Basha Changue, una «pota blava» per plantar cara als poderosos

La candidata de la CUP respon a cinc activistes i creadors de contingut, i defensa augmentar el pressupost per a salut mental i enfortir les entitats veïnals i culturals per millorar la participació ciutadana

  • Basha Changue, candidata de la CUP a Barcelona -
Publicat el 13 de maig de 2023 a les 18:00
Actualitzat el 13 de maig de 2023 a les 18:51
[youtubedestacat]https://www.youtube.com/watch?v=kZwHvYcWtv4[/youtubedestacat]
[municipalsinformacional2]
La seu de la CUP, al carrer Casp, es troba cap per avall per la campanya electoral. La CUP Barcelona ha "ocupat" -metafòricament- la seu nacional perquè sigui una espècie de centre d'operacions de cara al 28-M, cita clau per als cupaires per recuperar la presència a l'Ajuntament perduda el 2019. Basha Changue exhibeix optimisme. "No és si entrarem o no, sinó quants entrarem!", diu, convençuda, en la clàssica conversa post entrevista. Nascuda al Prat del Llobregat, és una "pota blava" amb experiència política -ha fet de regidora a Moià i ara és diputada al Parlament-, en l'activisme antiracista, i que aspira a liderar el retorn dels anticapitalistes a la capital del país. Només amb ells al consistori s'estarà més a prop de plantar cara als "poderosos". A dia d'avui, les enquestes els situen a la frontera entre ser-hi i no ser-hi.

Després de l'entrevista, la candidata de la CUP respon cinc preguntes de cinc activistes i creadors de contingut. Per a Changue, han traslladat els seus dubtes Erik Harley, reporter expert en urbanisme; Lorena Izquierdo, divulgadora i activista per la sostenibilitat i el veganisme, la Facu, influencer i activista LGTBI; Albert Roig, tiktoker activista per la llengua, i Viviane Ogou, antiracista i fundadora de Puerta de África (I Premi Woman of Europe 2022). Aquí teniu l'Entrevista Random a Changue:

- Erik Harley: Què opina de la destrucció irreversible de l'espai natural de la Ricarda que suposaria l'ampliació de la tercera pista de l'Aeroport?

- Hola, Erik. Què tal? Evidentment, la destrucció de la Ricarda em sembla una de les pitjors coses que podria passar, però no només en relació amb la hipotètica ampliació de l'aeroport, sinó perquè la Ricarda és un dels espais més importants a protegir per la diversitat de la fauna. Com a pratenca de naixement, considero que s'ha de protegir davant de tota amenaça com pot ser l'ampliació de l'aeroport, però no només. 

- Lorena Izquierdo: S'estima que a la sanitat pública hi ha sis professionals de la salut mental per cada 100.000 persones, sent un servei bàsic i vital. Contempleu al vostre pressupost un augment de recursos per a aquesta problemàtica a la ciutat de Barcelona?

- Hola, Lorena. Des de la CUP contemplem que dins de l'augment que hi ha d'haver en la dotació pressupostària per a l'atenció primària, la salut mental sigui una de les partides que més augmenti. També amb serveis garantits com la pediatria o fisioteràpia. 

- Facu: Com a persona que pertany al col·lectiu LGTB m'agradaria saber què fareu per censurar els discursos d'odi tan profunds de polítics que estan al Parlament i que parlen a la televisió. És molt important per a mi i per a tots els joves del col·lectiu saber quines mesures prendreu a l'hora de controlar els missatges d'homofòbia. Per culpa d'aquest discurs d'odi tan gran que es diu des de la política, les persones del col·lectiu LGTB sortim al carrer amb por. 

- Hola Facu, companyi, com a membre també del col·lectiu LGTB em preocupa que les nostres comunitats se sentin segures. El discurs d'odi expressat dintre de les institucions requereix tota una sèrie de mesures, i acords entre diferents forces polítiques, com ja he fet com a regidora de Capgirem Moià o com a diputada al Parlament. Prendrem totes les mesures que el reglament municipal permeti, fins i tot proposant la modificació del reglament dels plens, igual que hem fet amb el reglament del Parlament, per tipificar la divulgació del discurs d'odi com un discurs inadmissible a les cambres institucionals. 

- Albert Roig: Quines polítiques teniu previst implementar perquè la gent jove pugui creure una mica en la política i recuperi les ganes de participar i estar actius en la democràcia?

- Albert, moltes gràcies per la teva pregunta. Certament, en la situació general de desencís que vivim tota la població, és més acusada en la part del jovent. La nostra aposta és enfortir casals, ateneus, espais autogestionats, i alhora dotar de recursos i suport a totes les entitats culturals, organitzatives i veïnals que sostenen la vida als nostres barris. 

- Viviane Ogou: En els darrers anys s'han impulsat moltes iniciatives de participació ciutadana a través de les eines digitals, però gran part de la ciutadania no en té coneixement ni accés. En la legislatura vinent teniu planificat seguir impulsant la participació de la ciutadania tant de forma digital com presencial? Com assegurareu que les persones hi tinguin accés i interès?

- Vivi, moltes gràcies per la teva pregunta. Certament, la participació ciutadana de la manera com s'ha desenvolupat des de l'Ajuntament de Barcelona ha esdevingut un problema per la seva poca participació. En aquest sentit, proposem no només desenvolupar eines de participació ciutadana a través de les plataformes digitals, web i xarxes de l'Ajuntament, sinó establint mecanismes, ordres del dia i contacte directe amb les entitats veïnals, i amb les veïnes organitzades en cadascun dels barris de la ciutat perquè sentin aquestes eines de participació ciutadana com a pròpies.