Després de la Guerra del Vietnam, una generació de joves nord-americans va començar a concebre una nova manera d'entendre el món, la contracultura, que deixava enrere l'individualisme i que propugnava l'espiritualitat i la vida en comunitat. Quan l'estat espanyol sortia de la dictadura franquista, durant els anys setanta, Barcelona va rebre aquestes idees i es va convertir en una ciutat plena de vida artística i llibertat.
A partir de les primeres eleccions democràtiques, però, molts joves van viure un gran desengany que va portar al sorgiment de la cultura underground, que deixava enrere l'espiritualitat hippie i reivindicava la duresa de la vida de carrer.
La contracultura i l'underground van donar lloc a moltes classes d'expressió artística, però a Catalunya i al conjunt de l'estat espanyol en destaca sobretot el còmic. Les publicacions sobre contracultura i de còmic underground com El Vibora o Makoki es van multiplicar ràpidament.
Malgrat tot, la primera publicació de còmic underground en català va editar-se lluny de la capital catalana, concretament, a l'Institut Montsoriu d'Arbúcies, al Baix Montseny. Aquesta revista de còmic s'anomenava El Llibre de la Selva i es va editar a Arbúcies entre el 1986 i 1991. Era l'única del seu gènere editada íntegrament en català i va servir de mitjà d'expressió artística i cultural als joves de comarques Gironines.
"El Bròquil"
Els joves que tenien inquietuds artístiques sentien també la necessitat d'expressar tot allò que succeïa al seu entorn. Arran d'això, van sorgir moltes petites revistes de còmic, fanzins fets a base de fotocòpies, de tiratge curt, en què els dibuixants aficionats tenien la possibilitat de publicar.
A l'institut d'Arbúcies, l'any 1985, apareix el fanzín anomenat El Bròquil, que va néixer a la mà de dos professors de la secció de formació professional, Carles Blai i Jacint Figueras.
Blai recorda que la petita publicació va tenir una gran rebuda i que de seguida tots els dibuixants aficionats de l'institut s'hi van afegir. "Vam veure que hi havia molta més gent que s'apuntava i vam decidir fer una cosa més gran", explica.
Es va plantejar una publicació més seriosa, íntegrament en català, editada en una impremta i de més gran abast. "Com que érem de diferents pobles de la comarca de la Selva vam decidir posar-li el Llibre de la Selva", explica Quim Garcia, dibuixant i dissenyador de la revista.
"El Llibre de la Selva", còmic català
El primer número del Llibre de la Selva es va presentar el Sant Jordi de 1986 a les rambles de Girona i va rebre col·laboracions d'autors dels pobles d'Arbúcies, Breda i Sant Hilari. Ràpidament, es van esgotar tots els exemplars i van aconseguir contactar amb altres dibuixants que estaven interessats a participar."Vam omplir un buit molt gran, no hi havia cap publicació underground de còmic editada íntegrament en català", explica Blai.
"Vam omplir un buit molt gran, no hi havia cap publicació underground de còmic editada íntegrament en català"
Carles blai
El Llibre de la Selva funcionava de forma assembleària, es feien reunions en què es posaven en comú les historietes que havien portat els autors i les que havien rebut per correu. "Els còmics no havien de tenir unes característiques determinades, el tema era lliure i no hi havia cap mena de censura", recorda José Flores, dibuixant de la revista.
Underground i "de pagès"
Els autors, la majoria joves, s'inspiraven en allò que vivien i van aconseguir connectar amb un públic català oblidat per les grans editorials. L'underground del Llibre de la Selva era un underground proper, que parlava dels pobles de Girona.
"Volíem reivindicar una manera de ser, la manera de viure dels pobles", explica Artur Garcia, dibuixant del Llibre de la Selva. Es volia demostrar que més enllà de la gran ciutat era possible explicar històries i que era possible fer-ho amb qualitat.
"Volíem reivindicar una manera de ser, la manera de viure dels pobles"
ARTUR GARCIA
Normalment, s'editaven entre 300 i 1000 exemplars de la revista que variaven en funció de la previsió de vendes que hi havia. La distribució i la propaganda se la feien ells mateixos i es té constància que el 1991 es podia adquirir a més de 25 establiments de la província de Girona i Barcelona ciutat.
