16
de març
de
2024, 16:15
Actualitzat:
16:29h
"Adversaris estrangers com el Partit Comunista Xinès representen l'amenaça nacional més gran del nostre temps". La congressista republicana Cathy McMorris Rodgers ha pronunciat la frase aquesta setmana durant el debat a la cambra baixa dels Estats Units que ha decidit per 352 vots a favor i 65 en contra forçar ByteDance -companyia matriu de TikTok- perquè esculli entre vendre la part nord-americana de l'aplicació -de propietat xinesa- o passar a estar prohibida a tot el país. Aquesta decisió, que ara haurà d'avalar el Senat, fa emergir múltiples dubtes. Per què consideren que és tan perillosa? I qui se'n veuria beneficiat?
Tant al govern com a l'oposició preocupa que el govern xinès faci servir dades extretes de l'app per desinformar o recol·lectar els hàbits i gustos de la societat nord-americana. De fet, abans i tot que el projecte de llei aterrés al Congrés, diversos estats ja havien prohibit TikTok als seus territoris. El mateix va fer l'armada. Ja fa dos anys que el Comitè d'Inversió Estrangera dels Estats Units, un organisme secret que revisa acords corporatius que amenacen la seguretat nacional, ha intentat que els executius nord-americà i xinès arribin a un consens que eviti un xoc entre totes dues potències. Fins ara, però, els intents han estat en va.
La mesura arriba, també, després dels esforços de ByteDance per mobilitzar els seus 170 milions d'audiència a escala nacional -ni més ni menys que la meitat del país- contra el text. Aquesta setmana, coincidint amb la votació, s'han paralitzat els despatxos de la cambra baixa amb trucades majoritàriament d'adolescents que comunicaven als representants el seu descontentament amb la norma. Per a la direcció de la companyia, aquesta marea ha estat mostra de "l'acció democràtica". En canvi, als passadissos de Washington la sensació és que totes aquestes trucades no fan més que avalar el seu punt de vista. "És la prova de com el partit comunista converteix en armes les aplicacions que controla per manipular milions i milions de persones i expandir la seva agenda", ha valorat Rodgers.
Demòcrates i republicans s'han donat la mà en l'assumpte com pocs cops s'ha vist en els últims anys a la capital del país. La folgada majoria que han teixit reflecteix el suport ampli que tindria una futura prohibició que posaria a la diana la Xina en ple any electoral. L'objectiu és semblar durs contra Orient. I tot i que el mateix president, Joe Biden, ha assegurat que signarà el text que encara no s'ha aprovat, li serà difícil que prosperi a la cambra alta, segons han apuntat analistes de renom a mitjans locals. Si finalment, però, té èxit, entomarà problemes legals, ja que podria infringir la llei antimonopoli, i li serà difícil trobar comprador nord-americà, figura que haurà de pagar més de 50 mil milions de dòlars per un Ferrari -TikTok- sense enginyeria -l'algoritme que ha convertit l'aplicació en una de les més exitoses de la història i que s'endurien els asiàtics arribat el cas-.
Els nord-americans haurien de fer un nou algoritme, cosa que podria ser un èxit o tot un fiasco, i ja fa anys que tot apunta cap a la segona opció. Són nombroses les empreses nacionals que han emergit i no han aconseguit trobar l'ingredient secret. Un TikTok nord-americà perdria tot el sentit per a l'audiència, així com el valor d'inversió accionarial. La venda exigiria, de retruc, l'aprovació del govern xinès, cosa que fa de l'ultimàtum un gest només de cara a la galeria. Bejing ja va deixar molt clar l'any passat que s'hi oposaria i aquesta mateixa setmana un portaveu del ministre d'exteriors de Xi Jinping ha acusat Washington de recórrer a "moviments hegemònics que no poden prosperar en un sistema de competència justa".
La derivada geopolítica de tot això és que la possible llei aprofundirà greument en el conflicte entre Pequín i Washington pel control de la tecnologia com en una espècie de Guerra Freda del segle XXI. Mitjans com Time, The Wall Street Journal, The New York Times o The Washington Post han assenyalat que aconseguir que el procés acabi en venda seria una victòria amb ecos del que van viure els nord-americans amb els soviètics en la cursa armamentística o espacial. Les disputes, però, podrien afectar greument la seguretat nacional, la llibertat d'expressió i la indústria tecnològica.
