catalans han anat al festival, ha quedat molt desplaçat sempre.

- Jo no n'arribaria a dir ni oportunitat, en el cas de Joan Manuel Serrat, perquè ell ho va intentar, però la resposta va ser fulminant. Enguany, els Siderland presentaven una cançó en català que podria haver representat TVE, però no van tenir el suport del vot popular. A mi des de TVE em diuen que no s'ha produït la circumstància per enviar una cançó en català, però que ells no tenen cap problema. Tot i això, cal tenir en compte que s'han donat molt pocs casos d'artistes catalans que hagin enviat propostes en català per anar a Eurovisió.

- I Andorra?

- Per a ells era bàsic que el català fos l'idioma que els representés. Andorra va passar sis anys pel festival d'Eurovisió cantant en català, més o menys perquè l'any de Gisela la cançó era majoritàriament en anglès, i el català es va poder sentir a les semifinals durant aquelles sis edicions. Malauradament mai no va passar a la final. Però el Marcos Llunas em va explicar al seu capítol que està decidit a tornar-se a presentar a Eurovisió cantant en català. A mi m'encantaria que quan s'obrin les inscripcions del Benidorm Fest s'omplís de candidatures en català i que, més enllà del suport del jurat, també rebessin el suport del públic perquè Catalunya es revolucionaria si la cançó que representés TVE fos en català.

[blockquote]"Una cançó en català per representar Espanya generaria un debat indiscutible a les xarxes socials"[/blockquote]
- Creu que l'audiència espanyola donaria suport a una cançó en català?

- És evident que a l'estat en què estem hi ha gent de totes les opinions i a les xarxes socials es generaria un debat indiscutible, igual com passa ara amb el flamenc. També és veritat que en el cas de Siderland no hi ha hagut hate ni titulars criticant-ho, ni tertulians demanant eliminar-la. Possiblement generaria discussió, però qui sap: si TVE hi aposta fort, segurament molta gent ho veuria d'una altra manera.
 
- Deia abans que Catalunya té molts eurofans i que, d'alguna manera, Catalunya és Eurovisió i Eurovisió és Catalunya, tal com narra un dels capítols. De fet, el municipi de l'Estat amb més eurofans és català. A què es deu?

- Una anàlisi de dades feta a Madrid va determinar que Sant Quirze del Vallès és la població amb més eurofans per metre quadrat. No és la que en té més, perquè per nombre de població Madrid segurament en té més, però quant a importància, sí que aquest municipi és el que en té més. És innegable dir que a Catalunya hi ha interès per Eurovisió. Cal tenir en compte que són molts els catalans que hi han participat. Més enllà dels cantants representants, també hi ha hagut Gestmusic, la productora a càrrec d'Operación Triunfo. Fins i tot el 1981, amb Bacchelli, podria haver estat Catalunya qui representés TVE a Eurovisió perquè tots els membres de la delegació eren catalans i entre ells parlaven català.
 
- D'on ve aquesta fal·lera dels catalans per Eurovisió?

- No crec que els catalans tinguem una fal·lera diferent de la resta del món. El festival d'Eurovisió fascina perquè té tots els elements que poden atrapar algú en una competició i que estan combinats amb l'espectacle, que sap esprémer al màxim totes les possibilitats i noves tecnologies, fins al punt d'arribar a fer videoclips en directe. També hi ha un moviment musical amb cançons més o menys comercials que acaben atrapant. I, d'altra banda, hi ha dos elements més: el moviment passional, que genera una rivalitat i sentiment d'apropiació que ajuda que t'hi puguis aplicar; i l'afició, com més n'hi ha, més s'encomana. Però repeteixo que és una cosa bastant generalitzada arreu.

El fet que hi hagi molts catalans que hi han participat ha fet que hi hagi també una connexió més gran entre els catalans. Gairebé segur que l'audiència d'aquest dissabte no serà tan alta com l'any passat quan actuava Chanel. Els eurofans catalans es caracteritzen molt per defensar a mort el candidat català que els representa.

[blockquote]"Eurovisió ha trencat molts esquemes i qualsevol d'aquestes coses genera atracció i provoca referents"[/blockquote]
- Eurovisió s'identifica molt amb el col·lectiu LGTBI i homosexual. Per què aquesta identificació?

