Llum verda del govern espanyol per impulsar una nova llei de protecció dels menors en entorns digitals que pot revolucionar com els infants i els adolescents es relacionen amb els videojocs, la tecnologia i les xarxes socials. Compte, és només un avantprojecte de llei aprovat pel Consell de Ministres, però de cara a la tardor pot implementar-se una estratègia que permetrà aplicar la nova normativa, un cop es debati al Congrés dels Diputats. "Està en joc la salut dels menors d'edat", va deixar clar ahir Félix Bolaños, ministre de la Presidència, a l'hora de presentar als mitjans de comunicació aquest avantprojecte.
És molt important entendre que aquesta legislació és prioritària per al govern espanyol: hi treballen fins a quatre ministeris, de manera coordinada, per donar una resposta a un problema que pares, mares, educadors, metges, pediatres i psicòlegs veuen des de fa anys. Bolaños va recordar que el 98% dels adolescents de tot l'Estat tenen alguna mena d'interacció a les xarxes socials. Què significa això? Una altíssima exposició a qualsevol mena de conducta. La mesura preveu adaptar la legislació vigent per poder sancionar millor aquestes conductes esmentades, especialment aquestes inapropiades a internet, com l'assetjament, creant nous delictes.
La llei pot ser revolucionària. Almenys, pionera a Europa. Per intentar desgranar-la, segmentem les claus més importants del que sabem, per ara, de la futura norma que aplicarem als nostres infants i joves.
Nova edat mínima per accedir a les xarxes socials: 16 anys
Encara que la majoria de xarxes socials tinguin restriccions d'edat per a poder registrar-te (també moltíssimes pàgines de contingut per a adults, com els pornogràfics), t'ho pots saltar fàcilment. La nova llei pretén blindar de manera sòlida aquesta restricció i situar-la a l'edat de 16 anys. Ara, a l'estat espanyol, se situava als 14 anys. Donades les circumstàncies "i l'evolució d'aquestes tecnologies", la Moncloa considera que la maduresa que es requereix per fer-les servir implica elevar, encara més, el llindar. És un consens a la majoria dels països d'Europa i Espanya encara era a la cua.
Adeu al FIFA o a l'NBA 2k tal com el coneixem? I al Fortnite?
Les "caixes botí" o més conegudes com a loot boxes són un dels objectius prioritaris de la nova llei de protecció al menor en entorns digitals. Dit de manera tècnica pot desubicar molta gent, però els exemples ho faran més aclaridor: els sobres sorpresa de videojocs esportius com el FIFA o l'NBA 2K; les recompenses d'armes o skins del Fornite aconseguides com si fos un casino; pagar monedes perquè et toqui un personatge de manera aleatòria en videojocs com el Brawl Stars... La llista és llarga. Però ara, aquesta nova normativa vol dues coses: restringir l'accés dels menors de 18 anys a aquesta mena de contingut i fer responsables les empreses i els proveïdors d'espais a internet que, de manera obligada, tinguin mecanismes per verificar l'edat dels usuaris.
És un element que recorre bona part de la llei: evitar, d'una vegada per totes, allò que ha fet la majoria dels menors d'edat i que realment els permet la gran majoria de proveïdors d'internet. És a dir, fer veure que tens una edat que no tens per poder accedir a cert contingut i que no hi hagi res ni ningú que ho pugui verificar, contrastar o rebutjar en el cas d'enganxar-lo.
Contra els "deepfakes"
Desenes de menors han estat interrogats o detinguts per les forces de seguretat de l'Estat -també a Catalunya- després de fer ús de la intel·ligència artificial en els anomenats deepfakes. És un problema majúscul per a molts sectors (també el dels mitjans), però l'ús d'IA per manipular vídeos, imatges i sons de manera ultrarrealista preocupa, i molt, les autoritats. En el cas dels menors ha arribat a un punt greu: fer contingut pornogràfic. Per això mateix, la nova norma modificarà el Codi Penal, afegint l'article 173 bis, amb una pena de presó d'un o dos anys per a totes aquelles persones que ho faran servir "sense autorització dels afectats".
El "grooming" i les identitats falses: en perill els comptes d'X o Instagram?
El grooming no deixa de ser un dels delictes més freqüents dins de les xarxes. Impulsat per la capacitat que permeten les xarxes de mantenir comptes amb noms falsos o almenys sense la identitat real de la persona que hi ha darrere, apareixen assetjadors sexuals de menors. La facilitat que ofereixen a l'hora d'amagar la veritable identitat i d'actuar com una persona completament diferent, permet que activitats delictives com aquesta siguin molt freqüents. La intenció dels assetjadors és guanyar-se la seva confiança fàcilment per aïllar-les del seu entorn.
Un cop establerta una relació més íntima, l'assetjador busca aconseguir algun contingut sexual de la víctima a través de xantatges o amenaces. Doncs ara, la nova legislació intentarà frenar això. Això no implica que desapareguin els comptes d'X, Instagram o TikTok que fan servir identitats inventades o noms falsos.
Implementar un control parental a tots els dispositius
Les empreses digitals hauran de reduir els riscos que internet genera als joves i els menors. Així, s'exigirà als fabricants a incloure mecanismes de control parental. També es vol facilitar els sistemes de denúncia a les pàgines web, així com la millora dels sistemes de verificació d'edat per fer-los "eficaços". Llavors: totes les tauletes, ordinadors, portàtils, mòbils i televisions intel·ligents hauran de tenir un control parental perquè poden ser fets servir per menors d'edat. Haurà de ser fàcil de fer servir i intuïtiu.