El projecte Texas és un dels elements que més destaca enmig d'aquest foc creuat. Dins del Comitè d'Inversió Estrangera s'executa el pla, on l'aplicació asiàtica s'ha compromès a emmagatzemar totes les dades dels usuaris i usuàries d'origen nord-americà en servidors nacionals per generar confiança: "És una iniciativa sense precedents dedicada a fer que tots i totes les nord-americanes a TikTok se sentin segures, amb la confiança que les dades estan protegides i la plataforma, lliure d'influències externes". Per acabar-ho d'adobar diverses editorials, a banda d'investigacions acadèmiques com les de la Universitat de Sidney, han alertat dels riscos d'aquesta Guerra Freda tecnològica. "Prohibir l'app posaria en perill tota la noció d'una internet globalitzada. Seríem a les portes de la splinternet, on l'espai digital està dividit per nacions", han escrit. "Prohibir TikTok enviaria un missatge al món que els Estats Units mai no permetran que aplicacions originades en altres països ocupin una influència global important", han sentenciat des de la universitat australiana.
Però és encara més destacable que Meta, que ja va ser condemnada pels tribunals, la Unió Europea (UE) i diverses investigacions van exposar les seves pràctiques il·legals de venda de dades personals, no hagi patit una prohibició similar. Un reportatge del Time del 2018 va revelar com Facebook va condicionar de manera alarmant les eleccions presidencials del 2016. Altres investigacions com les de The New York Times, The Guardian i The Observer van destapar l'escàndol de Cambridge Analytica amb Facebook, permetent recol·lectar desenes de milions de dades de l'audiència. El setembre de 2019, el portal especialitzat TechCrunch va publicar que Facebook va deixar durant un any un servidor sense cap mena de protecció. S'hi podien accedir a més de 400 milions de telèfons. Tampoc va haver-hi reaccions. Només n'hi ha hagut amb una companyia estrangera.
Tant al govern com a l'oposició preocupa que el govern xinès faci servir dades extretes de l'app per desinformar o recol·lectar els hàbits i gustos de la societat nord-americana. De fet, abans i tot que el projecte de llei aterrés al Congrés, diversos estats ja havien prohibit TikTok als seus territoris. El mateix va fer l'armada. Ja fa dos anys que el Comitè d'Inversió Estrangera dels Estats Units, un organisme secret que revisa acords corporatius que amenacen la seguretat nacional, ha intentat que els executius nord-americà i xinès arribin a un consens que eviti un xoc entre totes dues potències. Fins ara, però, els intents han estat en va.
La mesura arriba, també, després dels esforços de ByteDance per mobilitzar els seus 170 milions d'audiència a escala nacional -ni més ni menys que la meitat del país- contra el text. Aquesta setmana, coincidint amb la votació, s'han paralitzat els despatxos de la cambra baixa amb trucades majoritàriament d'adolescents que comunicaven als representants el seu descontentament amb la norma. Per a la direcció de la companyia, aquesta marea ha estat mostra de "l'acció democràtica". En canvi, als passadissos de Washington la sensació és que totes aquestes trucades no fan més que avalar el seu punt de vista. "És la prova de com el partit comunista converteix en armes les aplicacions que controla per manipular milions i milions de persones i expandir la seva agenda", ha valorat Rodgers.
Demòcrates i republicans s'han donat la mà en l'assumpte com pocs cops s'ha vist en els últims anys a la capital del país. La folgada majoria que han teixit reflecteix el suport ampli que tindria una futura prohibició que posaria a la diana la Xina en ple any electoral. L'objectiu és semblar durs contra Orient. I tot i que el mateix president, Joe Biden, ha assegurat que signarà el text que encara no s'ha aprovat, li serà difícil que prosperi a la cambra alta, segons han apuntat analistes de renom a mitjans locals. Si finalment, però, té èxit, entomarà problemes legals, ja que podria infringir la llei antimonopoli, i li serà difícil trobar comprador nord-americà, figura que haurà de pagar més de 50 mil milions de dòlars per un Ferrari -TikTok- sense enginyeria -l'algoritme que ha convertit l'aplicació en una de les més exitoses de la història i que s'endurien els asiàtics arribat el cas-.
