Canvis per a la selectivitat del pròxim curs. Les universitats de tot l'estat espanyol han anunciat un acord que modificarà "el format" de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) amb la intenció que aquests exàmens siguin més "harmonitzats" a tot el territori espanyol. Això què significa i com implica Catalunya? En primer lloc, no suposa una unificació de continguts.
Els responsables de coordinar aquest pacte, expliquen diversos mitjans de l'Estat, han deixat clar que és "impossible d'homogeneïtzar" les proves a totes les comunitats perquè cadascuna fa un currículum diferent. Per tant, l'acord és "de mínims" en els considerats "aspectes bàsics" de les proves de selectivitat.
Trenta de les trenta-cinc assignatures a les quals et pots presentar a les PAU (el 85%) gaudiran d'un model similar a tots els territoris estatals. Per ara queden fora Biologia, Empresa i Model de Disseny de Negoci, Llengua Italiana -totes tres segueixen en procés de negociació, Portuguès i Expressió Gràfica Plàstica -aquestes dues últimes no arribaran a cap pacte-.
Des de les universitats també han pactat quina mena de preguntes hi haurà a les proves i quina puntuació tindran a l'hora d'establir criteris de correcció. Ara bé: l'acord no serà d'obligatori compliment. Per tant, Catalunya podria determinar que no seguirà aquest marc referencial i es mantindria com està.
Nous canvis dels exàmens de selectivitat?
Aquesta intenció per harmonitzar proves no és l'única modificació substancial. Els encarregats dels canvis han determinat l'estructura de cada examen i han establert l'opcionalitat màxima que es pot permetre en cada pregunta. La Conferència de Rectors (CRUE) de les universitats de tot l'estat espanyol ha presentat totes aquestes idees aquest dilluns després que 550 especialistes designats per tots els campus de l'Estat treballessin des del febrer en plantejar aquesta harmonització de les proves. La idea va sorgir del Ministeri d'Educació des de fa anys.
Què significa tot plegat? En termes senzills, els exàmens no seran els mateixos però tots els que els preparen de cada autonomia tindran les mateixes indicacions. Ara bé, les poden seguir o les poden ignorar. Un exemple a Catalunya és el d'Anglès, ja que l'estructura proposada és totalment escrita, mentre que les PAU catalanes hi afegeixen un listening i, en cap cas, el descartaran.
Protestes dels professors
Un centenar de docents de ciències va "renunciar" fa menys d'una setmana a corregir les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) d'aquest any en protesta pels canvis en el currículum de batxillerat impulsats pel Departament d'Educació. El col·lectiu va lamentar que la veu dels docents sobre aquests canvis "no ha estat escoltada ni tinguda en compte" i per això docents de secundària i universitats "es van negar" a corregir els exàmens de selectivitat d'enguany.
Fonts del Departament d'Educació van recordar que aquesta és una tasca voluntària i van descartar que estigui en risc la correcció dels exàmens de selectivitat d'aquest any. En canvi, el col·lectiu Ciències en Perill va assegurar en un comunicat que aquesta "acumulació" de renúncies "posa en risc" la qualitat i la coherència de la correcció de les PAU.
El grup de docents també v afegir que, si la tendència de renúncies es manté, el Departament d'Universitats "es podria veure obligat a recórrer a correctors poc experimentats o que tenen poc coneixement del currículum de secundària". Des de la plataforma van exigir a Educació que escoltés el professorat i aturés la proposta de fusió de les matèries científiques, per tal de garantir una formació "específica, rigorosa i de qualitat per als futurs estudiants".
Els docents que volien participar en els tribunals de les PAU, i per tant de la correcció de les proves, van haver de presentar la sol·licitud de participació entre el 15 de gener i el 3 de febrer; i entre el 8 i aquest dijous 15 de maig havien de confirmar la seva sol·licitud o renunciar-hi.
