Gurú d'internet: persona que assegura tenir la fórmula màgica de l'èxit en àmbits tan diversos com els negocis digitals, els idiomes o, fins i tot, l'estil de vida, i que està disposada a revelar-la en un curs online de pagament. Les xarxes socials n'estan plenes. Tenen els braços molt llargs i comparteixen determinades característiques, com l'histrionisme i una opulència desmesurada, així com un modus operandi basat en l'ús de tècniques de neuromàrqueting i la selecció d'un públic objectiu concret: joves amb un baix nivell cultural i en situació de precarietat.

Darrerament, s'ha popularitzat un eslògan contra els mileuristes i les "panxes", en referència a les persones de salaris baixos i un físic allunyat del d'un culturista. És el successor d'altres tòpics suats com "sigues el teu propi cap" o "l'anglès s'ensenya malament", que s'uneixen pel fil conductor de la promesa d'una solució fàcil i ràpida per a un problema complex. Tot plegat, en el marc d'internet i les múltiples oportunitats que ofereix. El doctor en Administració i Direcció d'Empreses i professor d'eBusiness a la Universitat de Vic (UVic), Albert Armisen, destaca que, a la xarxa, les barreres per crear un negoci són menors, s'esquiva el problema de la localització, pel qual és més senzill adreçar-se a un comprador específic; i els mecanismes per impedir la suplantació de la identitat són fràgils.
 

Un modus operandi ben calculat

La selecció d'un públic jove i de baixos recursos respon a una estratègia calculada i que es basa en dos aspectes. D'una banda, en la curta experiència vital, la baixa capacitat de pensament crític i les escasses eines per identificar un negoci sospitós. En aquest sentit, la doctora en Dret Penal i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), María José Rodríguez, apunta que la selecció d'un client vulnerable és una de les principals proves d'estafa. I, en segon terme, es basa en els gustos i valors d'aquest sector de població, tal com explica el doctor en Psicologia del Consum, professor a la Universitat de Barcelona i autor del llibre El consumidor tarat, Albert Vinyals. Segons la seva anàlisi, l'individualisme i el materialisme creixents en la societat de consum, en què es lliga l'èxit social amb la riquesa econòmica, i la sobreinformació a què estan exposats els joves "acrítics" formen un tàndem perfecte.

En aquest ambient, la publicitat agressiva amb un encaix legal dubtós i les tècniques de neuromàrqueting esdevenen una manera gairebé infal·lible de pescar "clients". Els gurús exploten les xarxes socials com ningú. Acumulen milions de seguidors i visualitzacions gràcies a una gran inversió en anuncis a la xarxa i la publicació de vídeos virals sense línies vermelles. De tota manera, no són influencers i el seu negoci no consisteix a monetitzar les visites. Els cal portar tots aquests seguidors a la seva pàgina web i aconseguir que paguin el curs que tant promocionen. És aquí on entra el neuromàrqueting.

Vinyals denuncia que, estratègies a banda, "dir mentides és molt fàcil i eficaç", abans d'enumerar els trucs més comuns. Tots es fonamenten en biaixos cognitius, dreceres per prendre decisions suposadament racionals, però que impliquen prejudicis, falses atribucions o una perspectiva subjectiva. Per enaltir la seva figura, els gurús s'aprofiten de l'efecte aurèola, pel qual una aconsegueixen autoritat en qualsevol àmbit pel simple fet de ser rics. Com que tenen diners, estan capacitats per ensenyar com ser una persona exitosa, per exemple. Una altra estratègia semblant és la delliking, que consisteix en la tendència a tractar millor la gent atractiva, elegant o opulenta. I, per impulsar el seu curs, empren l'efecte ara ("últims dies per inscriure's"), l'efecte escassedat ("últimes places"), l'efecte gratis ("prova gratuïta") i l'efecte reciprocitat (com que t'han regalat contingut gratuït, després hauràs de pagar el curs").
 

La frontera entre un mal negoci i l'estafa

Amb tot, els negocis i les pràctiques comercials dels gurús d'internet tenen un encaix legal controvertit i l'ecosistema digital en què es duen a terme impliquen diversos reptes per a l'administració pública i les associacions de consumidors. Ara bé, l'advocat especialitzat en dret tecnològic i professor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Eduard Blasi, clarifica que totes les normes al món offline s'apliquen també a l'online, i que a internet no hi ha impunitat. Rodríguez explica que l'administració pot entrar d'ofici i ha de demostrar l'estafa en la manera d'oferir els cursos i en el públic objectiu. A banda d'un públic final vulnerable o amb poca capacitat de detectar l'engany, com és el cas dels joves i de la població amb un nivell cultural baix, també són indicadors d'estafa que els autodenominats mentors no disposin de la formació necessària, que els resultats que prometen no siguin viables i que les pàgines web no disposin de polítiques de privacitat; així com que es publicitin amb cotxes d'alta gamma i habitatges de luxe de lloguer.

L'estafa és un delicte greu, però si no es pot provar, l'administració encara té marge de maniobra per perseguir-ne altres amb penes menors, com la temptativa d'estafa o la publicitat enganyosa. Finalment, hi ha l'opció de la competència deslleial, tot i que es tracta d'una via més complexa. El professor de Dret Mercantil a la UAB, Carles Gorniz, matisa que, en aquest cas, la llei és molt restrictiva i l'administració no pot entrar d'ofici i cal que els afectats o les associacions presentin una denúncia als tribunals. Els experts coincideixen en el fet que el problema de tot plegat és la interconnexió internacional a internet i la manca de mecanismes de col·laboració entre països amb lleis diferents.