Els nord-americans haurien de fer un nou algoritme, cosa que podria ser un èxit o tot un fiasco, i ja fa anys que tot apunta cap a la segona opció. Són nombroses les empreses nacionals que han emergit i no han aconseguit trobar l'ingredient secret. Un TikTok nord-americà perdria tot el sentit per a l'audiència, així com el valor d'inversió accionarial. La venda exigiria, de retruc, l'aprovació del govern xinès, cosa que fa de l'ultimàtum un gest només de cara a la galeria. Bejing ja va deixar molt clar l'any passat que s'hi oposaria i aquesta mateixa setmana un portaveu del ministre d'exteriors de Xi Jinping ha acusat Washington de recórrer a "moviments hegemònics que no poden prosperar en un sistema de competència justa".
L'argument de la seguretat nacional realment s'aguanta?
La premsa especialitzada als Estats Units ha afirmat que tot plegat és només un pedaç que no protegeix el que han qualificat d'"amenaça real" a la seguretat nacional. En els quatre anys en què l'expresident Donald Trump va ser a la Casa Blanca i en què va intentar prohibir TikTok va quedar demostrat que el risc que pot comportar l'aplicació xinesa no té tant a veure amb qui la controla si no precisament amb el codi i els algoritmes amb què funciona. I és que ningú va preveure que l'enginyeria xinesa era capaç de fabricar una app que coneix i connecta amb la ciutadania nord-americana millor que ella mateixa.La derivada geopolítica de tot això és que la possible llei aprofundirà greument en el conflicte entre Pequín i Washington pel control de la tecnologia com en una espècie de Guerra Freda del segle XXI. Mitjans com Time, The Wall Street Journal, The New York Times o The Washington Post han assenyalat que aconseguir que el procés acabi en venda seria una victòria amb ecos del que van viure els nord-americans amb els soviètics en la cursa armamentística o espacial. Les disputes, però, podrien afectar greument la seguretat nacional, la llibertat d'expressió i la indústria tecnològica.
El projecte Texas és un dels elements que més destaca enmig d'aquest foc creuat. Dins del Comitè d'Inversió Estrangera s'executa el pla, on l'aplicació asiàtica s'ha compromès a emmagatzemar totes les dades dels usuaris i usuàries d'origen nord-americà en servidors nacionals per generar confiança: "És una iniciativa sense precedents dedicada a fer que tots i totes les nord-americanes a TikTok se sentin segures, amb la confiança que les dades estan protegides i la plataforma, lliure d'influències externes". Per acabar-ho d'adobar diverses editorials, a banda d'investigacions acadèmiques com les de la Universitat de Sidney, han alertat dels riscos d'aquesta Guerra Freda tecnològica. "Prohibir l'app posaria en perill tota la noció d'una internet globalitzada. Seríem a les portes de la splinternet, on l'espai digital està dividit per nacions", han escrit. "Prohibir TikTok enviaria un missatge al món que els Estats Units mai no permetran que aplicacions originades en altres països ocupin una influència global important", han sentenciat des de la universitat australiana.
Els grans beneficiats de la norma
En cas que TikTok acabi prohibida als Estats Units la gran beneficiària serà Meta -companyia que engloba Facebook, WhatsApp i Instagram-, però també Google i Amazon. Els principals actors del mercat nord-americà, ja fa temps que veuen com TikTok creix exponencialment. Diversos exemples mostren la seva preocupació: l'aparició dels reels d'Instagram o els shorts de YouTube demostren, segons els i les expertes, els intents per adaptar-se a l'èxit de TikTok.Però és encara més destacable que Meta, que ja va ser condemnada pels tribunals, la Unió Europea (UE) i diverses investigacions van exposar les seves pràctiques il·legals de venda de dades personals, no hagi patit una prohibició similar. Un reportatge del Time del 2018 va revelar com Facebook va condicionar de manera alarmant les eleccions presidencials del 2016. Altres investigacions com les de The New York Times, The Guardian i The Observer van destapar l'escàndol de Cambridge Analytica amb Facebook, permetent recol·lectar desenes de milions de dades de l'audiència. El setembre de 2019, el portal especialitzat TechCrunch va publicar que Facebook va deixar durant un any un servidor sense cap mena de protecció. S'hi podien accedir a més de 400 milions de telèfons. Tampoc va haver-hi reaccions. Només n'hi ha hagut amb una companyia estrangera.