La Selectivitat de 2024, que se celebra del dimarts 4 al dijous 6 de juny de la setmana vinent, permetrà que l'alumnat no respongui a preguntes sobre lectures de Llengua Catalana i Literatura i Llengua Castellana i Literatura en la fase general. Es tracta d'un dels canvis de la prova d'enguany, que preveu que en aquestes matèries comunes hi hagi quatre preguntes: dues sobre control de les lectures obligatòries, i dues més sobre coneixements del fet literari, amb qüestions sobre figures retòriques, tipus de narració o gèneres literaris. Un total de 42.535 estudiants faran les proves d'accés a la universitat, que incorporen canvis per l'aplicació dels currículums de la LOMLOE.
En declaracions als mitjans de comunicació, la coordinadora de la Selectivitat a Catalunya, Pilar Gómez, ha assegurat que el nou enfocament de l'examen de Català i Castellà no suposa "cap perjudici per als alumnes, perquè hi haurà quatre preguntes i en triaran dues, i cadascun contestarà aquelles en què se senti més còmode". Fins ara, en aquestes dues matèries comunes l'alumnat havia d'escollir un parell de preguntes d'un total de tres, totes elles de control de lectures, i aquest 2024 podran decidir no fer-les, com a pas previ a la Selectivitat de l'any que ve, on aquestes lectures ja no seran obligatòries.
Altres canvis
La fase general de la Selectivitat examinarà quatre matèries comunes -Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Llengua estrangera (Anglès, Francès, Alemany o Italià); i una matèria a triar entre les comunes del Batxillerat que hagi cursat l'alumne, com ara Matemàtiques i les aplicades a Ciències Socials, Dibuix Artístic i Llengua i Cultures Llatines. Com a novetat, el nou Batxillerat General i les dues modalitats de l'Artístic (arts escèniques i música) tindran també la seva pròpia assignatura de modalitat en la fase general: Ciències Generals, d'una banda; i Anàlisi Musical i Arts Escèniques, d'altra.
Enguany es recupera Història de la Filosofia en la fase general, i els matriculats han hagut de decidir si volen examinar-se d'aquesta matèria o bé d'Història; i també s'ha canviat el nom a Economia de l'Empresa, que ara és Funcionament de l'Empresa i Models de Negoci; o a Llatí, que es diu Llengua i Cultura Llatines.
Estructura
La fase general de la Selectivitat suposa el 40% del total de la nota d'accés a la universitat (que és sobre 10), mentre que el Batxillerat és el 60% restant (en el cas dels i les alumnes d'FP, la seva nota en el grau és la nota de la fase general i només han de fer la fase específica). Si l'alumnat vol incrementar la seva nota per a arribar al 14, podran examinar-se de fins a tres matèries específiques dels estudis de Batxillerat que hagin fet, però només es comptaran les dues millors qualificacions, que se sumen a la nota d'accés de cadascú.
Els i les estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu tindran 30 minuts més per fer els exàmens, i hi haurà un tribunal especial d'incidències (TEI) per a les persones que necessitin una atenció especial i tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 33%.
Per part seva, la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Laura Román, ha destacat que per tercer any consecutiu s'ha batut rècord en alumnes matriculats a la Selectivitat, amb 42.535 estudiants (l'any passat 2023 van ser 41.719, la qual cosa indica "el creixent interès" per cursar estudis universitaris. Del total de matriculats, 33.174 estudiants provenen de segon de Batxillerat; 4.490 d'FP de grau superior; i 4.871 són de matrícula lliure, és a dir, de Batxillerat d'altres anys que no van fer les PAU, persones volen millorar la seva nota o que només s'examinen de la fase específica.
Román ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat als i les estudiants, perquè diu que els models d'examen són pràcticament iguals a altres anys, i ha sostingut que la Selectivitat és "el mecanisme més equitatiu per ordenar l'accés a la universitat, especialment en aquells estudis on la demanda és més alta que l'oferta".