Drogues, punks i independència
El Llibre de la Selva ambientava molts dels còmics a les comarques gironines i s'hi reflectien temes d'actualitat i les inquietuds dels joves dels anys 80. En aquella dècada, les drogues estaven fent estralls a tot l'estat espanyol i les vinyetes del Llibre de la Selva mostren aquesta realitat. Hi apareixen des de drogues mediterrànies com l'alcohol, fins a marihuana i altres drogues dures.
També hi surten reivindicacions ecologistes i pacifistes, en un període marcat per un repunt de la guerra freda i l'escalada de la tensió nuclear. En aquest context, molts còmics apel·laven a la reflexió i tenien, quasi sempre, un missatge marcadament antipolicial.
El col·lectiu del Llibre de la Selva era proper a l'esquerra independentista i defensava la llengua i la cultura catalanes. Malgrat que l'independentisme com a tal no sigui el tema principal de cap de les historietes de la publicació, es pot observar simbologia independentista en molts dels escenaris on estan ambientades.
Durant els anys 80, els joves s'ajuntaven en tribus urbanes, uns grups de persones que compartien gustos musicals, la mateixa estètica, i una manera particular d'entendre el món. Al Llibre de la Selva gairebé sempre protagonitzaven les historietes. A les vinyetes d'aquesta publicació n'hi havia de tota classe: hippies, rockers o punks.
Més enllà d'una revista
El Llibre de la Selva no tenia ànim de lucre i tots els diners que ingressaven es destinaven a la impressió del següent número que sortiria. Per aquest motiu, el Llibre de la Selva no era una publicació amb una periodicitat exacta sinó que s'editava quan hi havia suficient capital.
De tant en tant El Llibre de la Selva organitzava concerts per recaptar fons i en els quals actuaven petits grups i cantautors. A banda d'això, també van fer exposicions a Arbúcies o Santa Coloma de Farners i va prendre part en actes culturals del món del còmic com el festival Girona Còmic l'any 1987.
El Saló Internacional del Còmic de Barcelona
El 1988 el Llibre de la Selva va participar per primer cop en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Se'n van autofinançar l'entrada i hi van anar amb la intenció d'impulsar la revista i tenir un espai enmig de les publicacions de còmic professional. "Hi vam anar amb aquell esperit underground de comarques i vam poder estar al costat dels grans dibuixants europeus", recorda Xavier Castanyer, dibuixant de la revista.
Hi van anar entre 1988 i 1991 i en cap de les edicions no van rebre cap oferta de distribució de cap empresa o editorial. De tota manera, el Saló del Còmic els va permetre fer contactes amb nous dibuixants i donar veu l'underground en català. "Va servir per posicionar la revista i que tingués un reconeixement, però a vegades he pensat que allò va ser el principi d'un gran final", explica Pere Garriga, periodista i alcalde d'Arbúcies.
La fi de la revista
Malgrat l'èxit inicial de la revista, a principis dels noranta, com la resta de publicacions de còmic, el Llibre de la Selva també va patir una davallada de les vendes. Aquest fet es va traduir en problemes econòmics que no permetien pagar la impremta.
"Cap publicació d'aquest estil va durar tant com 'El Llibre de la Selva', aquí hi havia més empenta"
ricard dilmé
Per altra banda, s'havia produït una diàspora dels seus col·laboradors fundacionals, que havien marxat a estudiar fora o havien entrat al món laboral. La il·lusió inicial havia anat desapareixent i això va suposar la fi de la revista."Cap publicació d'aquest estil va durar tant com el Llibre de la Selva, aquí hi havia més empenta", explica Ricard Dilmé, dibuixant de la revista.
El llegat d'una publicació
El Llibre de la Selva va fer que bona part dels seus dibuixants es dediquessin a professions relacionades amb l'art i també va servir d'escola a dibuixants com Ricard Dilmé o Quim Bou, que s'hi dedica professionalment. Bou és conegut per la saga de còmics d'aventures Orn i també per les historietes que publica a la revista juvenil Cavall Fort.
Després de 31 anys de l'edició del primer número, es va organitzar una exposició divulgativa sobre la trajectòria de la revista i se'n va editar un nou número commemoratiu. L'exposició es va poder veure al Museu Etnològic del Montseny La Gabella d'Arbúcies, al Centre Cultural Els Forns de Breda i a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners.