- Vaig parlar amb un psicòleg expert en tractar el públic homosexual i de referència en el seu àmbit i m'explicava un seguit de raons. Efectivament, existeix un gènere europeu que es diu schlager que havia sonat molt en locals clandestins, però també hi ha el fenomen de les dives que Eurovisió ha sabut explotar. I és cert que hi ha hagut molts detonants: si tu surts de l'armari i coneixes nois i noies que són fans d'Eurovisió, t'hi sumes ràpidament perquè això genera un vincle. A més dels valors del festival, que té la voluntat de ser apolític, sempre ha manifestat un respecte per la llibertat. I això ha comportat en alguns moments crítiques d'alguns països.

Sense anar més lluny, durant molts anys a l'estat espanyol el festival d'Eurovisió era una finestra cap a un món més progressista, més internacional i més laxe en llibertats. Això passava en aquell moment aquí, però ara s'hi troben els hongaresos o polonesos, i és un espai que reclama la llibertat, és una finestra al món on voldrien viure. És un món en què fàcilment et pots sentir emmirallat i seduït per un espai que ha trencat moltes barreres: a Eurovisió, molt abans que als països, s'han vist drag-queens, homosexuals fora de l'armari, vestits sense gènere... Ha trencat molts esquemes i qualsevol d'aquestes coses generen atracció i provoquen referents.
 
- Espanya, tot i l'excepció de l'any passat, acumula moltes derrotes i baixes posicions a la graella final. Què representa el festival per a un país i per què no es perd l'esperança de guanyar?

- Hi ha països que tenen molt assimilat que anar al festival d'Eurovisió segueix la famosa frase de "l'important és participar", és un espectacle on guanyar està bé, però que és una festa, una família. Molta de la gent amb qui he parlat ha destacat que quan s'arriba allà la rivalitat desapareix. És un clima que no té res a veure amb la competició que alguns mostren des de fora. A més, cal tenir en compte que al final és un programa de televisió: mentre funcioni i tingui audiència, la posició és relativa. També té a veure una mica amb la voluntat de cada televisió pública que hi participa, amb els seus pressupostos, candidatures amb alt cos econòmic... Cal dir que TVE ha admès que des de fa dos anys han fet una aposta més forta per Eurovisió, però sí que a l'estat espanyol ha existit la mentalitat que, si no es guanyava, es perdia. Però ara ha canviat.
 
- Eurovisió és el gran aparador musical de l'any.

- Sí, és extraordinari. L'oportunitat que et dona Eurovisió és extraordinària i amb això coincideixen tots els que hi han anat. Mai no trobaràs una plataforma semblant. És una oportunitat magnífica i, encara que no s'hagi aconseguit un bon resultat, ajuda a obtenir reconeixements posteriors. Però alhora pot ser un risc, perquè hi ha casos com el Manel Navarro:l'error que va cometre a Eurovisió va ser tot el contrari, i l'ha marcat des d'aquell dia.
 
- Quina és l'aposta de Jordi Ramos per a enguany?

- Sembla evident que la cosa està entre Suècia i Finlàndia. Si m'he d'aventurar molt em fiaré de les apostes i diré el nom de Loreen, que és la candidata sueca, per diverses raons. Ella és una aposta segura, va guanyar el 2012 amb Euphoria, una de les cançons d'Eurovisió que més èxit ha tingut, té molts fans, des d'un punt de vista tècnic és impecable i té garantit pràcticament el vot del jurat, i des del punt de vista del públic ella és una aposta segura perquè molt públic d'Eurovisió la coneix i que alhora porta una cançó molt comercial. El vot del públic sembla que ha d'anar a parar a ella. A més, l'any que ve, si guanyés Loreen, Suècia celebraria Eurovisió quan es compliran 50 anys de la victòria d'ABBA.

[blockquote]"Eurovisió és un programa de televisió: mentre funcioni i tingui audiència, la posició és relativa"[/blockquote]
- Blanca Paloma, en quina posició de la llista es queda?

- La poso entre la cinc i la deu ara mateix. S'ha de reconèixer que a les apostes està ben situada, des d'un punt de vista tècnic i artístic és una proposta molt potent, faltarà veure el suport popular que pugui tenir, perquè hi ha artistes que han experimentat una evolució contemporània del flamenc, però haurem de veure l'interès que pugui tenir arreu d'Europa. Sí que com a pista hi ha una cosa que ens pot indicar bastant i és que a la catifa turquesa inaugural del festival i al costat hi havia un periodista grec que a tots els artistes els preguntava les seves cançons preferides i la majoria van incloure Blanca Paloma. A un periodista grec no li havien de fer la pilota, així que és una sensació positiva que la candidatura parteixi des d'una molt bona predisposició.